La consulta del Lluçanès tanca amb una participació del 55,15%

La consulta del Lluçanès que s’ha fet avui per decidir si es converteix en la comarca número quaranta-tres de Catalunya ha tingut una participació del 55,15%. Han votat 3.756 persones d’un cens de 6.790 més grans de 16 anys. Perquè el Lluçanès es converteixi en comarca s’exigeix que hi hagi un mínim d’un 35% de participació i que la meitat dels municipis votin a favor del sí. Una participació que ha estat àmpliament superada. Els municipis que avui decidien si es constitueixen en comarca són: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Abars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

El ‘sí’ a Prats de Lluçanès és gairebé unànime, però la situació canvia als pobles que llinden amb Osona, el Berguedà i el Bages. Els defensors del ‘sí’ ho tenen clar: esdevenir comarca és l’única manera d’enfortir i multiplicar els serveis que ofereix el Consorci del Lluçanès. El sentiment de pertinença també pesa molt a l’hora de decidir-se: ‘és una qüestió de dignitat’, etziben alguns. Els partidaris del ‘no’ a Sant Bartomeu del Grau defensen una proximitat amb Vic i Osona que volen seguir mantenint. Entremig, sorprèn encara el gran nombre d’indecisos a tres dies de la votació.

Fa uns mesos el Moianès decidia el seu futur a nivell col·lectiu a través d’un procés participatiu. Avui és el torn del Lluçanès. Des d’aquest territori eminentment osonenc (onze dels tretze municipis formen part d’Osona), alguns es miren el Moianès amb certa enveja, sobretot pel desenllaç que ha tingut. Des de la consulta fins a la constitució del nou consell comarcal només han passat quatre mesos, i els cartells que anuncien l’entrada al Moianès ja estan instal·lats a les carreteres des de fa dies.

Des d’un dels bars més concorreguts del centre de Prats de Lluçanès, en Rossend té clar que votarà pel ‘sí’. Explica que ‘ja que tenim l’oportunitat de votar, crec que cal exercir el nostre dret i constatar que volem ser comarca, una comarca natural ja de per sí mateixa’. Aquest veí de Prats preveu un resultat ‘ajustadet’, però confia que el ‘sí’ s’acabarà imposant i que la participació superarà, ‘amb escreix’, el 35% que s’ha fixat des de Governació.

Els seus companys de barra, en Josep, l’Albert i en Miquel, expliquen que la qüestió de la comarcalitat fa temps que presideix les tertúlies de cafè, i és per això que els tres albiren una victòria del ‘sí’. ‘Jo veig un 50% entre tot el Lluçanès. A Prats guanyarà el ‘sí’ clarament, i potser en algun poble el ‘no’, però el resultat espero que sigui positiu’, expressa en Josep després d’afirmar que hi votarà a favor. De fet, aquest veí assenyala que els ciutadans del territori ja s’hi consideren ‘de la comarca’ i ara ‘només falta que li posin el vestit’, explica en referència a tot el procés burocràtic que començarà a partir de diumenge si guanya el ‘sí’.

Per la seva banda, en Manel és un hostaler que regenta un altre dels bars de Prats de Lluçanès i també es mostra a favor de la creació de la comarca. ‘La comarca s’ho mereix, estem ben situats i s’ha fet molta feina’, destaca. ‘A mi m’agradaria que el Lluçanès fos una comarca, tot i que tampoc tinc molt clar si a Osona li agradarà que ens independitzem’, explica sense donar-li molta importància a la pregunta que s’acaba de formular. A la terrassa del bar, en Manel hi té un grup de joves que es confessen poc informats dels detalls, ‘però votarem sí a la nova comarca’. A la barra, en canvi, un home de més edat no ho veu tant clar i assegura que amb Osona ‘ja estem bé’.

A Olost, la Josefina i la seva família ho tenen clar: ‘Que siguem comarca és una qüestió de justícia’. ‘Ho hem sigut tota la vida’, destaca, i afegeix que el territori, a més, té la capacitat de ser ‘autònom i autosuficient’. En aquest sentit, ‘és una miqueta com Espanya i Catalunya’, afirma. ‘Ara sempre hem d’anar a parar a Vic per tot, i ja seria hora que siguem una mica grans i responsables de nosaltres mateixos i de tot el que tenim’, etziba amb rotunditat.



