La carta viral d’un president de mesa electoral que crea polèmica

A Christian Avilés li va tocar de presidir una mesa electoral a la ciutat de Barcelona durant les eleccions d’ahir. L’experiència el va indignar i l’ha relatada en una carta oberta el seu Facebook, que s’ha fet viral: més de 40.000 usuaris l’han compartida. Avilés explica que va ser testimoni de tot un seguit de pràctiques irregulars que ‘demostren les falles del sistema’ i que ‘a l’hora de la veritat hi ha un control mínim’. La irregularitat que el va fer ‘al·lucinar’ més i que denuncia amb vehemència és un fet vox populi; algunes vegades el recompte dels vots no quadra i, en lloc de repetir-lo, els vots sobrants (en aquest cas dos) esdevenen blancs. ‘Suposo que ara entendreu millor per què guanya les eleccions un partit corrupte i per què no vol que hi hagi vot electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable)’, acaba dient.

Ací podeu llegir la carta completa publicada al Facebook de Christian Avilés, traduïda de l’espanyol:

«Em sap greu, és llarg, però si no ho dic rebento.

Fa una estona que he arribat a casa després de ser president d’una mesa electoral a Barcelona i encara estic al·lucinat. A part de diverses irregularitats que no detallaré per no allargar-me, però que demostren les enormes falles del sistema, he al·lucinat amb un munt de coses. Primer: després del recompte, faltaven un parell de vots que no apareixien. La responsable de la junta electoral insistia a dir: ‘Això és normal, no quadra mai.’ Jo li he dit que havia de quadrar, i ella que fa: ‘És igual, els vots que no es trobin es posen en blanc i ja està.’ Després s’ha afegit a la festa l’apoderat del PP, que insistia a declarar els vots que faltaven com a vots en blanc, ‘vaja, com es fa sempre’. Jo els he dit que no, que a més, ‘com ho quadraré després’, i aquí ha vingut la meva primera sorpresa. Em diuen: ‘Què, quadrar? Si ara quan signis l’acta tots aquests vots van a les escombraries.’ I dic: ‘Com? No els he de portar al jutjat escortat per la policia?’ I em diuen: ‘És clar que no, tu als jutjats hi portes només les actes amb els resultats finals.’ És a dir, penseu en un poble o ciutat petits, d’aquests de l’Espanya profunda, on tothom es coneix, s’ajunten els tres de la taula i emplenen el que els surt dels ous perquè després no cal lliurar els vots per demostrar res. De fet, si hagués volgut, jo mateix hauria alterat els resultats, perquè moltes estones del dia hem estat sols a la taula dues persones.

Després ve la conya del vot per correu: a primera hora et donen un feix de sobres amb els vots per correu, però a l’hora de la veritat hi ha un control mínim, per no dir nul, en algun moment. Qui em diu que en un d’aquests pobles de l’Espanya profunda no agafen tots els sobres de correu i els canvien per uns altres. Estan tot el dia a sobre de la taula i no els custodia ningú.

I, per acabar, la conya de l’escrutini del senat… Deixant de banda que la meitat de la gent no sabia què havia de votar, ni qui s’hi presentava, ni per a què serveix això (especialment la gent gran, que preguntaven on havien de posar la X, com si fos un formulari d’Hisenda)… Deixant de banda tot això, l’escrutini és insultantment ridícul. Us en recordeu de quan escollíeu delegat de classe a l’escola? S’anaven posant noms i es marcava una X cada vegada que es votava algú. Després se sumaven les X i llestos. Doncs igual, però amb una llista de més de mil X. A més, com que es poden marcar ‘fins a 3 caselles’, hi ha qui només en marca una o dues, de manera que el nombre final de vots no ha pas de coincidir amb el nombre total de votants. Aquí és quan he dit: ‘Bé, suposo que ara sí que guardarem les paperetes amb les X, és l’única manera de demostrar que això que poso en l’acta és cert.’ Doncs bé, m’han tornat a deixar garratibat: les paperetes del senat també van totes a les escombraries. Bàsicament, he anat posant X durant una hora i comptant, i després NINGÚ NO HA COMPROVAT que estigués bé, entre més coses perquè m’han dit que això no es comprova mai, que seria impossible. És a dir, que si ho hagués volgut m’hauria inventat els resultats del senat i no hauria passat res! Finalment, he agafat les actes, les he ficades en un sobre i me les he endutes jo mateix als jutjats amb moto. Total, als sobres no hi ha cap papereta per a comprovar que allò que diuen les actes és cert…

Vaja, suposo que ara deveu entendre millor per què guanya les eleccions un partit corrupte i per què no volen fer que el vot sigui electrònic (seria molt més barat, sí, però massa fiable).»