La Catalunya exterior, novament expulsada del procés electoral

Més que altra cosa és la desídia. Ells estan convençuts que només ells tenen raó. Qualsevol que se’n vaja fora és sospitós. Passe el què passe, les ambaixades i els consolats no solen ajudar en res als emigrants. No només per a votar. Perquè si es descuiden, els residents els poden contaminar amb novetats que no s’adapten a les essències pàtries. Recordeu que en temps de Felipe II es va arribar a prohibir que ningú viatgés fora de l’imperi (quan el tenien) ni per a estudiar. Perquè els avenços científics no quadraven amb els dogmes que sustentaven aquell imperi.

“probablement a una tendència històrica afermada dins l’estat profund de desconfiar dels afrancesats, dels qui se’n van a fora i vés a saber quins vicis hi adquireixen”, hahaha, molt bó, som uns viciosos que votem en clau independentista i també per, algún dia espero no llunyà, no haver d’anar més a cal consul a veure les cares de pomes agres dels que hi treballen.
El problema no és només el vot pregat, sino també que no podem saber mai si el nostre vot arribarà al lloc i a temps.

Això senyor Partal es una altre violació dels drets dels catalans.

Faci una investigació de quan hi han eleccions a una comunitat autonóma d’aquestes inventades per lo del café, i veurà la diferència . N’estic segur.

Per tant, confrontació amb l’estat repressor, rés de taules de diàleg i ERC que governi completament sola. Ja la li recolzarem totes les propostes independentistes en el Parlament, aquell noble edifici que hi treballa fent de xulo en Roger Torrent i la convertit amb una barraca.

ESPANYA POSA TANTES TRAVES PER MOLLESTAR ALS CATALANS PERÒ TAMBÉ PERQUÈ TOT HO FA MALAMENT

Espensen que son els reis del mon, i son la patria dels Borrells i dels jutges del jutjat.

Jo vull la independencia fonementalment perquè la meva patria és catalunya i no perteneixer a un país de carallots i d’esclvitzadors economicament i cultural.

També per un motiu que alguns trobareu totto. He hagut de viatjar molt i cada vegada que havia de mostrar el passaport espanyol, em molestava la mirada de desdeny que em dirigien.

Estimat Vicent
Fa vint anys que visc a Nova York. És cert que l’estat espanyol es despreocupa i des de fa uns anys (des de la instauració del vot pregat) sembla que dificulta el vot tan com pot, però també és ben cert que el govern i el parlament català no han fet res tots aquests anys per solventar aquest problema.
Cada vegada que el conseller, VP o el polític de torn passen per la ciutat i els preguntem sobre la qüestió del vot dels catalans residents a l’estranger, ens fan les mateixes promeses grandiloqüents i buides: que hi estan treballant, que properament en veurem alguna proposta, etc.
Al principi te’ls creus però al cap dels anys t’adones que juguen al joc de qui dies passa, anys empeny. I sempre tenen el recurs fàcil (i que molts votants s’empassen) de donar la culpa a Madrid (que la tenen, ja ho sé, però sols en part).
Després de tots aquests anys, penso que els polítics catalans en tenen la major part de la responsabilitat. Per incompetència, covardia i/o desídia.
Tots sabem que és complicat canviar la llei electoral. El Parlament no ho ha fet mai… Però millor ser honest i dir-ho que amagar-te en promeses que mai arriben enlloc i donant les culpes als veïns per no haver fet la teva feina.
És trist però, fins que no canviem aquesta dinàmica, tenim el que ens mereixem.
Una abraçada i gràcies per la bona feina.

Fins quan ?
Fins quan aguantarem la ingnomínia d’ells i la incapacitat nostra?
Fins quan trobarem excuses per fer el que sabem que hem de fer?
Fins quan serem com la granota a l’aigua que morirà, perquè li van pujant la temperatura poquet a poquet, no es crema, aguanta, fins que al final es mor escaldada?
Fins quan, fins la propera generació, perquè nosaltres ens vam quedar a les portes i no vam ser capaços de creuar la línia entre la victòria (amb fatals víctimes pel camí) i la retirada (amb devastades víctimes pel camí) ?

