La Catalunya dels 300.000 milions d’euros

La notícia econòmica més destacada per a Catalunya va ser la nota que va enviar ahir el Departament d’Economia de la Generalitat, en què es comunicava que la situació macroeconòmica millorava per al 2024 i el 2025, com ja havia passat a l’estat espanyol. I, de la mateixa manera, la previsió s’ha retocat a l’alça. Concretament, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va fer públic, durant un acte del sector privat, que el creixement estimat del PIB augmentava fins al 2,7% enguany, i fins al 2,2% l’any que ve. La previsió per al 2024, doncs, millora sis dècimes, en comparació amb l’estimació anterior. Això és gràcies, sobretot, al fort impuls de la demanda interna i, amb menys intensitat, també de l’externa. Per al 2025, la previsió es revisa a l’alça en una dècima.

De fet, no podem parlar de sorpresa, perquè l’estat espanyol ja va augmentar les seves previsions anuals fa tres setmanes, fins a un ritme de creixement que és el mateix que es va anunciar ahir per a Catalunya. Ara bé, cal fer notar que les previsions de l’economia espanyola incorporen l’efecte positiu sobre el creixement del 2024 de la revisió estatística de l’INE, una revisió que l’Idescat farà durant el 2025. L’efecte, doncs, pot ser encara més positiu per a l’economia catalana. De totes maneres, amb aquestes noves previsions, ens allunyem una mica més dels ritmes de creixement que hi ha a la zona euro. Així, l’economia catalana augmenta el diferencial positiu respecte de la mitjana de la zona, que presenta creixements prevists del 0,7% el 2024 i l’1,3% el 2025, segons l’OCDE. Fins a dos punts, enguany: prou bé! I en un entorn molt complicat, no ho oblidem.

En aquest punt, voldria destacar un fet del qual no s’acostuma a parlar. Habitualment, quan parlem del PIB, tan sols ho fem per expressar el seu creixement, com a indicador de si l’activitat va bé o no. Però acostumen a deixar-nos de dir quin és volum de riquesa que creem i on ens situa això dins el context internacional. Segons la nota d’Economia, el volum del PIB català del 2024 assolirà, per primera vegada, el nivell dels 300.000 milions d’euros i, fins i tot, el superarà una mica. Ens fem grans!

Per això és adient de demanar-se què significaria un país com Catalunya en el si de la zona euro. Potser alguns se sorprendran de saber que a Catalunya es crea més riquesa anual que no pas a Finlàndia, Grècia o Portugal. I, per descomptat, més que no pas a Xipre, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Croàcia i Malta. Seríem el novè país de la zona euro, en termes de generació de riquesa. Amb aquesta visió global, potser algú canviaria la manera de mirar Catalunya. Per això em sembla interessant de recordar-ho. Produïm més que molts dels països que ningú no gosaria de posar en qüestió com a tals.

Però tornem a la millora de la previsió. L’augment del PIB del 2024 serà impulsat per l’aportació positiva tant de la demanda interna (2,0 punts) com de l’externa (0,6 punts), que seran 0,4 i 0,2 punts de millora, respectivament. Si fem un pas més enllà dels percentatges, l’augment de la previsió vol dir que produirem 2.100 milions d’euros més que no pas l’estimació anterior. És una quantitat gens negligible.

Diu el Departament d’Economia que el consum de les llars s’accelera (fins al 2,5%) gràcies a l’expansió del mercat de treball i l’evolució favorable dels salaris i la inflació, mentre que el ritme de creixement del consum públic es mantindria en el 2,3%. Per la seva banda, la inversió deixaria el terreny negatiu i augmentaria fins al 2,3%, en un context de millora progressiva de la confiança empresarial i de les condicions de finançament.

Quant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis moderen el seu creixement fins a l’1,6% per la feblesa dels principals socis comercials, després d’haver assolit màxims en les exportacions de béns durant el 2023. Tot i aquesta desacceleració, el sector exterior es beneficia de l’impuls del comerç dels serveis. El turisme estranger manté el dinamisme, i els serveis no turístics continuen guanyant rellevància dins el patró exportador del conjunt de l’estat espanyol. “Aquesta tendència també s’observa a Catalunya, tot i la manca de dades recents a escala regional.”

Voldria assenyalar aquesta darrera frase, textual, perquè no m’agrada. I no és tan sols per la semàntica emprada, sinó per la demostració de la dependència absoluta que tenim de les dades que ens forneix, amb retard o quan vol, l’organisme estatístic centralitzat espanyol. Cal que l’Idescat tingui més importància i pugui abastar més temes. Sense una estatística clara i ràpida que ens permeti de saber on som, és impossible fer una política encertada. Suposant que, avui i ací, amb l’infrafinançament, es pugui fer política econòmica, és clar.

De totes maneres, potser el punt que trobo més complicat d’entendre és el del mercat laboral. Malgrat la millora en l’activitat, s’apunta a una moderació en la creació d’ocupació, després de la recuperació intensa registrada els tres anys anteriors, en un context de fort dinamisme de la població activa. Així, el creixement de l’ocupació equivalent a temps complet seria de l’1,8% el 2024, amb una creació de 64.200 llocs de feina, menys de la meitat del 2023.

Tot i el creixement de l’activitat, l’increment més pronunciat de la població activa, en comparació amb l’ocupació, segons la situació dibuixada, es traduiria en un repunt de la taxa de desocupació el 2024, de cinc dècimes, fins al 9,5%. Aquest punt pot ser objecte de discussió. A tot l’estat espanyol, la previsió de la taxa de desocupació baixa d’un punt, fins a l’11,2% i aquí puja de cinc dècimes sobre l’estimació anterior. L’augment de la població activa sempre és un argument de doble tall i no m’acaba de quadrar. Pensem que la nova població activa anirà sencera al denominador; però al numerador, només la desocupada. Voldrà dir que ocuparem una part ínfima dels nouvinguts que volen treballar?

Recordem que la Cambra de Barcelona va revisar a l’alça el creixement del PIB a Catalunya, fins al 2,5% el 2024 i el 2,4% el 2025, el passat 24 de juliol. Els factors que ho explicaven eren el dinamisme més gran del turisme i la inversió, sostinguts per una millora de les perspectives econòmiques a la zona euro i un entorn menys restrictiu dels tipus d’interès, comentava llavors. I sobre la repercussió laboral, argumentava que l’augment dels llocs de feina i l’increment previsible de la població activa haurien de reduir moderadament la taxa de desocupació, que se situaria en el 8,9% l’any 2024. Una petita diferència, que sembla més lògica dins el plantejament que fa. Per cert, que la institució ha anunciat avui que tornarà a revisar les seves dades dimecres vinent, i cal suposar que també ho farà a l’alça.

En definitiva, no deixa de ser una molt bona notícia que a mitjans de curs ens posin una injecció de vitamines i ens diguin que ho fem millor que no s’esperava. I voldria insistir en dues coses. Una, que travessem la barra dels 300.000 milions d’euros en el PIB, i això ja ens fa una mica més grans. I la segona, que ens allunyem positivament dels nostres veïns europeus, que mantenen uns creixements estimats molt minsos.