05.09.2017 - 18:35
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
Navarra i País Basc són les comunitats autònomes amb els millors servicis sanitaris en 2017, segons l’últim informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), mentre que la Comunitat Valenciana i Canàries repetixen un any més com les pitjors, en un grup de cua en el qual també estan Catalunya i, per primera vegada, Andalusia.
En este informe, que esta entitat publica anualment des de fa més de 10 anys, es tenen en compte diferents paràmetres relatius al finançament, recursos i funcionament dels recursos sanitaris, despesa farmacèutica, valoració dels ciutadans, llista d’espera i privatització sanitària, entre uns altres.
Per segon any consecutiu la comunitat navarresa obté la millor puntuació de totes, 90 punts dels 114 possibles, seguida de País Basc (també 90), Aragó (82) i Astúries (79).
Després d’elles establixen un grup de comunitats amb uns servicis “regulars” en el qual estarien Castella i Lleó (78), Castella-la Manxa (77), Extremadura (77) i Galícia (76), i ja amb uns servicis “deficients” estarien La Rioja (69), Cantàbria (65), Madrid (65), Balears (63) i Múrcia (61).
En el vagó de cua la que pitjor puntuació rep és Canàries (49), seguida de Comunitat Valenciana (59), Catalunya (60) i Andalusia (60).
El portaveu de la FADSP, Marcià Sánchez Bayle, assegura que les diferències entre comunitats en esta edició són “més cridaneres” que altres anys, la qual cosa evidencia la “gran disparitat” entre els servicis sanitaris de les unes i les altres. A més, segons avisa, les que estan millor no és perquè que no han realitzat retallades sinó perquè “han sigut comparativament menors que en els altres servicis”.
Entre els canvis pel que fa a anys anteriors han analitzat la transcendència de les últimes eleccions autonòmiques de 2015, ja que des d’aleshores tres comunitats (Extremadura, Castella-la Manxa i Navarra) han millorat la seua posició. En canvi, altres dos (Balears i Comunitat Valenciana) es mantenen mentre que Cantàbria ha descendit.
Les diferències regionals s’observen en tots els paràmetres analitzats i, en termes generals, les que destinen més diners a la sanitat són “les que tenen més recursos, millors resultats en salut i una major satisfacció dels seus ciutadans”, segons Sánchez Bayle.
Prova d’açò és que Navarra i País Basc, primeres del rànquing de la FADSP, són les que tenen un pressupost sanitari per càpita en 2016, amb 1.633 i 1.632 euros per habitant, molt lluny dels 1.106 euros que destina Andalusia.
HO ATRIBUÏX A L’ABSÈNCIA D’UN FINANÇAMENT FINALISTA
“Fins que no hi haja un finançament finalista no s’acabaran estes diferències, perquè no hi ha garanties que les partides extres vagen directament a sanitat”, segons Sánchez Bayle.
Així mateix, la comunitat navarresa també és la que tenen mes metges especialistes per habitant (2,39) i País Basc la que té més infermers en atenció especialitzada (4,42), paràmetres en els quals també està a la cua la comunitat andalusa, amb 1,53 i 2,67 respectivament.
Andalusia també està a la cua en el nombre de llits hospitalaris per habitant (2,49 per cada mil habitants), quasi la mitat de les quals té Catalunya (4,66). I en el nombre de quiròfans, contrasten els 11,1 per cada 100.000 habitants que té Navarra amb els 6,5 de Castella-la Manxa.
Una disparitat de recursos que també es traduïx en les llistes d’espera quirúrgica, ja que mentre la demora mitjana per a una cirurgia no urgent és de 182 dies a Canàries, a País Basc és d’amb prou faenes 50 dies.
Sánchez Bayle també ha destacat les diferències quant al percentatge del gasto sanitari que les comunitats autònomes destinen a la contractació amb centres sanitaris, on se situa al capdavant Catalunya amb el 24,8 per cent del seu gasto sanitaris. Situació que contrasta amb la d’altres regions com Aragó o Cantàbria, on solament destinen a la contractació de servicis privats un 4 i 3,7% respectivament.
