La consellera d’Interior no va saber fins a les 20.00 del dia de la riuada que podien enviar avisos a mòbils

VilaWeb
Pradas i Mazón (a l'esquerra) amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president de la Diputació de València, Vicente José Mompó. Fotografia: EFE/ Kai Fosterling.

Redacció

07.11.2024 - 17:49
Actualització: 07.11.2024 - 20:06

El govern de Carlos Mazón està com més va, més acorralat per les evidències de la deixadesa de funcions el 29 d’octubre, quan la gota freda va inundar molts municipis i els organismes de la Generalitat es van mantenir inactius. L’atenció se centra ara en la reunió del Centre de Coordinació d’Emergències (CECOPI), que ja va començar tard –a les cinc de la vesprada, malgrat que l’alerta roja per pluja torrencial i perill d’inundacions ja era activa a de les nou del matí– i a la qual Mazón es va afegir encara dues hores més tard, a les 19.00. Una concatenació de retards que va fer que la reacció de la Generalitat a l’hora d’avisar els ciutadans arribés massa tard. Amb l’absència de Mazón, la màxima autoritat a la reunió del CECOPI era Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior i responsable màxima del dispositiu d’emergències. Pradas ha reconegut obertament a À Punt que fins a les 20.00 no va descobrir l’existència del mecanisme d’alertes d’emergència als telèfons mòbils, i que ho va fer perquè li ho va dir un tècnic. Onze minuts després van arribar les alertes als telèfons de tots els ciutadans que hi havia a la demarcació de València, quan feia moltes hores que les riuades inundaven els municipis.

Pradas ha mirat de justificar-se dient que aquest mecanisme, que es diu ES-Alert, “encara no està reglat, no és als nostres plans autonòmics” i que és “un esborrany” en el comitè espanyol de protecció civil, pendent d’aprovar. Però el cas és que el sistema ES-Alert es va provar per primera vegada al País Valencià l’octubre del 2022, i encara es va provar més vegades els mesos posteriors. “Quan ens donen aquestes informacions sobre la presa de Forata és quan decidim activar aquest Es-Alert. Una decisió unànime del CECOPI i aconsellada pels tècnics”, diu.

Aquesta incompetència s’afegeix al misteri d’on era Mazón aquelles dues hores, però el president no n’ha donat explicacions a banda de desmentir algunes de les teories que han aparegut a les xarxes socials, com ara que tenia un dinar d’aniversari de la consellera Núria Montes, que aquell dia feia 55 anys. “Com es pot dir que era en un aniversari? No, ho desmenteixo categòricament”, ha respost als periodistes que li han demanat si era veritat. En compte de tancar les especulacions informant-ne amb transparència, Mazón s’ha limitat a dir: “Va ser un dinar de faena, i prou.” Ara, l’agenda oficial del president d’aquell dia no incloïa cap “dinar de faena”. De fet, tenia tan sols actes prevists fins a les 13.45, una reunió amb el president de la Confederació Empresarial, Salvador Navarro; la secretària general de CCOO, Ana García; i el secretari general d’UGT, Ismael Sáez; per a parlar del pressupost de la Generalitat. Després l’agenda era neta.

Per mirar de defugir la polèmica, Mazón s’ha embolicat encara més i ha dit que, malgrat l’absència, “estava comunicat personalment tota l’estona amb tot allò que passava”. És a dir, la Generalitat no va enviar les alertes als telèfons mòbils fins a les 20.11 malgrat que, segons que diu ara, Mazón seguia a distància l’evolució dels fets, sense prendre cap decisió.

El portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, tampoc no ha aclarit què feia exactament Mazón durant aquelles hores que la reunió del CECOPI funcionava sense ell, i s’ha limitat a dir que a qui correspon de “donar explicacions sobre l’agenda d’aquell dia” és a Mazón. Tot amb tot, ha ratificat la versió de Mazón que es mantenia en contacte amb els participants de la reunió: “Hi havia membres del govern de la Generalitat que mantenien al corrent de tot allò que passava durant la vesprada el president Mazón, que estava perfectament informat i comunicat amb el comitè de crisi.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor