La clau valenciana del 28-A

TEMA DEL DIA
Campanya. Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera tancaran a València la campanya electoral que arrenca formalment avui però que ja fa setmanes que ha començat. La tancaran a València perquè els electors hauran de votar en dues urnes, una per a elegir els representants a les Corts Valencianes i una altra per als de les espanyoles. El País Valencià tria trenta-dos diputats per al congrés espanyol, que poden ajudar a decantar majories si el resultat és ajustat, com es preveu. Però en la primera urna es juga la continuïtat d’un projecte de país endegat pel govern del Botànic o un retorn al provincianisme espanyol que va representar el PP que, a més, va saquejar el País Valencià sense escrúpols.

Ximo Puig va decidir de jugar fort i avançar les eleccions valencianes per treure-les del sac de les autonomies de règim comú, que votaran el 26 de maig, i convocar-les amb les espanyoles. En teoria, la voluntat del president de la Generalitat era ‘significar’ la política valenciana, donar-li caràcter propi. A la pràctica, volia aprofitar l’embranzida de Pedro Sánchez i confiar que el previsible bon resultat del PSOE també afavorís el PSPV. El soroll que fa la campanya espanyola, amb una dreta fora de si, no permet pas aquesta significació del debat valencià, però del punt de vista partidista les enquestes donen la raó a Puig. Tanmateix, el Botànic té tres branques, amb Compromís i Podem, i necessita que totes tres arribin a la majoria per a repetir-se.

La sucursalització de les eleccions valencianes perjudica teòricament els nacionalistes valencians de Compromís, perquè el debat espanyol ofega el valencià, tot i que el tàndem que fan Mònica Oltra per a la Generalitat i Joan Baldoví per al congrés sembla que resisteix. Més difícil és la previsió sobre Podem, que al País Valencià és una força inestable. Aquesta vegada es presenten en coalició amb Esquerra Unida, cosa que implica que no es perdin vots progressistes, i estrenen candidat: Rubén Martínez Dalmau. Un candidat que ja ha dit que Podem vol ser al govern, no com la passada legislatura, que hi donava suport parlamentari i prou. En principi, repetir el Botànic és possible, segons l’enquesta del CIS que s’ha fet pública avui, però caldrà esperar el dia 28 per saber-ho de cert. No es pot descartar la suma de les tres dretes, perquè, malgrat totes les enquestes, Vox té vot ocult que pot portar sorpreses desagradables.

L’acord del Botànic va significar un canvi que ha anat més enllà d’una alternança política. La recuperació de les institucions pel valencianisme progressista, amb tots els matisos que calgui, ha estat un acte d’higiene política, amb la recuperació de les polítiques socials i la normalització cultural i lingüística del País Valencià. El PP passa més hores als tribunals que no a les Corts, defensant-se dels casos de corrupció que va cometre durant dècades. Però quatre anys són pocs per a consolidar polítiques i el Botànic en necessita quatre més per a fer estructural el canvi d’orientació d’aquesta legislatura passada.

Si els tres partits aconsegueixen la majoria, continuaran tenint sobre la taula el problema d’una manca de finançament crònica, i un menyspreu absolut cap a l’eix mediterrani. Si a Madrid governa el tripartit ultra, hi ha enfrontament garantit, però si governa el PSOE, Puig també es trobarà obligat a ser més exigent que no ha estat aquests mesos en què ha governat Pedro Sánchez. Durant aquests mesos un valencià, José Luís Ábalos, ha ocupat la cartera de Foment però políticament no ha representat cap avenç significatiu en l’eix mediterrani. Puig haurà d’alçar el to perquè sense Compromís no pot governar. El pes de Compromís marcarà el grau de reivindicació de Puig davant Madrid i la profunditat del canvi que va començar fa quatre anys. Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera ho saben i per això seran a València el dia del tancament de campanya. Per a suavitzar o directament evitar aquest canvi.