Una de les causes de la guerra de la independencia dels EUA contra l’ UK (Regne Unit) era patir taxes (impostos) i no tenir representacio al Parlament (no taxation without representation). Els EUA i el Regne d’Espanya van signar un tractat respecte d’on es pagaven totes les taxes entre els seus ciutadans. Pel tractat FATCA els ciutadans dels EUA que treballen a l’estat paguen totes les seves taxes a l’estat (Agencia tributaria) i a l’inreves. Una causa de l’indolencia del Ministerio de Asuntos Exteriores en aquest tema de les votacions podria ser aquesta esmentada. No ens pagues taxes, doncs no votes. Desconeixo si amb altres paisos hi ha un tractat igual, pero per als que vivim i treballem als EUA, es aquest.

El problema vergonyant dels catalans a l’exterior que elecció rere elecció no poden votar és una prova més de que Espanya no és una democràcia.
Espanya, cada cop més desacreditada a nivell internacional, sap perfectament que la majoria de ciutadans catalans acostumats a viure, en democràcies, no voten precisament a partits dictatorials i franquistes. I en el cas d’unes Eleccions al Parlament de Catalunya, temen que molts d’aquests vots puguin engreixar l’independentisme que Pedro Sánchez vol liquidar. I penso que per això a part de no tenir cap interès, mira de posar-hi totes les traves possibles perquè no puguin votar.
El que ha de fer el proper Govern de la Generalitat és aprovar una Llei Electoral Catalana que posi fi a la vergonya d’aquests darrers quaranta anys d’autonomia depenent de la Llei Electoral Espanyola. La nova Llei pot cercar sistemes per agilitzar i acabar amb aquesta vergonya democràtica.

“A VilaWeb hem calculat avui [] què hauria passat si amb aquestes mateixes tendències hagués votat una xifra equivalent a la del vot presencial”.
Exercici poc útil quan es pot suposar un exercici actiu per part d’España per tal d’afavorir un vot exterior en front d’un altre.
A partir del moment que militar i altres funcionaris tenen més facilitats per votar des de l’exterior que molts altres ciutadants ja fa suposar que les tendències de vot serien ben diferents (fixeu-vos que fou del PP justament el vot que fa 3 anys canvià; m’hagués sorprès de qualsevol altre partit).
L’autorització de vot exterior sol arribar al votant amb posterioritat a la data límit per emetre el vot excepte dels casos molt afins als cossos diplomàtics.
A més, amb una apatia de tota la diplomacia que ratlla el delicte d’odi contra els catalans.
Establir el vot pregat exterior fou el 1r pas d’un camí que pot seguir per establir-lo també interior (que en cada elecció s’hagués d’elaborar un cens de votants). D’aquí, a que puguin posar condicions per poder formar part del cens electoral ja només és un altre pas (per exemple els que haguin declarat més de certa quantitat en impostos).
Lamentable!

Aquest cop sí he pogut votar desde Alemanya (no sempre).
El vot pregat és una injustícia que només surt a la llum sempre l´endemà de cada votació. No hi ha dret. Fa mal. Només demanaria que s´hi posin ja. Que el problema no es soluciona amb laments i càlculs electorals de què passaria si…….
Afegir que personalment penso que ja els va bé. Que saben que el nostre vot, de segur aquí a Alemania , és molt majoritariament independentista. I també afegir que desconfio totalment del que fan als consulats. Només cal anar-hi , per exemple a Stuttgat, a fer qualsevol tràmit per veure com ens “estimen” als catalans el personal que hi treballa. Fa federat. Si per casualitat parles en català has vegut oli. Són obertament anticatalans.

Manipuladors. Casualment, dos diputats que guanyen PSC pel vot exterior…( a qui? a l´independentisme!)Resultat real sense modificar uns centenars de vots…PSC tercera força, Junts primera. Casualment, és clar. Vot exterior independentista 52%, com podeu ser tant innocents! Els informes ens diuen que el vot sobirantista es nodreix en alta formació i joventut…, però..màgia! a l´exterior és d´un 52% . Milers de catalans menytinguts, milers de vots independentistes llençats perquè interessa als d´allà i als d´aquí.

