19.11.2015 - 13:08
|
Actualització: 19.11.2015 - 21:33
El periodista francès Antoine Leiris ha escrit una carta al seu compte de Facebook adreçada als atacants de la sala Bataclan de París divendres passat. Entre els vuitanta-vuit morts d’aquell atac hi havia la seva dona, Hélène Muyal-Leiris, de trenta-cinc anys.
A la carta oberta, titulada ‘No tindreu el meu odi‘, Leiris diu als assassins de la seva dona que ni ell ni el seu fill Melvil, de disset mesos, no els ‘regalaran’ mai el seu odi.
Podeu llegir-la traduïda al català:
«No tindreu el meu odi
Divendres al vespre vau prendre la vida d’un ésser excepcional, l’amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no tindreu el meu odi. No sé pas qui sou ni tampoc no ho vull saber, sou ànimes mortes. Si aquest déu pel qual mateu tan cegament ens ha fet a la seva imatge, cada bala al cos de la meva dona haurà estat una ferida al seu cor.
Per això no us regalaré el meu odi. És això que cerqueu, però respondre l’odi amb la còlera seria cedir a la mateixa ignorància que fa de vosaltres el que sou. Voleu que tingui por, que vegi els meus conciutadans amb desconfiança, que sacrifiqui la meva llibertat per la seguretat. Heu perdut. Continuo essent el mateix d’abans.
L’he vista avui al matí. Finalment, després de nits i dies d’espera. Era tan bonica com quan va sortir divendres al vespre, tan bonica com quan me’n vaig enamorar perdudament fa més de dotze anys. És clar que estic devastat pel dolor, us concedeixo aquesta petita victòria, però serà de curta durada. Sé que ella ens acompanyarà cada dia i que ens retrobarem al paradís de les ànimes lliures on vosaltres mai no accedireu.
Nosaltres som dos, el meu fill i jo, però som més forts que tots els exèrcits del món. Ja no us puc dedicar més temps, he de tornar amb en Melvil que es desperta de la becaina. Encara no ha fet disset mesos. Ara berenarà com cada dia i després anirem a jugar com sempre, i tota la seva vida aquest petit infant us farà front essent feliç i lliure. Perquè no, tampoc no tindreu el seu odi.»
