03.01.2021 - 21:50
La casca de Reis era el dolç que es menjava a les llars valencianes el 6 de gener abans de la generalització del tortell i la corona i el rei i la fava. La base de la recepta és el massapà que es farceix amb moniato, cabell d’àngel o amb rovell confitat. Es cou al forn i es decora amb glaça reial.
Sol tenir forma de corona, però en algunes comarques on la tradició s’intenta mantenir viva, com ara la Safor, la casca representa una serp o una anguila, amb el cap ben diferenciat, a vegades amb escates, i sempre amb dos confits platejats que són els ulls. També es pot presentar amb la boca oberta, a punt d’engolir una bola de massapà.
Regal dels padrins o present dels Reis
Regalar una casca de Reis anava acompanyat de tot un ritual ben arrelat a les famílies valencianes. El present tant el podien fer els Reis d’Orient com els padrins als seus fillols.
Siga com siga, la casca va en una capsa redona, habitualment de cartó, però també pot ser de llauna, decorada amb dibuixos estampats o apegats. I per afegir més pes a la tradició, la capsa s’hereta de pares a fills. Si s’espera que la casca la regalen els Reis, el recipient s’ha de deixar a l’exterior de la casa o al balcó. A més del dolç, si els Reis o els padrins són molt generosos, els més menuts hi troben joguines, xocolata, confits i altres llepolies.
Abans de gaudir-ne, els xiquets han de cantar aquesta estrofa: “Senyor Rei, ja estic ací. Casques i torrons són per a mi, la palla i les garrofes per al seu rossí.”
Un dolç amb segles d’història
Roís de Corella i Jaume Roig parlen de les casques a les seues obres, i al Llibre del Coch, del 1520, hi ha la primera recepta d’aquest dolç valencià. El massapà glacejat l’entronca directament amb les figuretes dolces i el tronador i la piuleta que es regalen a la Mocadorà del dia de Sant Dionís.
Ja el segle passat, el crític gastronòmic Llorenç Millo, al llibre La taula i la cuina, publicat per la Diputació de València l’any 1984, parlava de la casca com una llepolia molt arrelada al territori valencià. “No pot defraudar ningú, ja que els tres elements constitutius són de refinada honestedat: sucre, farina d’ametlles i rovell d’ou.” I després en formulava la recepta: “Per a fer una casca respectable, només fa falta una lliura d’ametlles mòltes i una altra de sucre fi, amb les quals es confeccionarà la pasta, i mitja lliura del mateix sucre i una dotzena de rovells amb els quals s’elaborarà el farciment…”
La recepta
Traduïda a grams, una recepta bàsica del massapà conté: 250 grams d’ametlla mòlta sense pell; 250 grams de sucre en pols; un pessic de pols de canyella; la pell d’una llima ratllada; 3 ous, i un ou per a pintar-lo. Per a fer el glacejat de la decoració es necessiten 110 grams de sucre en pols i un blanc d’ou.
El mestre sucrer de Gandia, Toni Rodríguez, explica en aquest vídeo quina és la seua recepta i com s’ha d’elaborar.
Una tradició que reviscola
Per a intentar reviscolar la tradició, l’Ajuntament de Gandia va posar en marxa fa uns anys una campanya explicant tota aquesta litúrgia del Nadal valencià. També À Punt Mèdia va coproduir un documental on mestres pastissers i diverses personalitats conegudes explicaven els seus records d’infantesa al voltant de la casca de Reis.
A la llum d’aquesta campanya, la casca guanya adeptes, i any rere any desenes de forns i pastisseries del País Valencià se sumen a la llista d’establiments que l’ofereixen al costat del tortell.
