07.12.2023 - 21:40
Fa temps que la comissió de garanties de Junts s’ha convertit en el mirall trencat de les disputes entre els sectors afins a Jordi Turull i a Laura Borràs. Els casos individuals de possibles denúncies o conflictes que ha d’instruir la comissió han esdevingut enfrontaments indirectes entre els sectors. El darrer té a veure amb el cas d’assetjament sexual denunciat per l’ex-consellera municipal del districte de Ciutat Vella del grup municipal de Junts, Maria Chacón, que dimarts va declarar al jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona després d’haver denunciat un company de partit, Àlex Román, per una agressió sexual el 9 de juny de 2021. Abans de formalitzar la denúncia als Mossos d’Esquadra, Chacón en va presentar una altra a la comissió de garanties, tal com explica ella mateixa en la declaració feta davant la policia a què ha tingut accés VilaWeb. La va presentar el novembre de l’any passat, tot i que d’entrada havia decidit de no denunciar-ho per no haver de passar un tràngol policíac i judicial i perjudicar el partit i a ella mateixa, perquè se sentia “desprotegida, incompresa, indefensa i intimidada” per com havia actuat el company denunciat. El 17 de febrer d’enguany, la comissió de garanties va decidir d’arxivar inicialment el cas per manca de proves, seguint la proposta que feia Maria Antònia Batlle, instructora dins la comissió. I, segons que va informar oficialment Junts, el cas es va arxivar definitivament al novembre. Però ara és possible que hagi de reobrir-lo. Quan actua la justícia, la resolució dels expedients se suspèn temporalment, segons fonts consultades, tot i que s’hagi tancat.
Quan li van comunicar la decisió d’arxivar el cas, al febrer, Chacón va demanar a la comissió que ho reconsiderés i es va acabar reunint el 10 de març amb tres dels sis membres que la integren en una sala al Parlament de Catalunya: Josep Pagès, Joaquim Jubert i Batlle mateixa. Chacón es va queixar que li vulneraven els drets i que no havien citat testimonis que corroboraven la seva versió. També que Román havia tingut accés a la denúncia i ella no havia accedit a cap part de l’expedient, ni tan sols a l’escrit de descàrrec del denunciat, que va poder llegir després. Va fer saber a la comissió el seu desacord amb l’arxivament, perquè Román va admetre en el text haver-li picat el cul tot i que ho emmarcava en una relació de confiança, i va criticar igualment que no li haguessin aplicat el protocol de violència masclista.
Chacón és afí al sector de Borràs i Román s’enquadra en el sector oficialista de la federació de Barcelona. De fet, Román d’ençà del setembre és conseller municipal del grup a Ciutat Vella. Junts va avançar que li demanaria que posés el càrrec a disposició o en forçaria la destitució si hi havia una decisió judicial que confirmés la investigació per agressió sexual, en compliment del codi ètic del partit.
A més, la comissió de garanties es va constituir no exempta de polèmica. Els seus sis membres van ser elegits pel congrés de Junts el juliol del 2022 i hi tenen majoria els afins a Turull. En formen part Magda Oranich, que és qui va obtenir més vots i exerceix a la pràctica de presidenta, Mercè Alegre, Hèctor López-Bofill, i els ja esmentats Batlle, Pagès i Jubert. López-Bofill és l’únic obertament afí a Borràs. Aquest sector va qüestionar la tria de Jubert, també diputat al parlament, perquè al congrés va treure menys vots que dues candidates, les advocades Sandra de la Iglesia i Carme Sayós. Tal com va explicar VilaWeb, De la Iglesia, aleshores afí a Borràs, no va ser inclosa a la comissió perquè la mesa del congrés va determinar que la composició paritària exigida pel reglament implicava que hi hagués tres homes i tres dones, i no els percentatges legals de la paritat d’un 40% i 60%. Jubert és arrenglerat amb l’anomenat sector institucional de Junts, de manera que l’elecció feia variar els equilibris interns a la comissió.
El consell nacional de Junts que es va ajornar fa una setmana, i que és previst per al 13 de gener, tenia a l’ordre del dia l’aprovació d’una proposta de reglament de la comissió de garanties, atès que ha funcionat d’ençà que es va constituir sense el desplegament de les normes de funcionament que n’exigien els estatuts. La proposta enviada als consellers nacionals per a la votació diu que tres dels membres de la comissió seran dones. Segons fonts consultades, durant el procés d’elaboració del reglament s’hi han incorporat algunes esmenes i hi ha una esmena a la totalitat presentada per un membre de Junts pròxim a Borràs.
A més, la comissió de garanties ara instrueix l’expedient sobre la vice-presidenta de Junts i secretària segona de la mesa del parlament, Aurora Madaula, també afí a Borràs. Al faristol de l’hemicicle, en la jornada del Parlament de les Dones, Madaula va denunciar violència masclista, silenciosa i no física, dins l’organització. Tal com va avançar VilaWeb, la comissió té tres denúncies sobre la taula: la de Madaula mateixa, que implica l’activació de la protecció per llei per un cas de violència masclista, la de la sectorial de feminismes del partit –que s’ha desmarcat de Madaula i hi veu un cas polític– i la d’una vintena de diputats del parlament també crítics amb Madaula. S’han apartat del cas Oranich, per raons personals a conseqüència de la pressió rebuda; i Jubert i Batlle, tots dos diputats que van subscriure el text crític amb Madaula. La comissió va donar un termini de deu dies a Madaula per a explicar-se i el partit també va activar el protocol de violència masclista i els procediments a què obliga la llei, segons fonts de Junts. En paral·lel, la presidenta del parlament, Anna Erra, afí a Turull, va instar Madaula a reflexionar sobre la continuïtat a la mesa. Dimarts, la secretària segona no va assistir a la reunió setmanal de la cambra per baixa mèdica.
La comissió també va abordar, no exempta de polèmiques, el cas del diputat Francesc de Dalmases, que va acabar deixant el càrrec a l’executiva i com a portaveu de Junts de la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Oranich va elaborar un expedient que determinava que l’actitud de Dalmases a les instal·lacions del Preguntes freqüents de TV3 amb la subdirectora del programa, després d’una entrevista a Borràs, no havia estat digna d’un representant públic. Dalmases, mà dreta de Borràs, va criticar durament la filtració del document i va denunciar animadversió envers ell. Més endavant, la comissió de garanties va ser a punt d’haver d’entomar formalment les divergències internes per la consideració del cas judicial de Borràs com a lawfare. Oranich va qüestionar públicament que ho fos, i va fer públic el debat que hi havia a les files de Junts. Però tant Borràs com Turull van acabar pacificant el conflicte intern.
