La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola atura el pagament del crèdit per a indemnitzar l’ex-concessionària del projecte Castor

La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) ha paralitzat el pagament del crèdit de 1.350 milions d’euros que va servir per a indemnitzar l’empresa ex-concessionària del projecte Castor, Escal UGS, controlada pel grup ACS. La decisió és fruit de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del desembre proppassat, que declarava inconstitucionals diversos articles –el 2.2 i del 4 al 6– del reial decret llei 13/2014 aprovat pel consell de ministres arran la renúncia al projecte de l’empresa.

La CNMC ha fet pública aquesta decisió amb la publicació de la liquidació provisional del sistema gasista corresponent al mes de novembre passat. Així doncs, les entitats financeres amb les quals Enagás va subscriure el crèdit –Bankia, Caixabank i Banc de Santander– deixen de percebre els 6,7 milions d’euros mensuals a càrrec del sistema gasista durant l’exercici del 2017. També en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el govern, el parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d’euros a Enagás corresponents al cost de manteniment de les instal·lacions hibernades del magatzem de gas submarí fracassat.

‘A conseqüència de l’anul·lació de l’article 5, es paralitzen els pagaments destinats a materialitzar el dret de cobrament –6,7 milions d’euros mensuals– contingut en aquest article i els seus titulars deixen de ser subjectes del sistema de liquidacions’, diu l’informe. Així doncs, la CNMC no únicament ha deixat d’incloure aquesta partida a la liquidació provisional del novembre, sinó que també ha restat els 67,21 milions d’euros pagats durant els deu primers mesos de l’exercici del 2017. Mentre la liquidació anual del sistema gasista no sigui definitiva, l’organisme pot restar els pagaments anteriors dintre del 2017 per complir a la sentència.

Tanmateix, la mesura no afecta, d’entrada, el pagament de la primera anualitat del crèdit, el 2016, quan Bankia, Caixabank i Banc de Santander van començar a percebre 80,66 milions d’euros anuals per aquest concepte. En aquest cas, el govern espanyol hauria de reclamar-la directament a les entitats bancàries. El crèdit de 1.350 milions d’euros subscrit per Enagás per indemnitzar Escal UGS, amb un 4,3% d’interès i a tornar en trenta anys, implicava carregar sobre els consumidors una factura final de 2.420 milions d’euros –i que arriba a més de 3.300 milions si s’hi inclouen més pagaments i despeses ocasionats pel magatzem de gas submarí.

A banda de paralitzar el pagament del crèdit, la CNMC també elimina del procediment de liquidació de l’exercici del 2017 el cost d’operació i manteniment reconegut amb càrrec de l’exercici gasista. És també una altra de les conseqüències de la sentència del TC, que anul·lava l’article 6 del reial decret, pel qual es reconeixia el pagament a Enagás, sense cap procediment públic de concurrència, la hibernació i manteniment les instal·lacions tot esperant una decisió definitiva del govern espanyol sobre el futur del magatzem de gas submarí. Són 15,7 milions d’euros anuals que s’han carregat anualment a la factura del gas del consumidor des del 2015. Una xifra, sorprenentment, equiparable al cost de mantenir en funcionament l’únic magatzem submarí actualment actiu a l’estat espanyol, el de Gaviota, amb un cost de 17,70 milions anual.

Les mesures anunciades per la CNMC arriben el dia que el ministre d’Energia espanyol, Álvaro Nadal, ha d’explicar davant el congrés les mesures preses pel seu govern en relació amb la sentència d’inconstitucionalitat i el futur dels pagaments. De fet, molt pocs dies després d’haver-se fet pública la resolució del TC, el ministeri publicava al BOE l’ordre anual de retribucions previstes pel sistema gasista en la qual incloïa, novament, 96,38 milions d’euros per al pagament del crèdit de la indemnització i el manteniment de les instal·lacions del projecte Castor. Tot i que no va entrar a discutir el fons de l’assumpte, el TC va qüestionar obertament que el govern del PP escollís un reial decret llei per aprovar, l’octubre del 2014, la indemnització i el mecanisme per finançar-la. La sentència recordava que aquesta figura normativa, reservada per a situacions de necessitat urgent, permetia a l’executiu d’evitar el control parlamentari i ciutadà de la mesura aprovada.