La ciència descobreix on es localitza l’esperit nadalenc

Ebenezer Scrooge és, com recordaran, el protagonista de Cançó de Nadal de Charles Dickens. Al principi de la novel·la, aquest vell avar exemplifica l’aversió que moltes persones senten per les dates nadalenques i tot el que representen, però al final acaba abduït per l’esperit nadalenc. Tant els entusiastes com els detractors d’aquestes festes ho deuen ser per algun motiu, i, per mirar de resoldre-ho, els científics de la Universitat de Copenhaguen van dur a terme un experiment dissenyat per localitzar l’emplaçament exacte de l’esperit nadalenc. L’han trobat en cinc zones concretes del cervell.

Felicitat, alegria, il·lusió, nostàlgia, retrobaments, regals, grans banquets, generositat, companyonia… tots aquests ingredients i molts més es poden associar al que, des de fa segles, es coneix com a l’esperit de Nadal. Però no resideix al cor, com es pensava tradicionalment. Investigadors del Rigshospitalet, un hospital afiliat a la universitat de la capital danesa, ha fet una sèrie de ressonàncies magnètiques funcionals mentre sotmetia un grup de voluntaris a diferents estímuls per veure com hi reaccionaven.

Les ressonàncies permeten mesurar els canvis en l’oxigenació i el flux de la sang que tenen lloc com a resposta a l’activitat neuronals davant determinats estímuls, així que poden produir mapes d’activació on es mostra quines parts del cervell estan involucrades en determinats processos cognitius.

Segons detallen els investigadors en l’edició de Nadal del British Medical Journal, es van reclutar per a l’estudi una desena de persones que celebraven el Nadal i deu més que, tot i viure a la mateixa zona, no tenien tradicions nadalenques. “Tots eren sans i no van consumir productes típics d’aquesta època de l’any abans dels escàners”, expliquen amb ironia els conductors de l’experiment.

Cada participant va ser controlat mentre visionava 84 imatges amb unes ulleres de visió especial. Cada fotografia es mostrava durant dos segons i se n’alternaven sis amb motivació nadalenca i sis més amb imatges atemporals. També se’ls va fer un qüestionari sobre els seus sentiments i hàbits associats al Nadal per certificar si hi tenien associacions positives o neutres.

El pas següent va ser comparar els mapes d’activació cerebral per buscar-hi les diferències entre els grups i identificar en quina part del cervell es produïa l’activació relacionada amb el Nadal. Els resultats van mostrar cinc àrees en què el grup nadalenc havia respost amb més activació a les imatges nadalenques que no pas els altres participants.

Aquestes àrees inclouen l’escorça motora primària i l’escorça premotora, el lòbul parietal superior, el lòbul parietal inferior i l’escorça somatosensorial primària. Són zones que s’associen amb els sentits somàtics i el reconeixement d’emocions facials, entre moltes altres funcions. Per exemple, els lòbuls parietals esquerre i dret tenen un paper important en l’autotranscendència, el tret de la personalitat que es relaciona amb la predisposició a l’espiritualitat.

Malgrat aquests descobriments, els autors puntualitzen que es necessita més investigació per comprendre l’esperit nadalenc. De fet, els investigadors tenen previst continuar la recerca aplicada a altres celebracions, com la Hanukkà jueva, la festa del sacrifici islàmic i la Divali hindú. En qualsevol cas, la màgia del Nadal continua present, perquè “una cosa tan màgica i complexa com l’esperit nadalenc no pot ser completament explicat per l’activitat cerebral detectada per si sola”, admeten els mateixos investigadors.

“És una qüestió d’educació”

“És un treball metodològicament ben fet i amb una base científica clara”, afirma Àlex Rovira, cap del grup de recerca de neuroradiologia de Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), sobre la investigació, amb la qual no hi tenen relació. “Ha permès delimitar les zones del cervell que s’estimulen amb el Nadal, però ha de quedar clar que el cervell dels que mostren la reacció als estímuls nadalencs no és diferent del d’aquells que no generen el mateix tipus de resposta”, adverteix l’investigador. Com que el grup de subjectes que celebraven el Nadal, tot i viure a Dinamarca, procedia originàriament de cultures diferents a la catòlica, és normal que no reaccionessin als estímuls nadalencs. “És una qüestió d’educació. El que caldria veure ara és com reaccionarien els seus cervells si se’ls presentessin imatges de les seves tradicions. Possiblement la reacció seria molt similar”, explica l’especialista en neurologia del VHIR. El fet d’utilitzar deu individus per a cada grup pot semblar escàs, però no és inhabitual: “És en el límit baix, però ja permet veure diferències. Normalment n’usem 15 o 20 com a màxim”.