La causa per espionatge a Gonzalo Boye es reobre i fa un tomb per aclarir el paper de l’estat espanyol

  • L'Audiència de Madrid reconeix el dret de l'advocat de no lliurar el seu mòbil a la policia i demana els contractes de NSO amb les autoritats espanyoles

VilaWeb

Text

Josep Casulleras Nualart

14.10.2024 - 14:21
Actualització: 14.10.2024 - 17:43

La causa judicial per l’espionatge contra Gonzalo Boye es reobre. L’Audiència de Madrid ha corregit la jutgessa d’instrucció, que va arxivar la querella que l’advocat havia presentat fa més d’un any i ha ordenat que es cridi a declarar els experts de Citizen Lab que van elaborar l’informe sobre el Catalangate que denunciava l’espionatge amb programaris com ara Pegasus i Candiru contra més de seixanta polítics, activistes i professionals com ara advocats i periodistes. També demana que l’empresa propietària de Pegasus, NSO, aporti “tots els contractes, convenis o qualsevol mena d’acord que hagi subscrit amb el govern d’Espanya, el CNI o qualsevol altre organisme o empresa pública o privada espanyola i que treballi amb entitats espanyoles, per a l’ús del programari Pegasus en el territori d’Espanya”.

I encara un detall més, important: l’Audiència de Madrid dóna la raó a Boye en la negativa a lliurar els seus dispositius mòbils a la policia espanyola perquè els poguessin examinar sobre la querella per la intromissió a les seves comunicacions. Aquesta negativa fou emprada per la titular del jutjat d’instrucció número 29 de Madrid com a argument per a aturar la investigació. 

Però ara el tribunal reconeix en apel·lació que Boye s’hi podia negar: “Si el senyor Gonzalo Boye Tuset utilitza el seu terminal de telefonia mòbil per a comunicacions amb persones relacionades amb la defensa dels drets humans, o qualsevol altra mena de converses sobre diferents matèries que ell vulgui tenir en l’àmbit de la privadesa, és obvi que el lliurament del telèfon mòbil per a practicar l’informe pericial sobre contingut i metadades de les comunicacions tingudes entre el gener i el maig del 2020, el dia 30 d’octubre i el 20 de juliol a les 10.00 […] posaria al descobert tot o una part de tot allò que Gonzalo Boye Tuset vol mantenir en la seva privadesa.”

Per això, ara l’Audiència de Madrid insta Boye a encarregar un informe pericial privat, “de contingut semblant al que pretenia obtenir la magistrada”.

Ara correspondrà a la magistrada d’encarregar aquestes diligències, d’engegar els tràmits per a demanar a la companyia israeliana la documentació sobre tots els contractes que ha fet per a l’ús de Pegasus en territori de l’estat espanyol i perquè cridi a declarar els responsables de l’informe sobre el Catalangate de Citizen Lab: John Scott-Railton, William Marczak, Bahr Abdul Razzak, Siena Anstis, Gözde Böcü, Salvatore Solimano i Ronald Deibert.

De fet, el tribunal assumeix tant l’informe sobre el Catalangate com les conclusions de la comissió d’investigació sobres l’espionatge amb Pegasus del Parlament Europeu com ara documents vàlids a tenir en compte, i els ha fets traduir.

Boye és una de les úniques divuit persones de la seixantena que apareixen en l’informe de Citizen Lab del 2022 a qui el CNI va reconèixer que n’havia autoritzat l’espionatge. El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre del 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat d’eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats a Bèlgica.

L’ex-directora del CNI Paz Esteban és investigada en un jutjat de Barcelona en la causa per l’espionatge del president Pere Aragonès. El seu advocat, Andreu Van den Eynde, ja va poder aportar una pericial informàtica al jutjat sobre els atacs informàtics efectuats al mòbil d’Aragonès. El titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, va refusar d’arxivar la investigació mentre esperava el resultat d’unes quantes diligències amb què pretenia de determinar si els atacs efectuats al mòbil d’Aragonès a l’etapa en què Esteban dirigia els serveis secrets van tenir sempre aval judicial.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor