La Conferència pel Futur d’Europa exclou les propostes sobre l’autodeterminació i el català tot i ser de les més votades

El plenari de la Conferència pel Futur d’Europa (COFOE), una iniciativa per a acostar i fer més participatives les institucions europees, ha decidit les conclusions de les quaranta-nou propostes que han de guiar les reformes de les institucions europees en el futur i n’ha exclòs dues de les més votades: una que demanava de desenvolupar un mecanisme europeu de claredat per oferir certeses legals als casos d’autodeterminació dins la UE i una altra que demanava que el català fos considerat una llengua europea oficial. En compte de la segona, se n’ha aprovat una de genèrica que demana de protegir més les llengües minoritàries i regionals.

La proposta sobre l’autodeterminació –amb 1.002 suports– no va arribar a ser seleccionada per ser a l’esborrany de recomanacions finals malgrat que va ser una de les més votades en la plataforma digital. Uns quants eurodiputats independentistes s’havien queixat aquests darrers dies d’aquesta decisió, inclosos els de JxCat i ERC. El diputat dels Verds Niklas Nienab també va lamentar en una intervenció a l’Eurocambra l’exclusió de la qüestió de l’autodeterminació. L’eurodiputat de Bildu Pernando Barrenda ha expressat obertament el seu malestar per la decisió, que considera arbitrària. “No es pot deixar les nacions sense estat fora del resultat de la reflexió de la COFOE.”

No aceptamos que en las conclusiones de la CoFoE no se haya recogido la segunda propuesta más votada por la ciudadanía, que aboga por el establecimiento de un mecanismo de claridad para resolver conflictos de soberanía en la UE.

Las naciones sin estado tenemos voz y voto. pic.twitter.com/48zEWYe4F9

— Pernando Barrena MEP🔻 (@pernandobarrena) April 29, 2022

Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, ha exigit que les propostes que sí que han tirat endavant no acabin en paper mullat. “Hi ha problemes que requereixen canvis ràpids, com ara la violació de drets fonamentals que es veu en l’espionatge de Pegasus, que és una amenaça profunda a la democràcia europea”, ha dit, i ha preguntat obertament quin serà el balanç de la COFOE d’ací a un any.

Entre les quaranta-nou propostes que sí que s’han adoptat a partir del procés de participació ciutadana hi ha la fi de la unanimitat per aprovar decisions de la UE, l’eliminació del dret de veto dels estats, l’impuls d’unes forces armades europees o la creació de llistes electorals transnacionals. També hi ha una proposta per a promoure el multilingüisme i oferir protecció addicional a les llengües minoritàries i regionals. A més, es demana la creació d’una institució de la Unió Europea dedicada explícitament a la promoció de la diversitat lingüística. En canvi, va caure la proposta ciutadana per promoure l’oficialitat del català a la Unió Europea, que l’equiparava a uns altres idiomes amb molts menys parlants que sí que tenen reconegut aquest dret i que tenia uns 915 suports.

Finalment, tampoc no va entrar en el document final una iniciativa per a evitar els “dobles estàndards” en la defensa de la democràcia i l’estat de dret, que havia aconseguit unes 700 adhesions.

Passos següents

“Les conclusions de la Conferència sobre el Futur d’Europa no es poden ignorar. L’Eurocambra garantirà que no passi: la setmana que ve activarem el procediment per convocar una convenció i reformar els tractats de la UE”, ha dit l’eurodiputat liberal i copresident executiu de la COFOE Guy Verhofstadt.

La vice-presidenta de la Comissió Europea responsable de Democràcia i Demografia, Dubravka Suica, ha dit que és un moment significatiu per a la història de la democràcia europea i que les recomanacions ciutadanes no poden ser tan sols un simple document.

El següent gran pas de la COFOE serà el dia 9 de maig, coincidint amb el Dia d’Europa, quan el comitè executiu de la conferència haurà de presentar l’informe final d’aquest exercici de consulta ciutadana.