10.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.02.2021 - 23:48
Despús-demà, dissabte 13 de febrer, farà un any que es va morir a l’Hospital Arnau de Vilanova de València el primer pacient amb covid-19 fora del continent asiàtic. Tot i que des del primer moment el cas va aixecar sospites en l’equip mèdic, no se’n va tenir la confirmació fins el 3 de març, quan ja s’havien notificat unes quantes morts a Europa.
Parlem amb la doctora Empar Mayordomo, directora mèdica de l’Arnau de Vilanova. Llavors n’era la subdirectora i la patòloga que va fer l’autòpsia. Li demanem que ens conte tot allò que puga d’aquest home, probablement li diuen Fernando, de qui ha transcendit ben poca cosa. Ella demana de preservar-ne la confidencialitat. No ens dóna més detalls dels que ja es van publicar aquells dies, que van ser ben pocs –si la família no n’ha parlat, nosaltres tampoc, diu–, però sí que reviu com es va encarar la situació a l’hospital.
Viatjava al Nepal
El resum pot ser tan breu com això: un home de seixanta-nou anys va anar a les urgències de l’hospital el diumenge 9 de febrer de 2020. Allà van determinar que es trobava en un estat molt greu. El van ingressar. El dimecres 12 el van traslladar a l’UCI. El dijous 13 es va morir. El divendres 14 li van practicar l’autòpsia.
Però podem anar més enllà: Fernando, pot ser que li diguen, separat i amb fills, resident en una població del Camp del Túria, havia tornat del Nepal a final de gener. No era el primer viatge que hi feia. Potser quan va anar a l’hospital feia deu o quinze dies que n’havia arribat. Es va fer visitar al centre de salut per una afecció a les vies respiratòries altes, però no havia fet febre, explica Mayordomo. Quan va començar a tenir-ne de manera persistent i va notar un empitjorament va anar a urgències. Ja tenia aquesta pneumònia amb patró intersticial.
“No sabem on es va contagiar. Nosaltres pensem que devia ser en algun aeroport, en contacte amb alguna persona… No complia els criteris epidemiològics, però arreu del món ja hi havia casos”, recorda la directora mèdica de l’hospital. Tot i que no s’havia descrit cap cas que vingués del Nepal, van decidir de fiar-se de la clínica, de l’ull clínic dels metges que l’atenien, i tractar-lo com un cas sospitós. De fet, el mes de gener ja s’havien detectat els primers casos de covid fora de la Xina. “Teníem la mosca a l’orella. Els nostres professionals ja sentien i llegien coses del coronavirus i sospitaven que podia ser-ho. El problema és que no complia els criteris. Férem una determinació inicial de virus i com que no teníem res muntat al nostre hospital, l’enviàrem al centre de referència, que és la Fe. Es féu una anàlisi de SARS-CoV-1 i el resultat va ser negatiu.”
Així i tot, l’ull clínic dels professionals manava. Veien que la pneumònia vírica que tenia el malalt evolucionava molt ràpidament cap a un estat greu. Va ser molt ràpid, recorda la doctora.
La protecció del personal
El dubte de si el personal que atenia el pacient treballava amb la protecció adequada és immediat. Empar Mayordomo diu que sí. No amb tanta protecció com ara –no duien les pantalles facials, per exemple–, però sí que portaven EPI. “Sempre vas a màxims. Qualsevol pacient pot tenir un pneumococ o un meningococ que són molt contagiosos, però sí que és de veres que hi havia persones a la planta que no portaven els EPI que tocava.”
Hi va haver moments de confusió entre el personal de l’hospital quan es va confirmar, a començament de març, que l’home havia mort de covid. També una mica d’alarma. No s’havia contagiat ningú. Es van fer setanta-cinc PCR i estudis serològics. A tots els treballadors. Mayordomo recorda que al principi no tenien el sistema preparat per a poder fer proves a qualsevol treballador amb símptomes compatibles. Fins i tot si hi havia sospites d’algun contagi. Però no. I així i tot, la por persistia. “Pensa que al març encara no sabíem com evolucionava la cosa. Per la televisió vèiem la gent amb les granotes per a protegir-se de l’Ebola, i, és clar, nosaltres anàvem amb les bates impermeables i l’FPP2”, recorda.
