22.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.11.2024 - 21:42
Arran del malestar de la comunitat educativa per la mala gestió de la catàstrofe de la gota freda a les escoles i instituts dels municipis afectats, la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha decidit de mobilitzar-se avui a València. Han convocat una manifestació a les 18.00 a la plaça de Sant Agustí per a reclamar la dimissió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i del president Carlos Mazón, màxims responsables de la situació actual dels centres educatius.
Parlem amb les entitats i sindicats majoritaris en matèria d’educació, que formen part de la plataforma, perquè ens ho expliquen de primera mà. Tots ells es mostren indignats per la gestió deficient de la Conselleria d’Educació dels danys greus de la gota freda als centres educatius. Denuncien que fins aquesta setmana no han arribat els primers equips de neteja enviats per la conselleria. Fins ara, han estat els mestres, els alumnes i les famílies els responsables de netejar les escoles. De fet, unes quantes escoles s’han vist obligades a obrir sense que la conselleria hagués fet cap inspecció per veure si tenien les condicions higièniques adequades. Per això denuncien que amb aquesta actitud es posa en risc la salut de tota la comunitat educativa. A part, hi ha dotze centres educatius que tenen danys molt greus i no podran funcionar la resta del curs. Les entitats denuncien que no hi hagi un pla alternatiu per a tots aquests alumnes i que ningú informi les famílies.
Marc Candela, STEPV: “La comunitat educativa se sent totalment abandonada”
—(1) Quina és la situació a les escoles i instituts danyats?
—Segons la conselleria, hi ha tres classes de centres. Els que tenen pocs danys, que són els que majoritàriament han obert, els que tenen més danys i que tardaran més a obrir i els que tenen molts danys i s’hi han de fer intervencions més serioses i tardaran més a obrir, o fins i tot segurament algun centre l’hauran de tombar i tornar a construir. Bé, ja veurem com s’ho faran. Aleshores, la situació és eixa, que hi ha una part de centres que ja han començat a obrir, una altra que en teoria hi ha un calendari d’obertura que no és molt realista, la veritat, i és una de les queixes de la comunitat educativa. Per exemple, dilluns s’obriran una sèrie de centres que no estan encara en condicions d’obrir i després els altres, que són els alumnes que es traslladen o es traslladaran a uns altres centres, fins i tot a unes altres poblacions, perquè el centre no està en condicions.
—(2) Què hauria d’haver fet diferentment la conselleria?
—Tot. El que hauríem d’haver fet és, en primer lloc, constituir una mena de comitè de crisi, dotar del personal necessari per a atendre els centres afectats, perquè l’altre dia ens vam assabentar que només hi ha cinc inspectors d’educació per als cent tretze centres afectats. Això és de riure. I a partir d’ací, doncs, això, establir uns canals de comunicació directes amb els equips directius i la comunitat educativa per a saber les seues necessitats i a partir d’ací fer un pla de xoc realista, que és el que nosaltres demanàvem, i que tingués en compte totes les variables, des del tema de la neteja i la desinfecció, tema alumnat, tema infrastructures, tema de professorat, etc. I que fos un document viu que s’anés actualitzant cada vegada, cada setmana. El que ha fet la conselleria és enviar circulars divendres de vesprada als centres educatius perquè les direccions dels centres comuniquessen a les famílies si el seu centre obriria o no, si el seu fill o la seua filla se n’aniria a un altre centre tal dia… Hi ha moltes famílies que no s’han assabentat de res. O, en tot cas, per la premsa. Hi ha molta indignació en eixe sentit, perquè a la zona afectada, la comunitat educativa se sent totalment abandonada per part de la conselleria. Una de les principals queixes és que han deixat a la sort de la comunitat educativa la neteja dels centres educatius. No hi ha anat ningú de la conselleria, cap empresa, ni maquinària, ni res, a netejar els centres, a treure tot el fang, a treure tot el mobiliari fet malbé. I ha sigut la comunitat educativa, és a dir, professorat, equips directius, famílies i voluntaris, amb l’ajut també en alguns casos dels bombers, que han fet tota eixa feinada i obrin centres també sense que haja anat cap empresa a desinfectar-los, quan són plens de fang. I a partir d’ací, posar tots els recursos necessaris perquè els centres puguen reobrir tan prompte com siga possible. En la part del professorat, hi ha professors que viuen en la zona afectada, però que treballen en unes altres localitats que no han estat danyades per la DANA i que no han tancat en cap moment i treballen. Eixe professorat no ha estat substituït encara. Vull dir que fins i tot en centres no afectats el professorat cobreix les absències de la gent afectada. És que ni tan sols això, és demencial.
