16.06.2017 - 14:37
Alerten que el Mediterrani s’ha convertit en la frontera més mortífera del món”
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha demanat aquest divendres als partits polítics catalans que se sumin a un Pacte d’Estat pels Refugiats, proposat per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) davant el drama dels 70 milions de refugiats i desplaçats que es calculen actualment, i el percentatge “ínfim” assumit per Espanya.
Ho ha explicat el president de CCAR-CEAR, Miguel Pajares, en roda de premsa a Barcelona acompanyat de la directora de l’entitat, Ester Pareja, i del testimoni d’Awa, un home que va fugir de Kènia perquè era perseguit per motiu de la seva orientació sexual i que va ser detingut en un centre d’internament d’estrangers a Holanda abans d’arribar a Espanya, davant el que han alertat de xenofòbia” a Europa que converteix en sospitosos de terrorisme persones sol·licitants de protecció.
El pacte d’Estat hauria de servir per “assentar el dret d’asil”, amb un desenvolupament del reglament d’aplicació de la llei d’asil del 2009, així com que es doti aquesta d’una partida als Pressupostos de l’Estat, i la creació de vies segures i legals, com la possibilitat de demanar el visat en ambaixades i de no necessitar visats de pas des de països en conflicte.
Pajares ha requerit aquestes vies segures davant la constatació que el Mediterrani s’ha convertit en la frontera més mortífera del món”, ha afegit la directora, davant el rècord lamentable de 5.000 morts el 2016, als quals han dit que cal sumar tots els que pugues haver-hi no registrats, i amb una tendència que es manté el 2017, amb 1.808 fins avui.
També han demanat que tots els partits signin a favor de donar un enfocament de gènere sobre les peticions de protecció internacional, que es financi de forma sostenible l’acolliment i que s’elabori un pla estratègic d’acolliment, al costat de que es realitzin polítiques públiques afavoridores de la convivència.
El Pacte serviria per rebutjar acords amb tercers països als quals la Unió Europea paga per “contenir” els refugiats, la qual cosa han cridat com externalització de fronteres, i contemplaria agilitar les resolucions d’asil i potenciar el reassentament –portar refugiats des de països de fora la UE–.
Pajares ha lamentat l’incompliment del compromís d’Espanya de resituar –des d’altres països de la UE– i reassentar un total de 17.300 refugiats, que fins avui han estat només 1.304 persones i acabarà al setembre el termini: “En el millor dels casos seran 400 més”, davant el que ha recordat que els Estats europeus tenen l’obligació de seguir resituant a pesar que s’acabi aquest acord.
21.000 A L’ESPERA
L’Informe Anual de Cear 2017 recull que el 2016 es van registrar 15.755 sol·licituds de protecció internacional, 894 més que l’any anterior, i que es va resoldre favorablement el 67%, mentre que l’any anterior eren favorables solament un 30%: “No pensem que sigui un canvi de tendència, sinó un tema conjuntural”, ha dit Pareja.
La directora ha atribuït el canvi percentual al fet que l’any passat es van aprovar més sol·licituds de persones sirianes, davant el fet que l’Estat reconeix amb més facilitat les sol·licituds relatives al conflicte de Síria –la majoria, 6.215–, i no dóna aquesta mateixa protecció a persones que fugen de “sagnants conflictes” com Ucraïna i Mali, moltes en espera.
El reconeixement de l’estatut de refugiat amb prou feines va arribar a 355 persones, enfront de les 220 del 2015, el 3,4% del total de les afectades per les sol·licituds resoltes i que, segons aquesta organització, és un percentatge “molt allunyat” dels d’altres països de l’entorn: Alemanya (41%) o França (21%).
Pareja ha lamentat que la mitjana d’espera per a la resolució de les sol·licituds és de dos anys i mig, per la qual cosa en tot l’Estat hi ha 21.600 persones esperant al fet que es resolgui la seva situació, i en declaracions a Europa Press ha afegit que les oficines de Catalunya en la qual fer la petició segueixen en situació de col·lapse, a pesar que el Govern central anunciés un reforç.
La CCAR-CEAR ha lamentat la situació de la frontera sud espanyola, des d’on asseguren que es fan devolucions en calent il·legals, i han qüestionat que no s’hagi fet cap sol·licitud de refugiat des de Tarajal el 2016.