L’autòpsia
La consellera de sanitat, Ana Barceló, va comparèixer el 3 de març al vespre per a explicar els canvis de criteri del Ministeri de Sanitat espanyol i com s’havien fet les anàlisis per a arribar al diagnòstic de covid-19. En aquell moment hi hagué una certa confusió que s’ha anat repetint durant els mesos. En algun moment es va arribar a dir que l’autòpsia s’havia fet dies més tard de la mort del malalt. Però no és cert. Es va practicar l’endemà mateix, divendres 14 de febrer. Segons que explica Empar Mayordomo, les autòpsies es poden fer a partir de les sis hores del traspàs perquè totes les lesions morfològiques estiguen establertes.
La sala d’autòpsies de l’Arnau de Vilanova no és equipada amb un nivell de bioseguretat 3, que és el que es necessita per a fer aquests treballs. Amb tot, Mayordomo va decidir de fer-la allí. “Crec que era una obligació moral fer-la amb els meus companys. Si era realment com deien els meus clínics, que podia ser el primer cas de coronavirus i podíem aportar ciència, perquè encara no hi havia cap autòpsia publicada, vaig pensar que l’havíem de fer.” Finalment hi van participar nou patòlegs més. Anaven vestits amb els equips que usen habitualment per a fer les autòpsies. Les ulleres i les bates impermeables, les màscares FPP2, els dobles guants per a prevenir el risc de punxar-se.
Què va passar entre el 14 de febrer i el 3 de març, quan s’anuncià el cas?
El diagnòstic de covid no es va obtenir de l’autòpsia. Quan van enviar les mostres a la Fe, com que el pacient no tenia cap vincle epidemiològic –no tenia relació amb la Xina, per exemple–, es va fer la prova amb el virus habitual, com qualsevol altra pneumònia.
Per sort, i a causa d’aquella clínica sospitosa que ja al primer moment van manifestar els metges de l’Arnau, les mostres es van mantenir. El segon test es va fer a final de febrer, quan el Ministeri de Sanitat espanyol havia canviat els criteris epidemiològics,i ja es va determinar que aquell home era infectat de covid-19.
El toc d’alerta
Quan es va anunciar el traspàs d’aquest pacient, a l’estat espanyol ja hi havia les primeres morts per covid, però totes s’havien certificat després del 13 de febrer. Preguntem a la doctora Mayordomo si el fet de confirmar que al seu hospital s’havia tractat la primera víctima per covid d’Europa els va trasbalsar. Diu que no. No un trasbals o una commoció, però sí un toc d’alerta. “Ens vam adonar que teníem davant una malaltia gens controlada, que eixe vincle epidemiològic havia desaparegut, que qualsevol persona podia ser malalt de covid-19, i que havíem d’estar més alerta.” Van extremar les mesures de seguretat i de protecció del personal.
La Societat Espanyola d’Anatomia Patològica va posar-se en contacte amb l’hospital per saber més coses de la troballa, però conèixer l’informe de l’autòpsia, les mostres i tot el contingut científic que encara no s’havia publicat.
Una altra lliçó que Mayordomo demana que aprenguem és que la població ja no es pot prendre a la lleugera cap infecció vírica, i posa l’exemple de la grip i dels qui volen continuar fent vida normal quan en tenen. No s’ha de fer, alerta, perquè es pot acabar amb una sobreinfecció o una pneumònia.
L’hospital, avui
Un any després, només al País Valencià s’han mort 5.690 persones de covid. L’hospital Arnau de Vilanova ha estat un dels que més saturació ha tingut, tant de les sales com de les UCI. La doctora Mayordomo feia el mes passat un crit d’alerta perquè eren a punt de no poder admetre més malalts. Ara, tot i que han baixat les hospitalitzacions, mantenen ocupades les sales d’operacions com a zona de malalts crítics. La directora mèdica espera, com la majoria dels seus col·legues, que passen aquests quinze dies que diuen els experts que encara falten perquè les UCI vagen buidant-se de malalts de covid.