Només és una manera més d’entendre que unes eleccions han de tenir com a factor comú, la tupinada. L’espanyol es pregunta: S’han de fer eleccions? Doncs les fem trucades. Primer que es fotin quan vagin a buscar els papers per votar a les nostres ambaixades i vegin que fingeixen no tenir-ne. Els de fora que els bombin, i si no perquè  se n’anaven. Mai estaran enlloc millor que a Espanya, perquè tenim tant d’oli, que ja no cal tenir res més per a ser els millors del món. I als de dins, que ho facin a través de correus que és un organisme dominat. Ells mai podran assegurar que correus no els ha perdut el vot, no li ha donat la gana de guardar-lo fins al dia de les eleccions, l’ha llançat a la paperera tal com ha entrat o els tenen ben classificats per partits, i porten a les meses només aquells que necessiten per a fer els resultats que els interessen. Saben que la gent que ha marxat a l’estranger, han vist i palpat que a qualsevol país democràtic s’hi viu molt millor que en aquest esguerro feixista, i que el seu vot no tornarà a ser mai per a la màfia instituïda que patim aquí. Només a mi em va estranyar que després de dir que tantíssima gent havia votat per correu, en realitat arribessin a les taules quinze o vint paperetes dins de sobres tancats, això sí, com si fos una garantia? Mai sabrem quants vots s’han quedat pel camí. Els catalans continuem sense entendre que un país maligne ens ha declarat la guerra, i nosaltres continuem fent ganxet i reunions, això sí, que no falti. Ah!, i emprenyant-nos molt en veure els joves cremant contenidors perquè ja no ho poden aguantar més i no saben com expressar el seu fàstic.

De fet, si ja no existissin els demolidors estats de benestar i humà i de capacitat avenç de l’espècie, ala humanitat s’estalviaria el 80% dels seus problemes. La llei universal igual per seria possible fer-la efectiva per tots igual i amb la mateixa interpretació del que per totes les persones, amb inclusió del delicte de la usura en els termes que son necessaris per curar aquesta epidèmia. Les campanyes lectorals serien informatives de programes d’obligada voluntat de compliment, sense intercanvis de favors per part dels partits, de tal manera que els noms serien secundaris, com els vertaders tècnics que no coneixem i són els que realment aporten avenç, sense líders. Només un somni en el temps i l’espai de de la nostra vida. Però els m somnis no son inexistents i l’etapa de les religions capitalistes tan inhumanes com és la capitalista duren uns segles i la humanitat una hora o l’altra a de reaccionar en sentit d’espècie i posar els egos als deu lloc i vacunar tots els humans de la malaltia de la usura. Ja no diem de la violència militar que actualment estaria superada si no estigues en males mans. I encara bona part dels militars necessiten sang, enemics i destrucció.
La calderilla, com és el cas d’aquests vots, per indigne que sigui, no té l’efectivitat, per exemple de la persecució judicial franquista que és d’allò dolorós quan als valors humanistes que són la clau del futur i que són imprescindibles per aplicar e l’important volum de desenvolupament en altres matèries. De moment s’utilitzen tècniques espirituals (com havien han utilitzat altres religions per imposar la seva fe ) per desenvolupar capacitats de lideratge i enriquiment. Seguim anant de cap per vall en consciència alimentant l’ego privador que fa les persones tingui més feina a protegir-se dels lladres especialment els acceptats en legitimitat de roba r( i només s’anomena la seva acció “robar” a mode de broma ), que no pas dels entrebancs que aporta la pròpia naturalesa.

