25.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.08.2024 - 21:41
Políticament, la darrera setmana d’agost és la de tornar als despatxos per posar en marxa el període que arribarà fins a les festes de Nadal i que ha d’incloure l’elaboració i aprovació del pressupost. En el cas del govern valencià, el final de curs va ser molt accidentat amb la sortida sobtada i sorollosa de Vox de l’executiu i la remodelació accelerada que en va fer Carlos Mazón per evitar de donar una imatge de solsida. Fins ara, els nous consellers pràcticament no han tingut protagonisme perquè l’únic membre del govern amb presència pública ha estat el president. Amb el començament de curs s’ha de veure quines polítiques i quin tarannà exhibeixen. I també quin serà el capteniment, diuen que dialogant, del nou síndic a les corts, Juanfran Pérez Llorca.
L’estampida del partit d’extrema dreta es va produir quan les Corts Valencianes ja havien aprovat les cinc lleis que escapçaven les polítiques del Botànic en matèria de llengua, d’educació, i de memòria històrica. Les lleis les van presentar en març el PP i Vox agafats de la mà, i junts, tot demostrant una gran compenetració, les van aprovar. Rocosament, es van mostrar impenetrables, i junts van rebutjar, una darrere l’altra, les esmenes presentades per l’oposició.
Sense Vox però amb Vox i gràcies a Vox
La contrareforma també va dur incorporats canvis profunds de nom i de concepte per a expressar, de manera gràfica i sense matisos, els motius ideològics que els van empènyer a executar els canvis legislatius. Així, l’expressió “memòria democràtica” ha desaparegut del text legislatiu i ha estat substituïda pel mot “concòrdia”. I també ha desaparegut de l’organigrama de la Generalitat. Memòria democràtica era un negociat adscrit a Presidència mitjançant la direcció general de Transparència i Participació. Ara, Concòrdia depèn de la directora general de Justícia i Autogovern.
Aquesta llei equipara, per exemple, la república amb el franquisme i posa totes les víctimes en el mateix pla. L’han criticada no només les entitats memorialístiques, sinó també el Consell Valencià de Cultura i les universitats públiques valencianes. Tres relators de l’ONU han alertat que tant aquesta llei com les que s’han aprovat a Castella i Lleó i a l’Aragó poden afectar l’obligació de l’estat espanyol de garantir la preservació de la memòria històrica.
El text el van negociar el PP i Vox. A les corts va defensar el dictamen el diputat de Vox David Muñoz, que va posar com a referents de la seua infantesa programes televisius com ara Barri Sèsam, perquè va nàixer l’any 1977, i què sap ell de dictadors, va deixar anar en un ple carregat de tensió.
A pesar d’aquest discurs abrandat i dels brindis amb copes de plàstic dels diputats de l’extrema dreta, Carlos Mazón va afirmar que se sentia còmode amb la situació perquè canviar la llei de memòria era al programa electoral del PP a les eleccions del 2023. Amb tot, al pressupost d’enguany, que ja van aprovar PP i Vox, encara hi ha una partida pública per a continuar exhumant cossos de les fosses i un conveni amb Fisabio per a potenciar el banc d’ADN.
Tenir la crossa de Vox per a aprovar la llei dita de concòrdia ha estat un regal fabulós per a Carlos Mazón. No ha demostrat sentir-se incòmode en cap moment amb l’articulat. Potser és per això que aquest estiu el president ha exhibit una relació tan bona i tan amistosa amb els ex-companys de gabinet. Especialment, amb Vicente Barrera, que va ser el seu vice-president. A començament d’agost, després d’un ple del Consell a Ontinyent, tot l’executiu va dinar a la finca rústica que l’ex-conseller torero té en aquella localitat. Van menjar paella o arròs al forn i gaspatxo, es van fer una foto vestits de manera informal i Mazón li va dedicar paraules d’amistat a la xarxa X. Barrera li va respondre amb la mateixa exhibició de companyonia.
El pressupost, en l’aire
El cas és que ara, en acabar les vacances, les conselleries han de començar a elaborar el pressupost del 2025 que té un camí llarg de tramitació fins que les corts l’aproven a final d’any. Al PP els nombres no li ixen i amb quaranta diputats no el podrà aprovar sense el suport de Vox. D’ençà del dia del trencament, Vox va dir que passava a l’oposició, que al PP res no li eixirà de franc. De fet, les darreres declaracions en aquest sentit que ha fet la direcció espanyola situaven el partit en el no.
És per això que, a pesar del cop de porta tan estrepitós que els ultres van fer en marxar, a Mazón li convé de no trencar tots els ponts i no acceptar, per exemple, l’oferiment del PSPV de renegociar la llei de concòrdia per tornar-la a situar dins els paràmetres estàndard de les lleis de memòria democràtica. Mazón ha dit que no. No en pot tocar ni una coma si no vol entrar a l’any nou amb el pressupost prorrogat. Això és perfectament legal i habitual, però posa la crítica en safata de plata a l’oposició que es vanta d’haver aprovat vuit pressuposts en vuit anys mentre feien part del govern del Botànic.
L’arma del finançament contra Diana Morant
El president Mazón ha aprofitat les vacances per participar en les diferents festes populars del País Valencià, per parlar de gastronomia i de turisme i per atacar durament la seua adversària socialista, Diana Morant. El doble paper de Morant de secretària general dels socialistes valencians i membre del govern d’Espanya l’ha posada en el punt de mira del PP arran del pacte entre el PSOE i Esquerra Republicana per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. Mazón va dir que el PSC trenca Espanya. Susana Camarero, que és la mà dreta i la mà esquerra del president, va voler posar Morant entre l’espasa i la paret en una entrevista molt recent. “Que diga si està al costat de Sánchez o dels valencians”, va dir Camarero, en referència al finançament singular per al Principat. L’infrafinançament del País Valencià és una qüestió que fa molts anys que el govern espanyol no resol. Tant quan ha governat el PP com quan ho ha fet el partit socialista.
Ara, en la represa del curs, i amb el govern del PP caminant cap a l’equador del mandat, és previsible que els conservadors cerquen la confrontació directa amb els socialistes.
