La conjura d’un jutge amb l’extrema dreta per a fer saltar l’amnistia de Puigdemont

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va mantenir secreta durant tres anys i mig una causa per terrorisme contra els suposats organitzadors del Tsunami Democràtic. La va nodrir sobretot amb una part de la macrocausa Vólkhov que instrueix encara ara l’histriònic jutge Joaquín Aguirre, del jutjat número 1 de Barcelona, que ha hagut d’anar tancant carpetes que havia obert, i per les quals havia ordenat detencions ara fa tres anys, com la de l’anomenada “trama russa”. Però quan García-Castellón va aixecar el secret del sumari del Tsunami, el mes de maig, es va veure que la causa s’esfilagarsava, i que el delicte que l’havia motivada, el terrorisme, amb l’empenta i la connivència del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no tenia fonament. Per això la fiscalia se’n començava a desentendre, i semblava que la causa acabaria en un jutjat ordinari de Catalunya per desordres públics. Ara, el resultat de les eleccions del 23-J va obrir de cop el debat i la negociació d’una llei d’amnistia, i de retruc va activar l’extrema dreta, que va ordir una maniobra que García-Castellón no solament ha permès sinó que ha fet seva.

De manera que el mateix dia que a Brussel·les la cúpula de Junts es reunia amb Puigdemont per a discutir els darrers esculls sobre la llei d’amnistia per a investir Pedro Sánchez, el jutge de l’Audiència espanyola signava una resolució en què situava per primera vegada el president a l’exili com a responsable del Tsunami Democràtic, i l’incloïa com a investigat per un possible delicte de terrorisme i un altre de desordres públics terroristes, juntament amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, assenyalada per la Guàrdia Civil de fa temps com una de les responsables del Tsunami, i nou persones més, inclosos Josep Lluís Alay, l’ex-conseller Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler i el periodista Jesús Rodríguez.

I el jutge fa tot això contra el criteri de la fiscalia, que fins i tot ha anunciat que recorreria contra la interlocutòria; ha aconseguit de retenir la causa del Tsunami a l’Audiència espanyola, un tribunal d’excepció, de jurisdicció especial, que reté totes les causes que tenen a veure amb suposats delictes de terrorisme, just quan la fiscalia sospesava de mantenir la causa per desordres públics i traslladar-la a Catalunya. Ho ha fet just quan culminava la negociació de l’amnistia entre el PSOE i ERC i s’encaminava amb Junts, quan entre tots havien trobat una manera d’incloure-hi causes instruïdes per terrorisme, com la del Tsunami i la de l’operació Judes. I ho ha pogut fer perquè no fa gaire que va permetre la personació de Vox i de l’associació d’ultradreta Dignidad y Justícia, que havien presentat una querella com a (pretesament) perjudicades pel Tsunami per delictes de terrorisme.

Amb això n’ha tingut prou, García-Castellón, un jutge que ara fa un mes que va participar en un acte públic organitzat pel president d’Intereconomía, Julio Ariza, una de les persones més pròximes al dirigent de Vox, Santiago Abascal. En aquell acte, pensat per parlar de envits del poder judicial, era inevitable que li demanessin el parer sobre una possible amnistia als independentistes represaliats pel procés. I, malgrat reconèixer que havia de ser prudent perquè tenia causes entre mans que se’n podrien veure afectades, va parlar ben clar. Massa clar, tenint la responsabilitat que té: en va tenir prou de matisar que parlava “com a ciutadà”, i va dir: “La constitució tampoc no diu que sigui prohibida l’esclavitud, no és prohibida expressament. I aquests senyors han dit que de seguida que puguin ho tornaran a fer; per tant, aquesta amnistia serà la primera de moltes altres que vindran després?”

Només dues setmanes després d’aquell acte, García-Castellón desencadenava una successió de fets que, en molt poc temps, i a una velocitat prodigiosa tenint en compte la feixuguesa habitual dels procediments judicials, reactivava la causa del Tsunami, i en la versió més dura, contravenint el criteri de la fiscalia i deixant anar una bomba d’alta capacitat destructiva en el moment més delicat de la negociació entre Junts i el PSOE. Primer, va acceptar que es personessin Dignidad y Justicia i de Vox com a acusació particular, tot recuperant l’acusació de terrorisme; una setmana després el PSOE i ERC escenificaven l’acord sobre la llei d’amnistia, en què destacaven precisament que havien trobat una fórmula per a fer-hi entrar les causes del Tsunami i de l’operació Judes contra els CDR. Una fórmula (que, dit de passada, Junts també avalava i compartia) que els uns i els altres preferien mantenir en secret mentre no es tanqués definitivament el text de la llei d’amnistia amb l’equip negociador de Junts.

Just l’endemà, la Guàrdia Civil sorprenia amb un informe de dues-centes pàgines lliurat al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència espanyola amb informació que suposadament incriminava Marta Rovira, a qui atribuïa que era un dels cervells del Tsunami. Hi havia alguna referència secundària a Carles Puigdemont, de qui deien que era una de les persones a qui els altres membres de l’organització feien consultes importants. Poca cosa més. I tanmateix, tres dies després, dilluns al matí, El Confidencial publicava un article en què afirmava que l’informe de la Guàrdia Civil deixava “els caps del Tsunami al caire de l’encausament per terrorisme”, per més que els agents no utilitzessin en cap moment aquesta paraula. I poques hores més tard es feia pública la interlocutòria de García-Castellón acusant de terrorisme Rovira i Puigdemont; i Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; i els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; i Marta Molina, professora i delegada de l’Intersindical-CSC; i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez (un periodista acusat de terrorisme en un estat de la UE el 2023); i l’enginyer Jaume Cabaní; i l’ex-directiu d’Òmnium Cultural Oleguer Serra; i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio.

La conspiració de togues de l’extrema dreta havia culminat. I això farà que ara no tan sols sigui el jutge Llarena (o la sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem, si escau), qui hagi de decidir sobre l’amnistia de Puigdemont, sinó també García-Castellón, o el jutge corresponent de l’Audiència espanyola. Molta més pressió encara per al Tribunal Constitucional i el seu president, Cándido Conde-Pumpido.