Gràcies, Vicent, per parlar d’aquest tema a l’editorial, i per donar les xifres dels resultats a l’exterior, cosa que fins ara em sembla que no havia passat mai. Jo no he tingut problemes per votar des del Regne Unit (si descomptem la molèstia d’haver de demanar el vot pregat i l’ànsia per si les paperetes no arribarien a temps a casa). Sortosament van arribar-hi.
Trobo significatiu els resultats. Com a votant independentista, em sento molt cofoia que el nostre vot aquest cop sí que hagi servit per a alguna cosa, hem fet apujar el percentatge de vot independentista d’una manera notable: 5666 vots independentistes d’un total de 10716 vots emesos, això és un 52.9% del vot (en aquests vots he inclòs Primàries i el Front, també PDECat malgrat que aquests darrers no estic segura que es poguessin considerar vots independentistes).
D’altra banda, i considerant que és de lluny que els paisatges es veuen més clars, és important analitzar aquests resultats per veure que el vot marcadament espanyolista de l’exterior opta per Ciutadans més que no pas per Vox. No sabria dir si això és un efecte de la realitat social o bé de la publicitat i la cobertura que reben els partits durant la campanya electoral (els catalans de fora hem de votar abans que la campanya s’acabi, molt sovint, si les paperetes arriben a temps, votem durant la primera setmana de campanya per por que el vot no arribi a temps a la nostra circumscripció).
També és important considerar el triomf en percentatge de l’independentisme real (no considero encertada la paraula rupturista). Molts catalans de fora tenim pressa, estem cansats d’haver d’explicar a tort i a dret que som catalans, volem que se’ns reconegui com a tals, volem un estat propi i no haver de demanar disculpes per no sentir-nos espanyols. De fora estant, fa patir veure la situació de la llengua, de la cultura i de les nostres institucions. Si no es pot despertar la declaració d’independència, volem un altre referèndum ja, on no ens peguin per votar, i amb un resultat (bé sigui sí o no) reconegut i respectat.

La veritat es que sempre ha estat complicat votar des de l’exterior pero ara es encara mes dificil. I espereu-vos quan torneu que igual resulta que us han donat de baixa a Catalunya pero us han censat a Madrid, encara que no hi hagiu posat mai els peus. I la targeta de la Seguretat Social ja us podeu esperar 2 mesos ben bons. Resumint, no us apunteu al consolat que us toqui que nomes es un medi per controlar la gent, que no us resoldra cap problema, al reves, que nomes us vindra amb xorrades i que normalment no agafen mai el telefon ni contesten els emails.

Moltes gràcies, Vicent, per aquesta anàlisi rigorosa, que visualitza una mica més l’abast del problema. No se’n parla, però cal denunciar també que la Junta Electoral de Barcelona ha anul.lat 460 vots dels 7.996 (o sigui un 5,75% dels vots).Caldria escatir perquè. A mi m’arriben informacions increïbles. Finalment, una mala notícia: la gent de vullvotar.com han acabat la paciència. Diuen a la seva pàgina web: “Ja n’estem tips de l’opacitat dels consolats, dels abusos de les juntes electorals i d’aquest sistema de vot pregat que converteix els drets elementals en favors. I estem farts de denunciar-ho any rere any. Cada cop votem menys catalans des de l’exterior. Un cop més aquest 14F ens han tornat a retallar drets, anul·lar vots, i negar informació. Estem farts de denunciar, elecció rere elecció, evidències com que si no podem votar, no és una democràcia. I sobretot perquè sabem que encara que ho denunciem al síndic, a la premsa, a les associacions de drets civils, allà on sigui, no servirà per res.” Reflex d’una frustació acumulada, no us sembla?

Si l’estat noi fes trampes en a favorir els vot d’uns i no els d0’uns altres, potser canviaria poca cosa el vot exterior. Però qui ho creu, això??? Qui creu que les embaixades no tenen “informació” sobre de quin punt es calcen bona part dels residents a l’extranger??? I qui diu que no facin un càlcul per fer que, sense que resulti “massa” escandalosa la cosa, quedi minvat el vot independentista??? EX.: A l’extrior hi ha més independentistes (dons que guanyin) … però en comptes de guanyar d’un 66 o d’un 70 per cent que guanyin de més poc (una mica més que els d’interior) i, per altra banda, facem arribar els papers a tots els qui tenim segurs que són dels nostres (tots els treballadors de les embaixades i consulats, per començar, i els membres de missions internacionals, i els qui sabem que militen a PP+PSOE+VOX+C’s, etc. …. Crec que hi ha altres exemples possibles.

