La ciutat és solament un escenari?

Aquests dies de festa, Barcelona viu aclaparada pel turisme. Diuen que a l’estiu serà una cosa impossible i que haurem de fugir tots arran de l’allau de turistes que hi haurà. El turisme, evidentment, és una font d’ingressos –ja no gose dir de riquesa–, però les conseqüències d’un abús com aquest que patim són greus.

No sé si a Pamplona, Sant Sebastià o Sant Jaume de Galícia noteu el fenomen, María i Martxelo. Però ací, a Barcelona, i també comença a passar a València, com més va hi ha més turistes que es comporten d’aquesta manera que s’ha anomenat de ciutat escenari. En què la ciutat és “el meu escenari” i puc fer allò que vulga perquè “la meua imatge” quede bé.

Així, aquests dies hi ha una polèmica amb els anomenats “búnquers del Carmel”, al Turó de la Rovira. És una zona de Barcelona fins fa poc desconeguda per la major part dels turistes. Unes antigues instal·lacions antiaèries de la guerra situades en un dels turons de la ciutat. A les xarxes socials de guiris –ja em permetreu l’expressió– va començar a circular que els capvespres i les nits allí eren impressionants, per les vistes, i el resultat ha estat una allau de gent envaint un espai i un barri de la ciutat que no són preparats per a rebre-la.

La gent va fins allà col·lapsant els carrers i comportant-se d’una manera que a mi, deu ser que em faig vell, fins i tot em costa de creure. Aquesta setmana hem fet un gran reportatge fotogràfic i una crònica a VilaWeb i els veïns ens explicaven coses surrealistes, com ara que hi ha gent que crida a la porta de les cases ben entrada la matinada demanant si pot escalfar una mica d’aigua o si tenen tabac.

Evidentment, els veïns treuen foc pels queixals. No solament per això. La brutícia ha augmentat de manera exponencial, a les botigues del barri hi ha productes, com ara el pa, que desapareixen quan comença l’allau, i la música de les festes improvisades hi ha dies que no s’acaba fins que torna a eixir el sol.

Quan va començar la pandèmia molta gent va pronosticar que el món canviaria cap a bé. Es va pronosticar, per exemple, un canvi en els hàbits turístics i que cessaria la massificació. Però passa el contrari. Les dades que tenim sobre l’arribada de turistes aquest estiu significaran, si es compleixen, un rècord absolut, una cosa mai vista. I què hi farem, els qui vivim i treballem en una ciutat escenari?