La Comissió Europea renya Espanya pel poder judicial però amaga el cas català

La Comissió Europea torna a renyar l’estat espanyol perquè l’òrgan de govern del poder judicial continua caducat. En l’informe sobre la situació de l’estat de dret als vint-i-set estats membres, el capítol dedicat a l’estat espanyol concentra la crítica en la manca de renovació del Consell General del Poder Judicial i en el desacord polític al congrés espanyol per a designar els nous responsables “d’òrgans constitucionals”. És l’enèsima crítica que fa Brussel·les en aquest sentit, perquè, com que PP i el PSOE s’han anat repartint la designació dels membres del CGPJ, el procediment espanyol és del tot contrari als estàndards europeus.

A la pràctica hi ha hagut una distribució del control del poder judicial entre el PSOE i el PP, que se l’han anat repartint segons el pes polític que han anat tenint els uns i els altres. Això és greu perquè el CGPJ té el poder d’elegir el seu president, que és alhora president del Tribunal Suprem, però també tria els presidents de sala i els magistrats del TS, els magistrats del Tribunal Constitucional, el president de l’Audiència espanyola i de les sales que té, els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, els presidents de les Audiències provincials…

La proposta del govern de Pedro Sánchez per a reformar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ va causar encara més preocupació a Brussel·les. La CE celebra que el govern de PSOE i Podem finalment fes marxa enrere. “Hauria augmentat la percepció que el CGPJ és vulnerable a la politització”, diu la Comissió. La vice-presidenta de la Comissió pels Valors, Vera Jourová, ha afirmat que eren conscients de la complexitat del procés per a nomenar els membres del GGPJ i de la realitat política a l’estat espanyol, però ha insistit que la renovació era necessària.

És un informe gairebé calcat al de l’any passat, en què tampoc no hi va haver cap referència a les denúncies de molts organismes de defensa dels drets humans per l’empresonament i la condemna de dirigents polítics i socials independentistes. La Comissió fins i tot ha fet córrer entre la premsa espanyola, amb la fórmula de “fonts europees”, una justificació sobre l’absència de cap referència al conflicte amb Catalunya: “És un tema intern i no afecta el funcionament de l’estat de dret”. Encara afegeixen: “Hi ha menys queixes [sobre l’afer català], també perquè veiem amb satisfacció que sembla que és en el procés, almenys, de canalitzar-se”.

Aquest silenci topa amb l’informe aprovat recentment per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europea que demanava l’alliberament dels presos, la fi de la repressió contra ex-alts càrrecs del govern i la retirada de les euroordres contra els exiliats.