Els indecisos, decisius


Aquells que pensaven que la comarca del Lluçanès era només una qüestió de ‘sí’ o ‘no’ anaven una mica desencaminats. A tres dies del 26-J, alguns dels habitants encara no tenen clar quina papereta introduiran a l’urna. És el cas del Josep, un veí d’Olost que encara no té decidit el sentit del seu vot, ‘per desinformació i potser perquè no ens hem interessat prou’. Aquest veí confessa sentir-se del Lluçanès, però assenyala que ‘ara ho tenim tot bastant solucionat’, en referència al sistema de comunicacions, assistència o ensenyament, ‘i potser per això no veiem la qüestió de la creació de la comarca com un tema cabdal’. Amb tot, assegura, abans de diumenge s’haurà llegit l’argumentari i s’acabarà de decidir pel ‘sí’ o pel ‘no’.

El mateix li passa al Ruben, un jove veí d’Olost que tot i sentir-se de la comarca del Lluçanès, ‘perquè sempre he viscut aquí’, i tenir també simpaties cap a Osona, ‘perquè sempre baixem a Vic’, encara no té clar què votarà. ‘Encara falta alguna xerrada i acabaré de decidir, però anar-hi, hi aniré segur’, sentencia.



Els municipis limítrofs amb Osona, Bages i Berguedà

El 2006 Sant Bartomeu del Grau va celebrar una consulta per conèixer l’opinió dels seus ciutadans sobre el paper del municipi en una futura comarca del lluçanès. En aquella ocasió, el ‘no’ es va imposar. Tot i que la millora de la xarxa viària podria fer canviar algunes d’aquestes opinions, encara hi ha veïns de Sant Bartomeu que continuen vivint d’esquena al Lluçanès. És el cas de l’Anna, una mare jove que treballa i fa vida a la Plana de Vic i que votarà ‘no’ aquest 26-J. ‘No li veig el sentit que Sant Bartomeu del Grau hagi de formar part del Lluçanès, no hi ha part positiva, més aviat tinc la sensació que és una qüestió de fe’, assenyala amb franquesa. Els arguments que responen al fet de si formar part del Lluçanès serà millor que continuar formant part d’Osona no la convencen, encara que Sant Bartomeu geogràficament formi part del Lluçanès, ‘que això és evident’, rebla l’Anna.

D’altres són més crítics amb el procés que s’ha seguit fins a arribar a la consulta. L’Òscar pensa que no hi ha ningú que pugui estar en contra del Lluçanès com a realitat territorial, ‘però jo segurament votaré que ‘no’ per la manera com s’ha portat el procés sense explicar clarament el que serà i com serà’. Segons aquest veí d’Olost, ‘la identitat del Lluçanès és claríssima, però parlar de crear un Consell Comarcal sense saber si és viable econòmicament o no ja és una altra cosa’.

Un altre dels arguments per apostar en contra que ha sorgit entre els ciutadans és el fals mite de pèrdua de serveis com el canvi de metge o el canvi d’institut. Tot i que un nou Consell Comarcal no té competències en aquests àmbits i, per tant, la vida quotidiana dels ciutadans continuarà en aquests aspectes com fins ara, són qüestions que planen sobre alguns. La Concepció, de Sant Bartomeu del Grau, se sent del Lluçanès i pretén votar a favor de la creació de la comarca en la votació de diumenge. Amb tot, assenyala que ‘no em treguin d’anar al metge a Vic, perquè llavors no vull formar part del Lluçanès’, ha dit.

Més de 6.000 ciutadans cridats a decidir el seu futur el proper 26-J



Avui cada un dels municipis organitzarà la logística del procés participatiu per fer possible que tothom pugui votar. Més de 6.000 persones estan cridades a les urnes des d’Alpens fins a Sant Feliu Sasserra, passant per Prats de Lluçanès i Olost. En total, tretze municipis.

L’horari de votació serà de les nou del matí a les vuit del vespre i hi podran participar els majors de setze anys que s’hagin empadronat abans del 31 de desembre de 2014. Perquè el resultat sigui vàlid, la participació haurà de superar el 35% i el ‘sí’ haurà de guanyar a dos terços dels pobles, concretament a nou dels tretze municipis.

Un cop es coneguin els resultats, el ple municipal de cadascun dels tretze municipis del Lluçanès ratificarà la decisió. Finalment, la Generalitat redactarà un decret que haurà d’aprovar el Parlament de Catalunya amb una llei de procediment de lectura única.

Aprovada la llei, es crearà un consell d’alcaldes que haurà de substituir l’actual Consorci del Lluçanès i farà les funcions de Consell Comarcal. Tal com marca la llei, el Consell Comarcal definitiu no es podrà constituir oficialment fins que no s’hagin celebrat les eleccions municipals de 2019. Amb tot, els batlles del Lluçanès, segons ha explicat l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol, sempre han apostat per crear un ens ‘diferent’ als consells comarcals corrents, ‘molt més adaptat al territori’, i en la línia que proposa la nova Llei de governs locals que actualment està a debat.