11.09.2017 - 18:53
VALÈNCIA/MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
El pressupost educatiu de la Comunitat Valenciana ha augmentat un 5,04% en 2017, la qual cosa la situa per damunt de la mitjana de la resta de comunitats autònomes, que es fixa en un 3,9%, segons un informe publicat este dilluns 11 de setembre del Gabinet Tècnic d’Ensenyament d’UGT, amb motiu de l’inici del curs escolar 2017-2018.
El document revela que els pressupostos per a Educació del conjunt de les comunitats autònomes ha augmentat en 2017 un 3,9% respecte a l’any anterior, fins als 36,9 milions d’euros, encara que “encara seguix lluny” dels 39,6 milions de 2010 –sis punts percentuals més que les partides d’enguany.
L’estudi ‘Pressupostos de despeses en educació per comunitats autònomes’ reflectix que malgrat este increment de l’últim any, “es manté una forta reculada en la inversió en Educació de les autonomies des de l’any 2012”. Encara que en estos últims anys la variació en el total de les quantitats mostra una “lleugera recuperació”, FEsP UGT advertix que després de cinc anys les quantitats no arriben a les del 2012 i per tant són inferiors a les del 2011 i del 2010 (37,5 i 39,6 milions d’euros, respectivament).
Recorda les “retallades acumulades” dels últims cinc anys, amb variacions negatives des de 2010: -5,46% entre 2011 i 2010; -0,81% entre 2012 i 2011; -7,84% entre 2013 i 2012, i un -0,72% entre 2014 i 2013. Solament a partir del 2015 la quantitat total de totes les comunitats autònomes comença un ascens: 2,69% entre 2015 i 2014 i 2,53% entre 2016 i 2015.
Segons este informe, totes les comunitats autònomes augmenten els seus pressupostos enguany respecte a 2016 i indica que Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia, País Basc i Cantàbria incrementen el seu pressupost en educació entre un 0 i un 1,99%; Madrid (2,26%), Galícia (2,85%), Andalusia (3,10%), Castella i Lleó (3,69%), Canàries (3,75%), Astúries (3,93%), ho incrementen entre un 2% i un 4%.
Destaca el grup amb increments superiors a la resta, com és el cas de la Comunitat Valenciana (5,04%), La Rioja (5,84%), Navarra (7,06%), Balears (8,12%), Catalunya (8,52%) i Aragó (8,81%).
Entre 2012 i 2017, han experimentat una “lleugera millorança” quasi la mitat de les autonomies que tenen una variació positiva i subratlla els casos de Balears, amb un increment de la inversió educativa d’un 15, seguit de La Rioja (11,4%) i Navarra (7%).
Per contra, assenyala a Madrid i Astúries com les comunitats amb “major retallada” (-6,54% i -6,20% respectivament), seguides de Castella-la Manxa (-3,23%), Comunitat Valenciana (3,16%) i Canàries, amb un 3% de descens. Les autonomies amb una variació negativa menys acusada pel que fa al 2012 són Galícia, Múrcia i Andalusia, que van des d’un 0,03% de Galícia al -2,39% d’Andalusia.
2,64 MILIONS D’EUROS MENYS QUE EN 2010
Els autors de l’informe prenen com a referència 2010, com l’any d’inici de la crisi, i assenyalen que la diferència entre eixe any i l’actual és d’un -6,68%, és a dir, 2,64 milions d’euros menys. De totes les comunitats autònomes, “Castella-la Manxa és la que ha patit majors retallades (-26,63%), seguida de Castella i Lleó (-10,48%) i de Múrcia (-10,28%).
Així mateix, apunten que existix un grup amb una retallada educativa lleugerament inferior al -10% pel que fa al 2010, com és l’integrat per Astúries, Catalunya, Canàries i Galícia. En el costat oposat, els responsables del document subratllen que solament Balears, La Rioja i Aragó han aconseguit superar les quantitats del 2010 en un 10%, un 2% i un 0,05% respectivament.
“No podem oblidar les retallades introduïdes per l’Administració central que obliga a complir a les comunitats autònomes amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera conforme a la normativa bàsica estatal. Amb l’excusa d’equilibrar els comptes de l’Estat, el Govern ha vingut retallant la despesa social i ha imposat unes duríssimes mesures que estan ocasionant greus conseqüències al sistema educatiu, i fonamentalment al professorat”, indiquen.
FeSP-UGT insta a “recuperar progressivament la inversió perduda en educació” perquè es puga aconseguir, almenys, la mitjana de la Unió Europea (5% del PIB), i així detindre la reculada que està patint el nostre sistema educatiu.
Pel que fa al PIB, subratlla que en 2015 Espanya va dedicar al gasto públic en educació un 4,1%, un 0,3% menys que en el 2012 (4,46%), sent el percentatge “més baix dels últims 11 anys”. Amb estes xifres, advertix que l’objectiu de millorar el nostre sistema educatiu “pot quedar cada vegada més lluny”.
