La ciència de la diferència

En la discussió sobre com abordar una ciència que faça visibles les diferències integrant les condicions socials i les diferències biològiques, la biòloga Evelyn Fox Keller va desconstruir molts dels paradigmes estereotipats en les ciències de la salut, com el paper de l’òvul i l’espermatozoide en la reproducció. Els que van descriure amb imaginació l’espermatozoide aguerrit travessant barreres i escalant vagines no van observar els canvis metabòlics que es donaven en l’òvul al mateix temps i que permetien el substrat necessari per a la formació de l’embrió. Per a Keller (2004) l’impacte del feminisme en la ciència no hauria de basar-se en essències de feminitat: «El meu objectiu no és fer una ciència més subjectiva o més “femenina”, sinó fer-la més vertaderament objectiva, i, necessàriament, “lliure de gènere”» (p. 7)

Per començar, probablement haurem de trobar nous llenguatges per a definir els sexes i les diferències individuals entre aquests. Així, Anne Fausto-Sterling (2006) defineix cinc sexes: home, dona, herms (persones nascudes amb un testicle i un ovari), merms (nascudes amb testicles però també amb indicis de genitals femenins) i ferms (nascudes amb ovaris però amb alguns aspectes de la genitalitat masculina). Es considera que entre un 1,7 % i un 4 % de les persones naixen intersexuals.

Anne Fausto-Sterling ha estudiat a fons si hi ha diferències neurològiques entre dones i homes, en especial amb l’exemple de la doble grandària del cos callós entre moltes dones respecte al dels homes. És una diferència real o una diferència de percepció? Té relació el desenvolupament neurològic amb el fet que fins a l’actualitat les mares parlen als seus petits barons, els toquen i els mouen molt més que a les nenes, el que provoca una major estimulació psicomotriu? Per a Fausto-Sterling establir actualment diferències massa estereotipades pot obeir a la necessitat de trobar explicacions fàcils i normalitzadores sobre la suposada inferioritat de dones i d’altres ètnies. Noves investigacions poden donar més llum sobre les diferències dels cervells humans segons el sexe, com l’estudi efectuat en 1.400 homes i dones (Joel et al., 2015) per a observar si hi havia diferències anatòmiques per raó de sexe. Els autors conclouen que, en aquesta mostra i amb la metodologia actual, s’observa variabilitat entre individus del mateix sexe i no grans diferències entre dones i homes.

Queden moltes preguntes obertes, però pense que les diferències entre sexes només serien interpretades com a inferioritat per investigadors misògins amb ments ja esbiaixades. Sabem ja en aquest moment que els cervells humans es desenvolupen en interacció amb l’entorn i que aquest desenvolupament pot modificar-se en positiu o aturar-se en relació amb la nutrició o la qualitat del medi ambient –quant a la contaminació de l’aigua, l’aire, els aliments, i l’exposició a camps electromagnètics.

Hi ha una essència en la ciència de la diferència?

Sandra Harding, en el seu llibre ja clàssic Ciencia y feminismo, es passeja per les contradiccions de gènere dins de les ciències, i per l’androcentrisme en la biologia i les ciències socials, assenyalant de quina manera s’utilitza la ciència al servei de projectes classistes, sexistes, racistes, homòfobs, o com el disseny i la interpretació de les recerques s’han desenvolupat, una vegada darrere l’altra, de manera esbiaixada a favor del gènere masculí.

Quan començàrem a teoritzar les nostres experiències durant el segon moviment de la dona, fa només una dècada i mitja, sabíem que la nostra tasca seria difícil encara que estimulant. Però dubte que ni en els nostres somnis més absurds haguérem imaginat que hauríem de reinventar la ciència i la mateixa teorització per donar sentit a l’expe­riència social de les dones.

(Harding, 1996, p. 217)

L’aportació del feminisme a les ciències socials i a les ciències de la salut no s’ha limitat només a fer visibles les relacions ocultes o desemmascarar conclusions tendencioses, sinó que la manera d’investigar també s’ha posat en dubte (Díaz, 2002).

Introduir el sexe i el gènere en la ciència biomèdica

La recerca en tots els àmbits de la salut, des de la recerca bàsica de biologia cel·lular i molecular fins a la recerca en neurociències, no ha tingut en compte les diferències i necessita d’una metodologia adequada per a estudiar-les. Aquesta metodologia està en fase d’investigació també. En aquest sentit cal destacar els treballs de la Universitat de Stanford, que, sota la direcció de Londa Schiebinger, ha creat una plataforma per a l’estudi de les diferències de sexe i gènere i la innovació: Gendered Innovations.

Llegiu l’article sencer en la web de Mètode.

Carme Valls-Llobet. Llicenciada en Medicina i Cirurgia el 1968, es dedica a l’assistència en medicina interna i endocrinologia. Dirigeix el Programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris CAPS, Barcelona (Espanya), que se centra en la recerca i docència sobre temes de salut, dones i gènere. Ha impulsat una xarxa de dones professionals de la salut en l’Estat espanyol, la Red-Caps. És autora de diverses publicacions i dels llibres Mujeres y hombres: salud y diferencias (Foli, 1994), Mujeres invisibles (Debolsillo 2006), i Mujeres, salud y poder (Cátedra, 2009).

Què és Mètode?