La ‘ciutat menorquina’ dels EUA celebra 450 anys

La petita ciutat de Saint Augustine (EUA) té el títol d’assentament poblat d’origen europeu més antic de l’Amèrica del nord. El 8 de setembre de 1565, l’almirall asturià Pedro Menéndez d’Avilés es va establir amb els seus homes en aquest racó de la Florida, on un segle després es començà a construir el castell més antic dels EUA, el Castillo de San Marcos, per defensar-se primer dels pirates i dels atacs dels pobles nadius americans, i després dels francesos, dels britànics i de les forces de Carolina del Sud.

Saint Augustine va ser la capital de la Florida espanyola durant un parell de segles, fins que el territori va caure en mans britàniques durant un breu període del segle XVIII. I la dècada del 1820 la Florida va passar a ésser una possessió dels EUA, on es va convertir en estat el 1845.

Des d’avui fins el dia 8, la ciutat celebra el 450 aniversari de la fundació amb tota mena d’actes commemoratius, especialment al centre històric.

Els menorquins de la Florida
Gràcies al castell i al centre històric d’estil colonial, precisament, Saint Augustine és una de les principals atraccions de la Florida. Però des del nostre punt de vista nacional, té encara un interès extra arran d’una rocambolesca història començada el 1768 a Menorca: la poc coneguda emigració d’un miler de menorquins, en ple segle XVIII, cap a la Florida nord-americana. Embarcats el 1768 als vaixells del doctor escocès Andrew Turnbull, un miler d’illencs i mig miler més de grecs i italians van deixar enrere la seva terra per començar una vida nova a l’altra banda de l’Atlàntic. Però les coses no van anar com s’esperaven: arribats a la localitat floridenca de Sant Agustí el 26 de juny, van haver de treballar en règim d’esclavatge a les plantacions de Nova Smyrna, propietat del Dr. Turnbull. Tan dolentes eren les condicions de vida, que 964 colonitzadors hi van perdre la vida i la resta van fugir-ne al cap de nou anys. Es van refugiar a Sant Agustí, on des d’aleshores van formar una comunitat que, amb més o menys vitalitat, s’ha mantingut fins als nostres dies i que, tal com es destaca a la web del municipi, ‘va canviar per sempre la composició ètnica de la ciutat’.

El rastre dels menorquins a la Florida, s’ha encarregat de recollir-lo i estudiar-lo amb profunditat el professor Philip D. Rasico, autor de nombrosos articles i llibres que apleguen la història de l’emigració, els llinatges, els trets culturals i folclòrics que n’han restat i, fins i tot, l’interessant vocabulari ‘maonès’ utilitzat fins fa ben pocs anys per la gent més gran de la ciutat. L’empremta menorquina hi roman encara present en molts aspectes. Segons el filòleg Joan Coromines, és ben possible que a la Florida encara es parlés català al començament del segle XX. Sí que s’hi han conservat fins als nostres dies algunes receptes, com les formatjades, i llinatges propis de l’illa.

A banda les recerques de Rasico, actualment el llegat menorquí és recordat i celebrat per associacions cíviques com ara la Menorcan Cultural Society, que s’encarrega d’organitzar actes commemoratius anuals com els del 26 de juny i el 9 de març, i de revalorar els edificis i espais de les famílies menorquines del centre de la ciutat, com aquesta placa instal·lada el 2008:

Informació relacionada:

Banderes catalanes en les commemoracions històriques d’una ciutat de Florida