MÉS QÜESTIONS
El PP i Cs volen tensió en la campanya de Catalunya. El PP i Cs necessiten episodis de tensió per a justificar el seu relat polític sobre un presumpte clima de violència que hi ha a Catalunya. Ciutadans ja fa temps que ho practica, amb Albert Rivera i Inés Arrimadas, i ara s’hi ha afegit la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que avui ha assistit a un acte a la UAB que ha aixecat les protestes dels estudiants. Tot i que no hi ha hagut enfrontaments greus, l’incident ha estat amplificat pels mitjans de comunicació espanyols, que, en canvi, han amagat que entre els acompanyants de la candidata hi havia un feixista, que ha fet la salutació nazi davant els estudiants. En un altre vídeo es veu com un dels seus acompanyants celebra els incidents fent un gest de complicitat amb la candidata. La polèmica del matí s’ha traslladat a la tarda al parlament, on hi ha hagut un incident entre una diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, i un del PP, Santi Rodríguez, que ha acabat expulsat pel president de la cambra. En el debat d’una moció, Natàlia Sànchez ha mostrat una foto de l’assetjament a Cayetana Álvarez de Toledo al costat d’un acompanyant amb el braç alçat, fent la salutació feixista. Això ha irritat el PP. Rodríguez ha assegurat a Roger Torrent que els ‘increpaven’, però el president li ha recordat que no tenia l’ús de la paraula i l’ha cridat a l’ordre tres vegades seguides, mentre el diputat feia gests de negació amb els braços. Finalment l’ha hagut d’expulsar.

Noguera ofereix Palma com a port segur per a les 64 persones a bord del vaixell de salvament Alan Kurdi. El batlle de Palma, Antoni Noguera, ha tramès una carta a la presidenta del govern, Francina Armengol, en què ofereix el port de Palma per a acollir al vaixell de salvament d’immigrants i refugiats Alan Kurdi, a bord del qual hi ha seixanta-quatre persones rescatades per les tripulacions de l’ONG alemanya Sigui Eye i ProEmAid. Noguera insta l’executiu a demanar autorització al govern espanyol perquè l’Alan Kurdi atraqui al port de Palma. L’objectiu és oferir assistència mèdica i humanitària als refugiats. Demana que les institucions balears s’uneixin a defensar els drets humans i la voluntat d’acollir. Recorda que l’ajuntament va acordar el setembre del 2015 de declarar Palma Ciutat d’Acolliment i oferir-la com a refugi arran de la crisi humanitària. L’Alan Kurdi va salvar la setmana passada aquestes seixanta-quatre persones en aigües de la Mediterrània central i, de llavors ençà, cerquen un port segur, després de la negativa d’Itàlia i Malta.

Constitueixen el Consell de Cultura de les Illes Balears. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha presidit la constitució del Consell de la Cultura de les Illes Balears (CCIB), integrat per més de trenta membres. El nou organisme el presidirà la Conselleria de Cultura, actualment encapçalada per Fanny Tur. En matèria cultural, si bé hi ha plataformes territorials de participació, manca un espai d’aquesta mena per a totes les Illes. Armengol ha explicat que el CCIB permetrà que els creadors de les Illes tinguin veu i decisió a l’hora de definir les polítiques culturals. La consellera Fanny Tur ha recordat que aquest consell era un compromís del govern, fixat com a primer objectiu del Pla de Cultura. Armengol també ha reivindicat aquest pla, que defineix el mapa de gestió cultural per als deu anys vinents. ‘Cal continuar fent feina junts amb la participació de la societat civil i les entitats que treballen dia a dia en el sector per situar la cultura en el lloc de valor que li pertoca’, ha dit. La consellera Tur creu que la formació del CCIB és el primer pas d’unes polítiques culturals participatives, perquè el 60% del plenari són representants d’entitats i associacions de l’àmbit cultural.

Bunyola tapa amb una tela groga un monument franquista. Al municipi mallorquí de Bunyola s’ha tapat la creu que ret homenatge als caiguts del franquisme amb una gran tela de color groc, que ‘representa el color de la democràcia i la llibertat’, segons els organitzadors. Desenes de persones han acudit a executar aquesta acció per demostrar el refús de la simbologia franquista. Els convocants han volgut denunciar la hipocresia de l’estat espanyol per ‘la seva impunitat amb el feixisme’ i han explicat que amb el color de la claror faran desaparèixer ‘la foscor del feixisme’. La creu de simbologia franquista és situada a les escales del carrer del Pare Cerdà.

LA XIFRA
100 milions d’euros són els beneficis que va perdre la banca andorrana durant l’any passat, segons que ha informat la patronal.

TAL DIA COM AVUI
L’11 d’abril de 1993 el militant dels Maulets Guillem Agulló i Salvador, de dinou anys, era assassinat a ganivetades a Montanejos (Alt Millars), a mans d’un grup de feixistes. El seu assassí, Pedro Cuevas, fou condemnat a catorze anys de presó; només en complí quatre. La resta d’acusats foren absolts.