—(3) Per què ha de dimitir el conseller Rovira?
—Els motius de la petició de dimissió del conseller és la desatenció, l’abandonament a la seva sort, el no tindre pressa o aparentar de cara a l’opinió pública que els centres ja reobrien, encara que no tinguessen les condicions per a fer-ho, d’higiene i de salut, d’establir calendaris que són irreals, perquè als centres educatius només hi van anar al principi un inspector i un tècnic d’infrastructures per avaluar com estava i fer eixe catàleg de centres i prou, no hi han tornat a aparèixer, estan totalment abandonats, i per això exigim la seua dimissió. Jo també em vaig queixar al conseller en una de les reunions que no havia visitat cap centre educatiu afectat per la DANA, cap, i recorde perfectament que al setembre va anar a Utiel a anunciar que ja s’havia acabat la imposició del valencià al sistema educatiu i, en canvi, en aquell moment, eren dues setmanes després de la DANA, no havia visitat cap centre educatiu i això és impresentable.
Kilian Cuerda, portaveu de la UGT Ensenyament: “Mentre la comunitat educativa lluita contra l’emergència, el conseller es dedica a fer mesures per a continuar perseguint el valencià”
1. Moltíssims dels centres educatius afectats no tenen garantides encara les condicions mínimes de seguretat i salubritat per a reobrir, alguns tenen danys estructurals greus, i uns altres funcionen en una situació prou degradada, amb brutícia, fang, escombraries, materials danyats o desapareguts, pols en suspensió… L’institut de Sedaví, que ha estat centre neuràlgic a la localitat per a atendre les tasques d’emergència, ajuda a les víctimes i població, organització de voluntaris i materials, ha estat reobert sense haver rebut ajuda de la conselleria ni cap desinfecció professional. Majoritàriament, les tasques de neteja han estat fetes per voluntàries.
2. Haurien hagut de fer moltes coses. Per exemple, haver estat més pròxims i anar als centres, donar un tracte més humà i posar per sobre les prioritats de famílies, docents i centres. Atendre de veritat l’emergència. Bastir un pla d’atenció d’urgència als centres, i explicar-ho a sindicats i comunitat educativa. No han presentat cap pla, funcionen a còpia d’un degoteig de circulars. Haurien d’haver garantit transports i accessos segurs, i haver garantit equips de neteja i desinfecció professionals, i personal per al suport psicològic per a alumnes i docents, que necessiten superar el trauma.
3. Hauria de dimitir per haver abandonat a la comunitat educativa i centres, igual que Mazón va abandonar el seu poble. Per les retallades contra l’educació pública que aplica Rovira des d’abans, com ara la del pla Edificant de reparacions i construcció de centres educatius, que ara es fa més necessari que mai. Per portar el negacionisme fonamentalista antivalencià a la Conselleria d’Educació, igual que Mazón va portar el negacionisme del canvi climàtic al govern. Mentre la comunitat educativa lluita contra l’emergència, el conseller es dedica a fer mesures per a continuar perseguint el valencià, com ara la retirada de requisit en inspecció o la vulneració de l’autonomia dels centres per al projecte lingüístic. Eixes són les seues prioritats? És fora de la realitat.
Vicent Mañés, representant de l’Associació de Directors i Directores de Centres Públics d’Infantil i Primària a la Plataforma de Defensa de l’Ensenyament Públic: “La situació és insuportable pels alumnes i les famílies”
1. Hi ha diferències entre les poblacions, però, en general, molt pocs centres han pogut reprendre l’activitat de manera normalitzada. Per exemple, a Paiporta només 160 dels 4.000 alumnes poden anar a l’escola avui. A Catarroja, on visc, no s’ha reincorporat cap alumne d’una població d’uns 4.500 estudiants. Per exemple, l’institut, amb més de 1.200 alumnes, no podrà reobrir, com a mínim durant aquest curs. Es planteja inclús la possibilitat de fer un edifici nou. I en un principi, la conselleria ha desplaçat tot l’alumnat a Picassent. La resta de centres d’infantil i primària, alguns podran funcionar en el seu propi edifici, i uns altres hauran de desplaçar-se a uns altres centres. Avui dia només un centre, a més un centre d’una sola línia, un centre menut, podria obrir les portes, que és el Bartomeu Llorens. La resta, impossible. Per tant, la situació és molt dolenta, tenint en compte que ja han passat vint-i-quatre dies des de la gota freda. La situació és insuportable per als alumnes i les famílies.
