01.06.2017 - 22:00
Les jornades del Cercle d’Economia de Sitges d’enguany han estat marcades pel polèmic episodi de les preguntes perdudes al president Puigdemont. La inauguració es va fer dijous amb una intervenció del president de la Generalitat davant els empresaris i economistes aplegats a l’auditori (crònica de l’acte). La rebuda d’enguany al president va ser clarament més freda i més hostil que als anys anteriors. El president del Cercle, Juan José Brugera, va fer una presentació de Puigdemont que tampoc no s’ajustava al principi de transversalitat i de neutralitat que històricament havia volgut encarnar l’entitat.
La polèmica actuació de Brugera
Brugera va dir: ‘Demanem que l’acció del seu govern s’ajusti al marc legal.’ També va instar Puigdemont a anar al congrés espanyol a explicar ‘el malestar dels catalans’. I no va dubtar a afirmar que les enquestes demostren que la majoria dels catalans volen ‘un millor encaix’. Aquesta intervenció poc neutral encara es refermà més quan, a l’hora del col·loqui, l’organització ‘va perdre’ les preguntes que s’havien formulat per escrit a Puigdemont. Brugera tan sols en va filtrar una de molt agressiva: ‘A Catalunya no hi ha les condicions equitatives per a un referèndum perquè el govern no és neutral i els mitjans de comunicació catalans fa anys que adoctrinen contra Espanya i oculten les greus conseqüències de la independència.’
Un missatge que va circular
La intervenció de Brugera i la polèmica de les preguntes al president van causar malestar entre socis del Cercle i alguns membres de la junta directiva. Segons fonts internes consultades per VilaWeb, la versió oficial que els han donat sobre el cas de les preguntes és que no va passar res. Que no hi havia preguntes. Amb tot, alguns assistents diuen que sí que se’n van fer i que van ser censurades pels organitzadors. Segons que ha pogut saber aquest diari, el govern espanyol va enviar una consigna als empresaris i directius més influïbles del Cercle. El missatge que es va fer arribar de manera informal fou que s’havia acabat el temps de l’equidistància entre la unitat d’Espanya i l’independentisme i que s’exigia hostilitat contra la voluntat del govern de Catalunya de convocar un referèndum.
Terreny adobat
Segons algun membre de la junta de l’entitat, aquesta consigna té efectes en determinats empresaris a qui el BOE –butlletí oficial de l’estat espanyol– pot fer guanyar o perdre molts diners. Cal tenir en compte que a la junta del Cercle hi ha persones tan implicades amb el PP com Amancio López Seijas, president del grup hoteler HOTUSA i company de pupitre de Mariano Rajoy. Més enllà d’alguns empresaris vinculats i dependents del poder espanyol, o de l’ex-ministra de Ciència i Innovació amb Zapatero, Cristina Garmendia Mendizábal, qui governa l’entitat des de la direcció general és Jordi Alberich, un home vinculat a Duran i Lleida, ex-directiu de l’Espanyol, actiu promotor dels espais de reflexió per a la creació d’un nou partit que ocupi el centre-dreta unionista a Catalunya després de la desaparició d’Unió. Alberich és directiu del Cercle d’Economia des dels anys vuitanta.
Precedents
La consigna que va donar el govern espanyol als empresaris i directius de la junta del Cercle d’Economia tenia un terreny adobat per a ser rebuda sense resistències. No és la primera vegada que el procés cap a la independència sacseja i enutja alguns membres de la junta i socis del Cercle d’Economia, una entitat fundada el 1958 per un grup de joves empresaris que tenia el suport de Jaume Vicens i Vives. Abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, la junta presidida per Antón Costas va voler fer un comunicat contra la candidatura de Junts pel Sí i el sobiranisme. Les protestes d’alguns membres de la junta van evitar aquella presa de posició, inèdita en la història del Cercle. Ara les pressions del govern espanyol han fet cedir el mur de la transversalitat i de la neutralitat de l’entitat.
