21.04.2018 - 22:00
Sant tornem-hi, que no ha estat res. Aquesta vegada han intentat fer petar els trons des d’aquí, des de la gran patronal catalana. El president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, en una entrevista publicada en El Mundo, assegurava dimarts que Catalunya ‘es dirigeix cap a un llarg període en espera, sense creixement econòmic durant deu anys o més, si seguim així’. Evidentment, es referia al ‘procés’. Déu meu! Deu anys més de crisi? Toquem ferro! Tanmateix, he de confessar que ‒llegint això‒ em va agafar fins i tot el dubte sobre en quin moment li podien haver fet l’entrevista.
Però les coses van com van. El mateix dia es va publicar que el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, havia afirmat quan va comparèixer a la Comissió de Pressupostos del Congrés que ‘les darreres previsions de l’AIReF apunten a un avenç de l’activitat a Catalunya del 0,72% en el primer trimestre’. Ah! I com han anat fent la CE, el Banc d’Espanya, l’Agència Fitch, el BBVA, Caixabank, i després el mateix FMI, també va acceptar que s’havia equivocat amb la magnitud de la influència negativa prevista de la crisi política catalana en l’evolució de l’economia espanyola, que ‒segons que va dir‒ havia estat, finalment, gairebé nul·la. Parlant clar, hi va haver una equivocació en massa i ara la rectificació no ha estat tan gran, però sí important. Per cert, volem recordar que a VilaWeb, i ja al mes d’octubre, vam denunciar les previsions que es feien i les vam considerar molt improbables o tendencioses.
Però vet aquí que no deixa de ser curiós com en una mateixa setmana es poden dir coses tan diferents sobre un mateix afer. Ara bé, si la discordança, quan –com ara‒ resta en un àmbit cada cop més reduït, té menys credibilitat i costa més d’entendre per què encara existeix. Mireu, anem veient que l’economia catalana creix gairebé al 3% anual, lluny de l’estat de ‘espera’ ‒que, per cert, ja hauria d’haver començat‒ al qual es referia el president del Foment… La cosa és que després d’haver sofert en pocs mesos tempestes mediàtiques sobre el futur terrorífic que ens esperava, que va començar amb l’anomenada fugida d’empreses i que va prosseguir amb el suposat enfonsament del consum o la sobtada por dels inversor i la deserció massiva dels turistes… gairebé ja estem curats d’espants i de més coses perquè hem comprovat que les xifres diuen tot el contrari d’allò que passa.
És clar que podem pensar ‒com tantes vegades s’ha dit‒ que una cosa són les macromagnituds i una altra és la realitat de les empreses, però ara no és el cas, perquè precisament el dimecres passat, la Cambra de Comerç i l’Idescat feien pública l’Enquesta de Clima empresarial, que correspon a les expectatives sobre l’estat del negoci de les empreses de Catalunya per al segon trimestre del 2018. Precisament registra un saldo positiu de 18,6 punts, dada que suposa un augment de 6,9 respecte de les del trimestre anterior. Ras i curt: el nombre d’empresaris optimistes és cada vegada més gran i el dels pessimistes, cada vegada més petit.
‘Sí, però això ho calculen i ho diuen ells mateixos, a Catalunya’, pot dir algun malpensat de vés a saber on. Doncs, sí, ho fem aquí, i hi afegeixo que la fiabilitat professional de les dues institucions és total. Però és que, a més, resulta que un dia abans, l’INE –sí, sí, el de Madrid, eh?‒ publicava l’índex de confiança empresarial harmonitzat, que en el cas de Catalunya augmentava un 1,9% el segon trimestre del 2018 respecte del trimestre anterior, un increment, per cert, superior al del conjunt de l’estat espanyol (0,4%). I, a més, resultava que Catalunya apareixia com la segona comunitat –després de les Illes Balears‒ en la qual el saldo entre respostes positives i negatives era més favorable. Què, menys dubtes ara?
Però deixeu-me que segueixi amb l’Enquesta de Clima Empresarial, perquè conté dades que em semblen importants. Per exemple, en tots els grans sectors d’activitat, les perspectives del segon trimestre milloren la realitat del primer, que ja ha estat positiva. També ho és que el 28% dels empresaris industrials vegin un panorama millor, mentre que només un 8% el pintin més negre. I que el 28% dels comerciants siguin més optimistes contra un 9% que no ho és.
Tanmateix, vull destacar el fet que totes les branques industrials i del comerç comparteixin l’optimisme amb diferents intensitats ‒això sí‒ cosa que configura una situació que no és gaire habitual. Tampoc no ho és que hi hagi una pràctica unanimitat, si ens fixem en les opinions segons la grandària de les empreses, encara que les grans són una mica més optimistes. Hem de pensar que fins ara ha costat aixecar el cap a les més petites ‒les de menys de deu treballadors‒.
I he deixat l’hostaleria per al final, perquè pel seu pes i la quantitat de coses de tots colors que se n’han arribat a dir, mereix un comentari a banda. Una de les coses que fa molt bé l’enquesta és distribuir les respostes per zones turístiques. Sabeu on es respira més optimisme de cara al segon trimestre? Doncs a la Costa Daurada i a Barcelona ciutat! Crec aquest darrer cas és molt important, perquè ha estat un dels punts més discutits en aquests mesos. Un 32% dels enquestats de la capital catalana són més optimistes i només un 8% més pessimistes.
Bé, amb tot aquest reguitzell de notícies positives, que ningú pensi que dic que vivim en el millor dels mons, ni que es pot funcionar bé sense govern, ni molt menys que el 155 hi ajudi. Ans el contrari. Necessitem una autoritat al capdavant de la nau que ajudi a refer tot el que va malmetent el 155. Senzillament vull dir que l’economia catalana segueix una dinàmica positiva pròpia –que no ha deixat de seguir en els darrers mesos‒ malgrat el feix d’entrebancs de tota mena que li han posat en el camí. I això diu molt del tarannà dels catalans.
