03.04.2024 - 21:57
|
Actualització: 03.04.2024 - 22:53
La Casa Blanca ha ordenat a la NASA que estableixi un estàndard de temps per a la Lluna, mentre els Estats Units competeixen per tornar a la Lluna, en un moment en què diversos països, incloent-hi la Xina i Rússia, i empreses privades, també han fixat els seus objectius en l’espai.
Un memoràndum, divendres, de l’Oficina de Política Científica i Tecnològica de la Casa Blanca esquematitza el desig de l’administració Biden “d’establir estàndards de temps en i al voltant de cossos celestials que no siguin la Terra” i instrueix l’agència espacial a “desenvolupar l’estandardització del temps celestial amb un focus inicial en la superfície lunar” abans de desembre de 2026.
L’estàndard de temps unificat serà conegut com a “Temps Lunar Coordinat (LTC)”, diu el paper.
Una referència de temps estandarditzada és necessària perquè la Lluna té una atracció gravitatòria més feble que la Terra a causa de la seva massa més petita, el que significa que el temps es mou lleugerament més ràpid a la Lluna que a la Terra – de mitjana, 58,7 microsegons per dia, “amb variacions periòdiques addicionals”, diu el memo.
El projecte serà important perquè “el coneixement del temps és fonamental per a la descoberta científica, el desenvolupament econòmic i la col·laboració internacional que formen la base del lideratge dels Estats Units en l’espai”, diu el memo.
“Els rellotges van més ràpid a la Lluna”, explica Catherine Heymans, l’astrònoma reial d’Escòcia i professora d’astrofísica de la Universitat d’Edimburg, en una entrevista. “Aquesta és una de les belleses de la física fonamental: passen coses estranyes.”
Heymans va explicar que “la manera com definim el temps al planeta Terra és amb un rellotge atòmic”. Els rellotges atòmics estan afectats per la gravetat, el que significa que “si portessis el mateix rellotge atòmic a la Lluna, en 50 anys seria un segon més ràpid que el rellotge atòmic a la Terra”.
“Aquest és un canvi molt petit en el temps” entre la Terra i la Lluna, diu, però com expliquen les teories de la relativitat d’Einstein, el temps “corre més ràpid a la Lluna que a la Terra”. Segons la teoria, el temps es mou diferent depenent d’on estiguis en un camp de gravetat, amb el temps avançant més ràpid allà on la gravetat és més feble.
La comptabilitat del temps és una ciència exacta per als tecnòlegs i en el temps atòmic, un segon es defineix com a 9.192.631.770 oscil·lacions d’un àtom de cesi.
Separadament, Heymans assenyala que un dia a la Lluna -comptant un dia i una nit- també és diferent d’un dia a la Terra. Un dia lunar és de 29,5 dies terrestres, va dir. “Això vol dir que a la Lluna, el sol està dalt durant aproximadament dues setmanes terrestres, i després és fosc i nit durant les pròximes dues setmanes terrestres.”
El memo de la Casa Blanca diu que una de les raons principals per a l’estandardització del temps és degut al fet que els Estats Units planejen “enviar humans a la Lluna i desenvolupar capacitats per permetre una presència duradora”.
El programa lunar Artemis de la NASA vol fer realitat l’objectiu dels Estats Units de retornar astronautes a la Lluna per primera vegada en més de 50 anys. Artemis II pretén enviar una tripulació humana al voltant de la Lluna, i la seva tripulació inclourà la primera dona, el primer afroamericà i el primer canadenc a volar en una missió lunar. La NASA espera llançar Artemis III, que implica un aterratge humà a la Lluna, abans de setembre de 2026.
L’estandardització del temps arriba quan la Xina, l’Índia, Rússia, el Japó i altres també pressionen per a una presència més gran a l’espai – la Xina, en particular, ha dit que pretén aterrar els seus primers astronautes a la Lluna abans del 2030. Les empreses privades també estan desenvolupant iniciatives per enviar vaixells espacials comercials a la superfície i l’òrbita de la Lluna, per a la recerca científica i l’explotació de minerals.
“El lideratge dels Estats Units en definir un estàndard adequat -un que aconsegueixi la precisió i la resiliència requerides per operar en l’exigent ambient lunar- beneficiarà totes les nacions”, afirma el memoràndum, assenyalant també que un “estàndard de temps unificat serà fonamental per aquests esforços”.
L’any passat, l’Agència Espacial Europea va emetre el seu propi memoràndum que esquematitza “l’urgència de definir un temps de referència lunar comú”, reconeixent una “nova era d’exploració lunar”.
Igual que ha fet ara la Casa Blanca, l’agència europea va dir que ja no és suficient basar el temps en cossos celestials en el Temps Universal Coordinat, o UTC, que s’utilitza àmpliament a la Terra, i que es necessita una referència de temps més precisa a mesura que l’ús de la Lluna es torna més sofisticat i comú.
L’estandardització del temps també permetrà una major precisió en l’acoblament de les naus espacials, les transferències de dades, la comunicació i la navegació, explica Heymans. “Hi hauria el caos a la Terra si tots no tinguéssim el mateix temps,” i aviat podria ser el cas en una Lluna cada vegada més concorreguda, va afegir.
La lluna de la Terra és l’objecte més brillant i gran del nostre cel nocturn i fa aproximadament un 27 per cent del tamany de la Terra, segons la NASA.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
