28.08.2022 - 21:40
Els bous al carrer, sota la lupa. Aquest mes i mig s’han mort set persones mentre participaven en festes o corregudes de bous al carrer al País Valencià. La darrera és una dona francesa, de setanta-tres anys, de Beniarbeig. Era una dona molt coneguda i habitual de les festes de bous que es va morir a l’instant quan un animal la va encastar contra una tanca de protecció i, en girar-se, va rebre una punxada al pit. Segons la normativa vigent, les persones més grans de seixanta-cinc anys no poden participar en aquesta mena de festes.
Les víctimes mortals de les festes amb bous s’han produït a Picassent, Pedreguer, Meliana, Soneixa, Vallada, Almedíxer i Beniarbeig.
La xifra més alta d’aquests set anys
Aquesta xifra, set morts, és la més alta d’ençà del 2015. La diferència és que l’estatística recull les dades d’un mes i mig i que l’estiu no s’ha acabat. Encara són molts els municipis que es preparen per a soltar els bous durant el setembre, i també a l’octubre.
A més dels incidents mortals, hi ha uns quants ferits i s’han detectat més irregularitats en les festes, com ara la presència de menors tant a les curses com en rituals d’embolament de bous. En aquest sentit, la llei és molt explícita i, com el cas dels més grans de seixanta-cinc, prohibeix la presència de més joves de setze anys a l’interior dels recintes taurins. En alguns casos això no es compleix i és habitual de veure menors corrent sols o en companyia dels pares que els volen iniciar en la tradició. Un xiquet de dotze anys ha estat ferit de banya per una vaqueta en les festes de Puçol, i s’han fet virals les imatges d’uns altres dos xiquets que van participar en l’encesa de les astes en una de les modalitats més celebrades pels afeccionats, que és el bou embolat. La policia de la Generalitat n’investiga els fets.
Si es miren les xifres amb una certa perspectiva, segons les memòries penjades a la pàgina web de la Conselleria de Justícia, d’ençà del 2014 s’han mort trenta-dues persones a causa de les enganxades de bous i vaquetes. S’ha de tenir en compte que durant l’any 2020, la pandèmia de coronavirus va obligar a suspendre les festes populars, i que en 2021 no totes les poblacions havien tornat encara a la normalitat quant a la celebració de les festes populars.
La comissió de seguiment
És per això que la Generalitat ha convocat avui una reunió extraordinària de la Comissió Consultiva de Festes Taurines Tradicionals. En l’ordre del dia hi ha una proposta de recomanacions a les comissions festeres per a evitar accidents.
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha qualificat de preocupant aquesta xifra de morts. Bravo es va mostrar partidària de revisar els protocols i totes les mesures necessàries per no posar en risc la vida de les persones. El juliol, la conselleria va enviar una carta a tots els municipis que fan aquestes activitats per recordar-los que el reglament, vigent d’ençà del 2015, s’ha de complir.
Al País Valencià són vora 270 els municipis que celebren festes de bous al carrer. Amb tot, alguns han decidit de no fer-les. El cas més recent és el de Tavernes de la Valldigna. En aquesta entrevista, Sergi González, el batlle de la localitat, explica a VilaWeb que el consistori ha decidit de no fer-ne més perquè representen un maltractament animal flagrant. González opina que a poc a poc s’aniran sumant poblacions a la decisió de no celebrar festes populars amb bous.
Ja fa anys que hi ha associacions animalistes que demanen la suspensió d’aquesta mena de celebracions perquè consideren que és una aberració divertir-se a costa del sacrifici dels animals. Amb tot, sempre es troben amb l’oposició molt forta de les penyes taurines i de les associacions de criadors de bestiar. En aquest cas, l’eix ideològic de dreta i esquerra no serveix per a mesurar el suport de les festes taurines, perquè la potència i la capacitat d’influir de les penyes fa que hi haja municipis governats per tots els colors polítics que fan bous al carrer.