2. La primera, estar presents des del primer dia. La conselleria ha estat absent absolutament. Aquest dilluns han començat a passar pels centres inspectors d’INVASSAT i inspectors de Tragsa, de l’empresa que ha contactat conselleria per acabar la neteja. Fins ara, la neteja s’ha fet gràcies a voluntaris, sobretot famílies, professorat, gent del poble i vinguts de fora que han pogut netejar les instal·lacions escolars. I la neteja i els materials que envia conselleria han sigut zero. El centre s’ha tirat endavant gràcies a la voluntat i a l’interès dels equips directius, de les AMPA i dels claustres de professorat.
3. El conseller Rovira ha de dimitir perquè la gestió de conselleria ha sigut nefasta, pràcticament inexistent, encara que ells diuen que la inspecció educativa hi ha estat i s’ha interessat pels centres. Això, en general, podem dir que és una gran mentida. Uns inspectors més conscienciats sí que han tingut algun contacte amb el centre de suport, però simplement de suport emocional, perquè en la realitat conselleria no ha organitzat ni ha contribuït en la neteja o reorganització dels centres. S’ha limitat a enviar cinc circulars que simplement recordaven aspectes que era innecessari que recordessen perquè els directius, que són tots molt professionals, ja sabien què havien de fer i no necessitaven que els diguessen aquestes coses. Necessitàvem ajuda professional i especialitzada per a determinades tasques que no hem tingut. El conseller Rovira ha de dimitir perquè la seua gestió ha sigut un desgavell absolut, igual que ho ha sigut la gestió general del president Mazón a escala general.
Rubén Pacheco, FAMPA: “Rovira posa en risc la salut de tota la comunitat educativa”
1. Els centres no estan preparats per a acollir els nostres fills. Ni els centres oberts, ni els que han d’obrir. Per exemple, a Catarroja, només un centre té certificat d’higienització. Les famílies volem tindre la certesa absoluta que els centres que s’obrin tenen eixe certificat d’higienització. I com que no ens consta, i a més la majoria de les directives dels centres ens diuen que els seus centres tenen la neteja que han fet les famílies, els obrers i els voluntaris, no estan en condicions per a obrir. Comencem per ací. D’una altra banda, encara que els centres tinguen les condicions utòpicament, què passa en l’entorn del centre educatiu? Perquè les xiquetes i els xiquets per a arribar al centre educatiu han de caminar per uns carrers que estan difícilment practicables, per a dir-ho suaument, i absolutament insalubres, per a dir-ho clarament. Qualsevol persona que camine per eixos carrers hauria d’anar amb mascareta, botes i tota una sèrie de parafernàlia per assegurar-se que no arriba amb una intoxicació al centre, que serà major o menor. No n’hi ha ni un sol camí cap als centres educatius que s’haja habilitat perquè puguen arribar-hi d’una manera sana, saludable, sense riscos per a la salut. I qui diu un camí segur diu un entorn. L’entorn i els centres no estan preparats. Malauradament, l’educació dels nostres fills, el benestar dels nostres fills i dels docents i el personal que els acompanya al centre, i el sistema educatiu, la seva educació, no ha sigut una prioritat, no és una prioritat. Ni en l’àmbit de treball per a la recuperació, ni en l’àmbit pressupostari, ni de gestió. És allò de “anem fent el que podem, i fem tot el que podem amb els recursos que tenim”. Haurien de fer molt més.
