La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares

Després d’una arrencada forta com en una atracció de parc temàtic, la represa no ha decebut els més afeccionats a la gresca i el teatre del bo al parlament. La dramatització que han ofert els portaveus de l’oposició no ha estat al nivell del teatre del país, però han fet tant com han pogut per a presentar una veritable tragèdia grega. Els actors més destacats de la represa del ple han estat Joan Coscubiela, Albano-Dante Fachin, José María Espejo-Saavedra, Alejandro Fernández, la presidenta Forcadell i un sorprenent Germà Gordó. En cap moment no s’han perdut la tensió i la violència verbal dels diputats unionistes. Al davant, una bancalada independentista bocabadada amb l’espectacle que se’ls presentava sense haver comprat cap entrada.

Qüestions de desordre
Quan feia poc que s’havia reprès el ple per una reunió llarga i complicada de la junta de portaveus, el portaveu de Ciutadans Carlos Carrizosa ha demanat la paraula. Ha exigit una nova reunió de la mesa perquè el seu grup havia tornat a presentar una petició de reconsideració de la decisió d’admetre a tràmit la llei del referèndum. Forcadell no li ha deixat ni tan sols acabar la frase i ha convocat una nova reunió, aquesta vegada més breu que l’anterior. Desestimada la reconsideració, el ple ha continuat amb la votació de l’alteració de l’ordre del dia proposada per Junts pel Sí i la CUP. Com ha estat constant durant tot el ple, els portaveus dels grups contraris al referèndum han impedit d’avançar amb normalitat i s’han alçat, ara els uns ara els altres, per ‘qüestions d’ordre’. No m’estranyaria que a partir d’ara en canviessin el nom i les anomenessin ‘qüestions de desordre’.

La confusió de Forcadell amb Coscubiela…
Entre aquestes paraules donades, Forcadell ha confós un bel·ligerant Joan Coscubiela amb el portaveu de Ciutadans. L’ex-dirigent de CCOO s’ha preguntat en veu alta si no havia estat una confusió conscient i volguda… La pregunta en un ple com el d’avui seria si no havia estat ben encertada, la confusió de la presidenta. Entre més raons, perquè qui arrencava els aplaudiments més sonors dels diputats de Ciutadans, el PSC i el PP no eren els seus portaveus sinó el portaveu Coscubiela. Finalment, els diputats han fet una primera temptativa de votació. Entre crits de l’oposició i cops a la fusta dels escons, Forcadell ha cridat a votar i tan sols han votat a favor seixanta-vuit diputats i quatre en contra. La desaprovació s’ha fet sentir encara més entre els diputats opositors.

La sorpresa es diu Germà Gordó
És en aquest moment que s’ha fet el silenci a l’hemicicle perquè acabava d’alçar la mà el díscol Germà Gordó. Què devia voler dir? En quin sentit es pronunciaria? Se sumaria a la majoria? A la minoria? Es queixaria també pel procediment? ‘Jo no he pogut votar i voldria votar’, ha assenyalat Gordó, que d’ençà que va deixar Junts pel Sí seu al costat dels diputats del PP. La protesta ha convençut Forcadell que calia fer una nova votació: ‘Alguns diputats diuen que no han pogut votar. Repetim la votació.’ Ara el resultat era més normal: setanta-dos vots a favor (Gordó inclòs), seixanta vots contraris i tres abstencions. A continuació, Forcadell ha ordenat de fer la votació sobre la supressió explícita dels tràmits parlamentaris habituals. Però…

Vinga a cridar
‘Quins drets se’ns neguen?! Quins tràmits seran suspesos? Quins són els drets que voteu de vulnerar?’ Els portaveus habituals de l’oposició s’han alçat i cridaven sense tenir la paraula. Els crits han sorprès els diputats de la majoria, encara esparverats per l’espectacle. La votació, tanmateix, s’ha acabat fent amb seixanta-nou vots a favor i tres vots en contra. Els crits ja no s’han aturat fins a la suspensió del ple, que s’ha acordat pocs minuts després.

Ex-presidenta de l’ANC
El timoner del vaixell (ara ja una barca o un bot salvavides) socialista, Miquel Iceta, ha anunciat que el seu partit presentaria un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol per la vulneració dels drets dels diputats. Tot venia del fet de no haver pogut presentar la petició d’un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries de manera preventiva abans de l’aprovació de la llei. A continuació, Carrizosa (Ciutadans) s’ha adreçat a Forcadell anomenant-la ‘ex-presidenta de l’ANC’ i ha denunciat que es produïa un ‘abús contra la democràcia i contra els catalans’. El socialista Pedret també ha anunciat després de la intervenció de Carrizosa que havien presentat la petició de dictamen directament al Consell de Garanties.

Fachin contra Coscubiela
No podia passar gaire més temps sense una nova intervenció de Coscubiela. ‘Això no va només del reglament, això va de decència en la democràcia’, ha amollat. Davant dels aplaudiments insistents dels diputats de Ciutadans, del PSC i del PP, Coscubiela ha dit que no tindria mai cap problema de coincidir ‘amb qui fos en defensa de la democràcia’, cosa que ha aixecat un nou aplaudiment encara més fort que l’anterior. Mentre parlava Coscubiela, que anunciava que s’entrava en una dinàmica perillosa, Albano-Dante Fachin ha alçat la mà per demanar la paraula. El cap de files de Podem, en ple enfrontament amb Coscubiela i Rabell, no s’ha mossegat la llengua i ha retret amb contundència l’espectacle ‘lamentable’ d’aquest matí. ‘Em fa vergonya com a representant de la gent això que heu fet aquest matí’, ha dit mirant clarament els portaveus dels altres grups de l’oposició. A més, ha denunciat que el problema no podia ser de reglament i que, des de la discrepància amb Junts pel Sí i la CUP, no compartia l’estratègia d’impedir que es fessin debats i s’aprovessin les lleis amb el suport de la majoria.

Els reis són els pares, també al parlament
Rovira, en el seu torn, ha explicat que la situació actual era la que havien decidit els partits de l’oposició i l’estat espanyol i els seus òrgans. Uns i altres havien blocat totes les vies normals i habituals amb recursos i suspensions legals. ‘Es pensaven que dimitiríem la nostra responsabilitat i el nostre compromís?’, ha demanat Rovira. ‘Som on vostès han volgut que siguem. Utilitzarem tots els 81.3 que hi hagi al reglament perquè els ciutadans puguin votar. Si allò que hi ha en joc és el vot dels ciutadans, no dubtarem gens ni mica a fer servir qualsevol via per aconseguir-ho.’ Era en aquest moment que els diputats contraris al referèndum han fet aquella cara que fan tots els infants el dia que descobreixen que els reis són els pares. I això és el què ha passat: que s’ha demostrat que la voluntat de democràcia a través d’un referèndum no es pensa aturar davant el filibusterisme dels grups que s’hi oposen.

Parlament, 6 de setembre

Primera cròncia: L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament

Segona crònica: La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares

Tercera crònica: La nostra Muriel, la nació més antiga d’Europa, el crit de ‘Coscu!’ i ‘Ens veurem l’1 d’octubre’