26.11.2021 - 16:22
La cineasta japonesa Naomi Kawase ha rebut avui el premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana de la Fundació Ramon Llull per haver programat un Focus de Cinema Català dirigit per dones dins del Nara International Film Festival. En aquesta novena edició dels guardons, lliurats a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, també s’ha fet un reconeixement al traductor Ronald Puppo per traduir textos de Joan Maragall a l’antologia poètica ‘One Day of Life is Life’ i al lingüista Joseph Lo Bianco, que ha participat a l’acte per via telemàtica, per promoure el multilingüisme i trobar l’equilibri entre les llengües locals i les oficials, a més del ser coneixement, interès i compromís amb la cultura i la societat catalana.
Kawase ha explicat que el primer contacte amb la llengua i la cultura catalanes es va produir ara fa tres anys, quan va conèixer a París al productor de cinema Lluís Miñarro. Així, ha dit que aleshores va constatar que hi havia una semblança amb la situació de la seva ciutat natal, Nara. La cineasta japonesa ha assegurat que cal “donar veu a aquelles cultures més marginalitzades” i tenir en compte les especificitats de cada indret. Finalment, també ha defensat que les dones tinguin més presència en el món cinematogràfic i s’ha mostrat esperançada que tot plegat es vagi posant en pràctica a través d’intercanvis.
Durant la seva trajectòria, ha guanyat premis per algunes de les seves pel·lícules a festivals com Canes, Locarno i Sant Sebastià. Pel que fa al Festival Internacional de Cinema de Nara, és un dels certàmens amb més renom del país nipó, dirigit per ella mateixa des de 2010 i amb l’objectiu de donar visibilitat a les noves generacions de cineastes d’arreu del món. En l’edició de l’any passat es va posar el focus en el cinema català realitzat per dones. Així, es va programar cinc llargmetratges: ‘La hija de un ladrón’, de Belén Funes; ‘La innocència’, de Lucía Alemany; ‘Les Perseides’, d‘Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró; ‘Transoceánicas’, de Meritxell Colell i Lucía Vassallo, i ‘Trinta Lumes’, de Diana Toucedo. També es va poder veure el curtmetratge ‘Vaca’, de Marta Bayarri, i un sisè llargmetratge com a part de la competició internacional: ‘My Mexican Bretzel’, de Núria Giménez.
La cineasta ha rebut el Premi Ramon Llull de Promoció Internacional de la Creació Catalana, que reconeix a una persona o institució estrangera que s’hagi significat l’any anterior per accions o projectes rellevants que denotin una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que hagi afavorit la seva visibilitat en l’àmbit internacional.
Per la seva banda, el traductor Ronald Puppo, que té una sòlida carrera com a traductor de poetes catalans de renom, ha destacat que Joan Maragall s’apropa molt més “a la llengua del poble” en comparació amb altres figures com ara la de Jacint Verdaguer, sobre la qual ha dit que té un “lirisme rebuscat”. En aquest sentit, ha posat en valor la fe de Maragall “en la paraula i en el poble que la fa servir”. Des de la Fundació Ramon Llull li han volgut reconèixer la seva tasca d’apropament de la literatura catalana al públic anglosaxó. De fet, el seu ‘One Day of Life is Life: Joan Maragall’ és la primera antologia de poesia i prosa de Joan Maragall en llengua anglesa.
El traductor americà, nascut a Califòrnia, treballa d’ençà del 1994 a la Universitat de Vic, on dona classes de traducció, llengua anglesa i civilització i cultures de països anglosaxons. El Premi Ramon Llull de traducció literària reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria i en distingeix el seu autor.
Finalment, el lingüista Josep Lo Bianco, que ha participat a l’acte per videoconferència, ha dit que en zones com ara el sud-est asiàtic s’ha subestimat el llenguatge en un context lingüístic. Així, ha posat com a exemple el fenomen d’exclusió que pateixen els fills de famílies de cultures indígenes, els quals, ha remarcat, queden exclosos de l’ensenyament. En aquest sentit, ha demanat acabar amb aquesta “opressió” i “discriminació” i ha defensat que el llenguatge va més enllà de les habilitats de comunicació, assegurant que és també una eina de cohesió social.
Lo Bianco és catedràtic de la Universitat de Melbourne i expert en política i planificació lingüístiques. Sobretot és conegut per ser l’autor del document que fonamenta la política lingüística d’Austràlia i que té en consideració, a part de l’anglès, les llengües aborígens i les de la immigració.
El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística el convoquen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El seu objectiu és reconèixer el conjunt d’una obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana. També el d’una institució que s’hagi dedicat a la promoció de la llengua i cultura catalanes en el seu país i, finalment, l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.