2. Pràcticament tot, perquè no pot ser que haja passat el que ha passat i la conselleria haja tardat dues setmanes a començar a enviar equips de neteja. No equips, sinó gent sense equip per a netejar. Dues setmanes. La primera setmana i pràcticament la segona sencera, les úniques persones que rentaven els centres eren els docents, les famílies, els voluntaris i alguns equips d’emergència, tant de l’UME, com de l’exèrcit… Però no empreses contractades ni equips contractats per la conselleria. I quan per fi han començat a enviar aquests equips, que és l’empresa Tragsa, la seva acció és molt, molt limitada. Això hauria sigut la primera cosa a fer. No acabem d’entendre que tarde dues setmanes la conselleria a començar a pensar que ha de posar-se a rentar els centres i deixa que durant dues setmanes qui rente els centres siga la gent de manera voluntària. I, a més, que la primera setmana després de la DANA, la conselleria pretenga obrir un nombre ingent de centres sense haver ficat ni un fregall en el centre una setmana després, el dia 11. Que ja no només és no enviar-hi gent, és que durant tota la setmana i mitja anterior, primer no volia que ningú entrara als centres a rentar, perquè no podia fer-se càrrec de la seva seguretat, però després, un divendres, dia 8, arriba una circular que diu a quaranta centres que el dilluns següent han d’estar oberts, sense haver-se preocupat de si estan nets o no, de qui els ha rentat o d’haver aportat alguna mena de mitjà per netejar-los. És una falta de respecte a la situació dels afectats, als centres educatius, a les seues plantilles, a les famílies i als voluntaris que han fet eixa tasca, descomunal. Però, a banda d’això, és una acció absolutament criminal perquè posa en risc la salut de tota la comunitat educativa. Perquè et faces una idea, això que t’acabe de dir de la circular que arriba el dia 8 a les 8 de la nit, perquè s’incorporen, o siga, perquè òbriguen els centres dilluns, això havia d’arribar a les famílies d’eixos centres educatius. Com pot arribar a les famílies afectades? Primer, perquè és un divendres a la nit. Segon, perquè el centre difícilment va poder rebre-ho, perquè també ha perdut tots els dispositius. I encara que arribe al centre, com arriba a les famílies? Si les famílies estan també, en molts casos, sense dispositius, sense dispositius en condicions, sense llum, com els arriba? És a dir, no li importava un borrall a la conselleria si la circular arribava a les famílies, perquè si li haguera importat ho hauria fet d’una altra manera. Però el problema és que des d’aleshores fins ara en totes les circulars que ha enviat en cap moment s’ha preocupat, primer, que el llenguatge fora l’adequat, segon, que realment atenguera les necessitats de la situació i de les famílies. I, en tercer lloc, en cap moment, cap de les circulars, cap de les decisions, no ha estat ni mínimament acordada amb les famílies. A partir del moment en què es comença a dir, tal dia s’obri, primer hauria de veure si els xiquets i les xiquetes estan en condicions d’acudir al centre educatiu, perquè no han vist ploure i prou. Han patit una DANA, una catàstrofe. Han vist morir gent al seu voltant i en alguns casos quasi se’ls emporta, i això ho han viscut. Com és possible que a la conselleria no hi puga haver ni una sola ànima que entenga que aquestes criatures necessiten tornar a l’escola, sí, però necessiten molt més. I en cap moment han preguntat a ningú si això era així o no. Directament, tireu cap a l’escola i prou. No tireu cap a l’escola, tireu els vostres fills cap a l’escola i prou. Eixa falta de contacte, i la falta d’informació, la falta d’acostar-se. Ahir va ser la primera vegada, ahir, dia 20, després de vint-i-un dies, la primera vegada que el secretari autonòmic i el director general de Centres anaven a un dels municipis afectats a reunir-se amb les famílies i amb la comunitat educativa. I ahir, pel que els deien, van adonar-se que la seua previsió que dilluns passat i dilluns que ve estigueren oberts una sèrie de centres de Catarroja era inviable. Però hi ha hagut d’anar i li han hagut d’explicar les comunitats educatives, professors i famílies, in situ, i fer-los veure la realitat de peus a terra. De veritat que al·lucinem amb aquesta falta de capacitat. Ja no diem de diàleg, de pensar i de mirar pel centre.
3. Ha de dimitir, bàsicament, per això. Perquè demostra que amb eixa manera d’actuar no està capacitat per a gestionar una situació com aquesta. O siga, no té el tacte necessari, ja no diguem la capacitat de gestió. Perquè una persona pot ser més o menys especialista en un camp en què li ha tocat treballar, però és que no té la capacitat de gestió, ni l’empatia i el tacte per a poder intentar fer eixa tasca amb una miqueta d’humanitat. Tècnicament és un desastre. Humanament és pitjor encara. Perquè si no tens la capacitat tècnica per a afrontar una situació, com a mínim envolta’t de gent que ho puga fer. I a més, si tens tota una comunitat educativa que en la primera reunió que fas, una setmana i mitja després de DANA, totes les entitats diuen per favor, fieu-vos de nosaltres, que ajudem en el que fa falta. Que estem totes ací per ajudar. I en comptes d’això, lladra a alguns i pega uns quants escopits i després oblida per complet tot el que se li ha dit i continua obviant i menystenint a la comunitat educativa, doncs és evident que aquesta persona no està capacitada per a ocupar eixe càrrec. A banda, hi ha totes les circulars que ara es publiquen i totes les errades comeses i la reiteració de les errades comeses en les circulars successives. Des que han començat a dir els centres que havien d’obrir, no han deixat de comunicar l’obertura de centres que no tenien les condicions per a obrir.
Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “El conseller no ha tingut ni la humanitat ni l’empatia d’arrimar-se a cap centre afectat”
1. La gran majoria dels centres educatius tenen nombrosíssimes destrosses materials i la neteja i adequació l’han feta els claustres de docents, les famílies i voluntaris. De tots els centres afectats, dotze s’hauran d’enderrocar perquè les estructures estan molt malmeses, però avui fa vint-i-un dies, i la conselleria encara no ha enviat empreses especialitzades en desinfecció, professionals per a revisar instal·lacions i posar en marxa el menjador escolar. El conseller no ha tingut ni la humanitat ni l’empatia d’arrimar-se a cap centre afectat, fa pedaços amb circulars, però no té cap pla de xoc, cap protocol que permeta als equips directius d’enfrontar-se al dia a dia davant totes les mancances que tenen.
2. Tot. El dia abans ja hauria d’haver-se posat en contacte amb els ajuntaments afectats per possibles inundacions i suspendre les classes, com va fer per exemple la Universitat de València i alguns ajuntaments que tenen experiència amb la crescuda de barrancs. Però és que els dies posteriors, silenci absolut. Cap titular de suport als centres afectats, ni cap contacte amb els equips directius. Cap indici d’humanitat que donés calma davant la catàstrofe. Hauria d’haver confeccionat un pla de xoc, un protocol per a fer front a la situació. Les respostes que els equips directius proposen arriben amb comptagotes i són poc eficaces i poc resolutives.
3. Rovira ha de dimitir per negligent. La seua gestió és caòtica, sense coherència, des del primer dia que agafa la conselleria. És el conseller que més ideologia política ha portat al sistema educatiu valencià, i fa servir conceptes neoliberals com la llibertat de les famílies de triar la llengua vehicular d’estudi dels seus fills. Quan eixa elecció no és recollida en la LOMLOE, que és una llei de l’estat espanyol de rang superior. Però també ha de dimitir perquè és un conseller que no està preocupat per a defensar l’ensenyament públic, com ja va demostrar amb la instauració del districte únic. Mesura regressiva i segregadora, tal com demostren diferents estudis, com ara el de la Universitat de València. Ha augmentat a favor de la concertada d’un 5% els concerts. Però ha de dimitir perquè té una animadversió per la llengua pròpia dels valencians i posa la seua maquinària administraria en marxa per anar contra el deure de protegir i promocionar la llengua minoritzada com marca la LUEV. A més, discrimina l’alumnat de les zones de valencianoparlants, vulnera el dret d’accedir a l’educació plurilingüe. Fomenta la desafecció envers la llengua. De fet, en les seues intervencions públiques, s’atreveix a qüestionar l’autoritat científica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha de dimitir perquè la gestió de les conseqüències de la DANA requeria rapidesa i eficiència, capacitat d’executar mesures que qualsevol administració pública hauria d’aplicar per restablir la normalitat, que és tan necessària en l’alumnat després d’una catàstrofe d’aquestes dimensions. I perquè vint-i-un dies després dels fets del 29, encara no han posat en coneixement de les comunitats educatives afectades un pla de xoc que de manera coherent i eficaç pose damunt la taula les actuacions per a arribar a obrir els centres educatius amb garanties sanitàries i de seguretat física.