Tècnicament no existeix cap problema perquè el vot electrònic es pugui implementar d’una punyetera vegada. El que em fa l’efecte és que o no es vol o no interessa fer-ho. S’acabarien els problemes del vot pregat, i tothom podria votar fos on fos (només li caldria disposar d’un portàtil, o d’un mòbil, i d’una connexió a internet), es reduiria l’abstenció i, de passada, s’acabaria l’haver d’anar a fer el préssec a consolats i ambaixades espanyoles (d’infausta memòria, per cert).

Cert que el vot exterior no influeix de manera determinant en la distribució d’escons al Parlament, però és importantíssim com a dret de representació que no es respecta.
El dret de vot és un dret fonamental que en el regne d’Espanya tampoc no es respecta, i tot suma.
En definitiva, aquest detall és una altra prova del plom a les ales que va acumulant un estat en procés d’esfondrament inevitable.
No sabia això que diu Partal de països veïns que fins i tot els residents permanents a l’estranger tenen representació parlamentària.
Cada dia descobrim com el Procés català destapa les misèries d’aquest estat decadent.

Els suïssos que vivim a l’estranger (soc binacional) tenim representants al Parlament. A Suisse votem cada tres mesos i jo rebo 5 setmanes abans tota la documentació, la mateixa que rep cada Suiss a la bústia de casa seva. Per contrast a les últimes municipals de Catalunya, en les que sabia que seria a Zurich, vaig començar des-de aquí un mes abans a informar-me per saber com ho havia de fer per poder votar. Emails sense resposta, anades al consolat sense que hi hagués manera de que pogués votar…….. i l’any demà de les eleccions vaig rebre la resposta electrònica de que ja era massa tard. Vaig contestar-los per queixar- me …… en resum així funcionen els consolats i embaixades i així es respecten els vots de les persones que viuen fora.

Jo personalment estic convençut que el gobierno d’espanya va intervenir activament perquè el 14-F el vot exterior fos mínim. Així ajudava al candidat espanyolista Illa, amic de SCC, i de pas a ER, tot sabent que el vot exterior es decantaria més per JxCat, la llista del MHP Carles Puigdemont.

No tinc clar si en aquesta intervenció activa contra JxCat, hi havia la complicitat d’ER mitjançant converses amb el botifler Oriol Junqueras.
Un Oriol Junqueras que ha fet una campanya d’exaltació de l’independentisme, amb proclames enceses a 180 graus del que deia, tan sols 4 mesos enrere, ell i els seus acòlits com l’espanyolista Rufián.

No ho tinc clar, perquè és difícil de provar, però tan PSOE com ER sabien que l’enemic a batre era el MHP Carles Puigdemont. D’aquí ve l’ajuda mediàtica que també van rebre els convergents del PdCAT.

Malgrat aquestes brutícies, JxCat ha pràcticament empatat amb ER, i, amb el vot exterior hauria guanyat i llençat al tercer lloc al PSOE del Illa.

Visc als USA i vaig rebre les paperetes el 19 de febrer. Vaig votar al referèndum d’independència de l’1 d’octubre… el dia 11 de setembre. I sense vot electrònic. Si es pot fer així de bé amb l’estat en contra, no te trellat que un estat amb seient a l’ONU no ho pugui fer millor.
Respecte a que el vot exterior és clarament independentista, en tinc els meus dubtes. Els qui votem (quan els astres es conjuren al nostre favor) normalment ho fem perquè estem molt motivats i ens ajudem els uns als altres recordant terminis, maneres alternatives de pregar el vot, etc. Si fós fàcil i tothom pogués votar crec que veuriem que el vot exterior no és tant diferent del local. L’única manera de saber-ho del cert és facilitar el vot.
Acabo amb una comparació. Per població, el vot exterior seria la “segona ciutat” de Catalunya. Us imagineu el crit si arbitràriament l’estat decidis que només votessin 1 de cada 20 Terrasencs, o Badalonins, o habitants de L’hospitalet de Llobregat? Aquesta és la magnitud del greuge.