La Comissió de la Dignitat demana al govern espanyol de reconèixer l’afusellament de Companys

La Comissió de la Dignitat ha remès una carta a la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, amb motiu del 80 aniversari de l’afusellament de l’ex-president de la Generalitat Lluís Companys, per reclamar que el govern espanyol faci acte de reconeixement sobre l’afusellament.

A través d’un comunicat, reclamen que es reconegui per l’executiu tant l’afusellament de Companys com el de les més de 66.000 causes que es van instruir en els consells de guerra a Catalunya i que en 2017 van ser anul·lades per la llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme. Així mateix, demanen ‘la restitució a la Generalitat dels documents que l’Exèrcit d’Ocupació va requisar el 1939 de les diverses dependències del govern de Catalunya i que com a trofeu de guerra encara estan a l’arxiu militar d’Àvila’.

La carta també recorda que, així com els consols d’Alemanya i França van fer al parlament ‘un acte de desgreuge per la implicació dels seus respectius governs en la detenció ideportació del president’, el govern espanyol encara no n’ha fet cap. ‘El relator de l’ONU de veritat, justícia, i garanties de no repetició Pablo de Greif, en el seu informe, requeria a l’estat espanyol que dugués a terme els actes de reparació, justícia i de garanties de no repetició, que comporta el compromís de les institucions de l’estat, com en el nostre cas l’exèrcit, d’assumir la seva responsabilitat i honorar de manera expressa les víctimes perjudicades, com a garantia de no repetició’, afegeixen.

La carta acaba amb un missatge directe a la ministra: ‘Li volem recordar senyora ministra, que en la seva etapa de magistrada i presidenta de l’Audiència de Barcelona, tenia la seu al palau de justícia on el 1939 l’auditoria de guerra de l’exèrcit d’ocupació que va ocupar per a celebrar-hi els consells de guerra, i en el que fou el seu despatx, situat a l’antic saló del plenari del Tribunal de Cassació de Catalunya, es reunien els tribunals militars per a deliberar i imposar les penes de la repressió política dels consells de guerra’. ‘No és amb proclames simbòliques que es fa memòria històrica si no amb actes efectius de reparació com el que demanem i té pendent el govern de l’estat i en especial el ministeri de defensa’, conclouen.