Xelo Valls, secretària general de FE CCOO PV
1. Allí hi ha diferents realitats, però majoritàriament als més danyats, la cosa és bastant fotuda. Els centres han hagut de llevar el fang amb voluntaris externs o de la comunitat educativa de cada lloc, que s’han arremangat, mentre la conselleria mirava a veure per on venia la cosa. La veritat és que ho han passat i ho passen bastant malament. Després s’han decidit algunes reubicacions en els centres que no poden ocupar-se tal com estan i que ni a curt termini ni a mitjà es veu llum. Unes reubicacions que la que més sona és la del Berenguer Dalmau, que han d’anar al poble del costat i, és clar, tot el que significa un desplaçament de la vida després del que han passat amb la catàstrofe, que no ho viuen bé però tampoc els ho ha preguntat ningú. De moment han fet unes mesures directives per reubicar el personal tan ràpid com siga possible, perquè així a veure si passa prompte la història aquesta de l’assenyalament que no fan res.
2. De les qüestions més de caràcter laboral, del professorat i del personal educatiu dels centres, que com a sindicat educatiu és el sector que nosaltres atenem, el diumenge 3 de novembre vam registrar una petició perquè la conselleria constituïra el que vam anomenar comitè d’emergència, perquè es tractessen les qüestions laborals específiques del que passava en un espai laboral específic. Si parlem des del punt de vista laboral, demanàvem el comitè d’emergència per tractar les qüestions laborals específiques que derivaven de la catàstrofe. Això encara esperem que ho facen. La conselleria té una inèrcia i un calendari de portar a la mesa sectorial els diferents documents que ordinàriament s’hi tracten. Ha seguit el que tenia programat i ha convocat eixes meses, però aquest comitè específic ni l’ha convocat ni pensa convocar-lo. Veníem de la gestió de la situació catastròfica anterior, la de la pandèmia, en què sí que hi havia hagut un diàleg més fluid del que hi ha ara. El diàleg ha sigut: us informem que això és, això és, això és, això és.
3. Perquè la gestió de després de la DANA en tot el que fa referència als centres educatius, i més posant el focus en els públics, però també en els concertats, és que s’han hagut de buscar la vida, ha sigut de cara a la galeria, de voler fer la foto, d’ara ja ho tenim tot arreglat, perquè no sé quin dia entren a classe, i dels vint-i-dos mil alumnes, tinc places per a aquests… D’una manera unidireccional, sense tindre en compte ni les necessitats de les famílies, perquè no hi han parlat, ni les necessitats dels centres educatius, i ho han fet tot des d’una verticalitat, que a vegades va bé, però que en aquest cas no, perquè la gent intentava eixir del fang, literalment, i, per tant, la gestió ha sigut molt ineficient. Nosaltres ja li ho vam comentar. El conseller va fer una convocatòria molt àmplia de totes les entitats de la comunitat educativa i també les patronals de les privades. És clar, érem com a mínim quaranta. Imagina’t l’operativitat que pot tenir. Simplement van informar de què havien fet i de què farien i van fer unes declaracions a la premsa. En eixa reunió ja li vam dir, des de Comissions Obreres, una qüestió que ara ens reafirmem més veient com fan les licitacions de tota la reconstrucció. El senyor conseller va manifestar que dels centres que no es podien reconstruir o que no servien, que, evidentment, n’havien de fer una còpia amb aules prefabricades. Aleshores, ja vam alertar que vigilaríem les licitacions o contractacions de les empreses d’aules prefabricades perquè venim d’una experiència molt amarga respecte d’això al principi dels anys 2000, quan hi havia moltíssims centres que no avançaven en la construcció i estaven en barracons, en aules prefabricades, i l’empresa adjudicatària de les aules prefabricades era del cercle. Aleshores, el conseller s’ho va prendre bastant malament perquè es va donar per al·ludit. Ja s’apanyarà. Posteriorment, també alertem a veure què passa amb les adjudicacions per a la neteja dels centres. També va anunciar a la reunió que es netejarien, desinfectarien i higienitzarien els centres perquè no s’hi podien portar les criatures havent fet solament una neteja com s’havia pogut fer per part de voluntaris i famílies. I perquè és ple d’insectes. Totes les primeres licitacions que ha fet Mazón per a la reconstrucció amb les empreses que eren relacionades amb la Gürtel. És que en aquest cas és, com diu el refrany popular, pensa mal i no erraràs. Aleshores, tot això crec que són prou motius perquè Rovira dimitesca –que, per cert, és, o així ho ha dit ell en algun moment, del cercle més pròxim a Mazón. En fi, pensem que hauria de dimitir quan, a més, venim d’una tanda de mobilitzacions, com ara el 23 de maig, la vaga educativa. Ja teníem motius per a demanar-ne la dimissió sense que hi haguera gestió de la DANA. Ara, encara més.
