26.02.2018 - 22:00
‘Un any i dos mesos després, encara no s’ha iniciat el tràmit parlamentari.’ Aquest era el toc, i l’alarma, que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) feia públics el 16 de febrer passat, en una carta oberta adreçada al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i al conjunt del govern del Botànic. L’entitat cívica constatava que el calendari anava avançant i que, malgrat l’acord entre partits i sindicats, la presentació del projecte de llei s’endarreria. Que s’endarreria tant, de fet, que fins i tot perillava la possibilitat que entrés en vigor aquesta legislatura.
Parlem de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana, això és, que els servidors públics acreditin que són competents també en català per tal de preservar els drets de la gent que atenen. L’any 2016 el president Ximo Puig havia anunciat la intenció de dur a terme, en aquesta legislatura de canvi i de renovacions –passats els anys llargs sota governs del PP–, una reforma general de la llei de funció pública, que afecta tant els funcionaris de la Generalitat com els de les administracions locals valencianes. Llavors s’obria una finestra d’oportunitat en aquest camp: la nova llei podria incloure finalment la competència lingüística.
La finestra
A ACPV van ser de seguida conscients de què significava aquesta finestra i van optar per fer una feina discreta a la recerca dels acords necessaris, expliquen, perquè l’esperada competència pogués passar de la reivindicació a la consecució. Durant mesos, hi va haver reunions entre els actors implicats i, finalment, després dels inevitables estira-i-arronses, el desembre de l’any 2016 es presentaven públicament les ‘Bases de l’acord sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes’. S’hi establia que l’administració ‘ha de ser capaç de donar atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta en el coneixement i l’ús d’aquella que, a més d’oficial, és la llengua pròpia del poble valencià’. Signaven el document CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana.
No havia estat fàcil, gens fàcil, però finalment hi havia acord sindical. A la presentació oficial de l’acord, que es va dur a terme a l’edifici de la Nau de la Universitat de València, hi van ser presents tots tres sindicats juntament amb els partits (Compromís, PSPV, Podem i ERPV) i les entitats culturals (ACPV i Escola Valenciana). La pilota passava a la teulada del govern i de les Corts. ACPV, per tant, es va retirar de l’escena. Tal com l’entitat ha resumit a la carta adreçada al president Puig, a partir d’aquell moment ‘tocava al govern, i als partits de la majoria parlamentària, negociar i aprovar la llei’.
Un any i dos mesos
L’acord parla d’incloure, dins la nova llei de la funció pública, aquest punt, la competència. Però, per tal que pugui finalment fer-se efectiva, cal, és obvi, la llei. I no és una llei que, pel seu abast, es pugui tramitar ràpidament.
Gabriela Bravo és la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques. Una fiscal que ocupa una cartera del PSPV amb l’etiqueta d’independent. Que va arribar a la conselleria del bracet de Madrid (impulsada o recomanada per José Luis Rodríguez Zapatero i José Bono). Que ja ha mostrat maneres autoritàries que han despertat malestar en més conselleries i, dins la seva, especialment amb els càrrecs designats per Compromís. I que no sembla que s’hagi pres la qüestió de la llei de funció pública amb el mateix interès amb què ho va fer el president Ximo Puig quan la va anunciar. Havia de ser un dels punts clau de la legislatura i, ara per ara, sembla, el més calent és a l’aigüera.
Per això la societat civil ha tornat a entrar en escena. Perquè ja se sentien veus que donaven per fet que la llei de funció pública i, doncs, la competència lingüística, saltaria a la legislatura següent. I que, a banda de l’endarreriment, dependria, per tant, de la repetició del Pacte del Botànic.
A més a més, hi ha el ‘factor Bravo’: la consellera havia demostrat, la primavera passada, un desinterès preocupant per la qüestió: fins i tot el president Puig havia hagut d’intervenir, finalment, per aturar la intenció de Bravo d’aigualir l’acord ja avalat per sindicats, partits i entitats: la consellera de Justícia pretenia dur endavant la llei sense incloure-hi directament la capacitació lingüística, bo i deixant-la relegada al reglament posterior. El reglament s’ha d’aprovar, òbviament, després, i tot fa preveure que tindrà, atès l’abast i la complexitat de la llei, un llarg procés de negociació entre els sindicats i amb els sindicats.
Per acabar-ho d’adobar, si semblava que aquest factor podia quedar compensat per l’acció del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís (la presentació de l’acord per a la llei de la Funció Pública es va escenificar, de fet, amb un acte compartit entre Marzà i Bravo, gest que en el seu moment es va interpretar en aquest sentit), els fets, o la falta de fets, i el pas del temps, han posat també un inquietant interrogant sobre aquesta possibilitat.
Finalment, la competició que han encetat PP i Ciudadanos per mirar de mostrar qui és més espanyolista, i el creixement que les enquestes vaticinen (i inciten) per a Ciudadanos, sembla que poden acabar d’aigualir les intencions d’un PSPV preocupat ara, també, per un transvasament de vots cap a la formació neoespanyolista d’Albert Rivera. Oblidant, en aquest nou esllanguiment, que, en el cas del País Valencià, la ‘marca PSOE’ ha estat més llast que no res més, i que, de fet, qui ha fet remuntar aquell PSPV en caiguda lliure de no fa tant de temps és el toc valencianista del president Ximo Puig.
Les possibilitats
Hi ha qui es pren la qüestió de la competència lingüística com a exemple del marasme en què pot acabar abocat el govern del Botànic si no hi posa remei. D’aquí ve que, arran de l’estranya suspensió d’activitat que en aquesta qüestió ha mostrat el Consell, ACPV es decidí, per exemple, a fer pública la carta al president Puig: ‘Encara que no vam ser nosaltres els qui vam proposar fer una nova llei de la funció pública valenciana’, escrivien els membres de la junta directiva de l’entitat que president Joan Francesc Mira, ‘és difícil acceptar que s’acabe la legislatura sense establir la plena competència lingüística per accedir a la funció pública: seria tant com acceptar que el govern del Botànic no ha estat capaç, en quatre anys, de garantir la igualtat lingüística dels valencians davant l’administració’.
Arribats en aquest punt, el calendari estreny. Per això, ACPV proposa que, si de cas, la competència no resti lligada necessàriament a l’aprovació alentida de la llei: una reforma de la llei vigent podria incorporar la competència plena. I que entrés d’una vegada en vigor: la part més difícil, l’acord sindical i social, ja hi és; de fa temps. Ara, tal com recorda l’entitat cívica, ‘només cal voluntat política’.
