16.10.2018 - 07:25
|
Actualització: 16.10.2018 - 09:21
La Comissió Europea descarta formalment de prendre mesures contra l’estat espanyol per la clausura de pàgines web el dies previs al referèndum del primer d’octubre del 2017, segons l’ACN. En resposta a la carta enviada fa un any pel qui era secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, la Comissió considera que el govern pot recórrer a la via judicial espanyola i diu, a més, que ‘un nombre significatiu de pàgines’ ja s’ha reobert. En la missiva, l’executiu comunitari indica a l’actual conseller de Polítiques Digitals que ‘les normes de la UE impedeixen el blocatge i les restriccions de webs llevat d’excepcions en compliment de les lleis nacionals’. I diu que les mesures ‘només podran imposar-se si són apropiades, proporcionals i necessàries dins una societat democràtica’, sense precisar si això s’aplica o no al cas de les webs tancades per l’estat espanyol durant l’1-O.
‘Des del Govern de Catalunya creiem que la Comissió Europea s’ha trobat obligada a moure fitxa i en certa manera obre la porta a admetre que el tancament de webs, dominis i aplicacions es va fer de manera desproporcionada per part de l’estat’, assegura Puigneró.
La carta de Brussel·les va ser enviada dijous passat, dos dies després de la visita del conseller a la Defensora del Poble Europea, i va signada pel director general de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies de la Comissió Europea, Roberto Viola, en nom del vice-president i comissari de Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.
Drets digitals a la UE
Com a secretari de Telecomunicacions, el 24 de setembre del 2017 Puigneró va denunciar a Ansip la infracció de diverses directives europees en matèria de drets digitals per part de l’estat espanyol durant els dies previs i posteriors al referèndum.
Tal com recull la carta de Roberto Viola, entre els exemples aportats pel govern hi ha l’obligació de la fundació puntCat de blocar tots els dominis .cat que poguessin recollir informació sobre el referèndum o la petició perquè els servidors d’internet no permetessin l’accés a webs sobre la votació o pàgines publicitades per algun membre del govern a les xarxes socials.
En la missiva s’insisteix que les normes de la UE sobre l’accés lliure a internet preveuen en general que s’impedeixi el blocatge i les restriccions de webs, si bé es recorda que hi ha excepcions, en cas d’ordres judicials.
Es matisa també que l’aplicació de les restriccions, si escau, ha de ser subjecte ‘a procediments adequats i acordants amb la Convenció Europea per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i amb els principis generals d’una comunitat de dret, incloent-hi la protecció judicial eficient’.
La CE diu que ja s’han reobert 32 webs blocades
Ja al final del text, Viola diu que ‘recentment’ els serveis de la Comissió Europea han comprovat que un nombre ‘significatiu’ de pàgines inicialment blocades ja no ho són i n’identifiquen 32. Per contra, l’alt funcionari constata en la resposta a Puigneró que la web ref1oct.cat es manté blocada per ordre d’un tribunal en el context d’un procés judicial i recorda que ‘la legalitat d’aquest tipus d’ordres resta subjecte a possibles recursos judicials de conformitat amb la legislació nacional’.
La Comissió Europea ha trigat un any a respondre a la queixa de Puigneró, que dimarts passat va portar a la Defensora del Poble Europeu la manca de resposta de la UE per ‘la repressió digital’ de l’1-O. ‘Demanem que la UE prengui posició sobre uns fets molt greus que van ocórrer al nostre país en l’àmbit digital’, va dir la setmana passada el conseller, que esperava que el requeriment donés peu a una ‘presa de posició formal’ de l’executiu comunitari.
