20.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 21.05.2018 - 09:30
El president del govern espanyol ha enviat al secretari del govern català una carta en què li demana que de moment no publique el decret pel qual el president Torra nomena els consellers. Ara com ara, diu això i prou. I ho justifica adduint que vol investigar si és un govern idoni perquè dos dels consellers proposats són a la presó i dos a Bèlgica.
El president espanyol no diu en cap moment que vulga ampliar el 155, que s’anul·larà en el moment que prenga possessió el govern català, ni opina quin serà el resultat de la seua investigació sobre la idoneïtat. Tanmateix, la immensa majoria dels mitjans han presentat aquesta missiva com l’ordre d’ampliació del 155, tot i ser evident que no ho és.
El president del govern espanyol escriu aquesta carta bàsicament com un acte de propaganda pública (per això no és discreta ni privada) i ben conscient d’un parell d’obvietats o tres. Com ara que publicar el decret és un acte degut. Que els consellers Comín i Puig no són fugitius de la justícia, sinó persones completament lliures. I que els consellers Turull i Rull són tots dos a la presó preventivament, però això no vol dir que siguen culpables de res ni que no puguen continuar exercint el càrrec. És especialment demostrable que això ho sap, perquè Rajoy l’abril del 2011 va afirmar que un polític no pot ser considerat culpable fins que no haja estat condemnat i va defensar que fins que això no haja passat ha de poder continuar exercint els seus càrrecs. L’actual president del govern espanyol feia referència al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en el moment que es va anunciar l’obertura del judici oral contra ell.
També és bo de recordar que no seria la primera vegada que el govern espanyol fa una campanya política aprofitant-se del 155. El 13 de febrer el govern espanyol, mitjançant el secretari d’estat d’Educació, Marcial Marín, va anunciar que s’inclouria una casella per a estudiar en castellà a Catalunya. Però això no ha passat perquè el 155 no permet de modificar una llei del parlament. Com tampoc no permet de passar per alt un acte degut. I és per això el rei d’Espanya en persona, ara fa una setmana, va signar el decret que nomenava Quim Torra com a president de la Generalitat. Simplement no podia no fer-ho.
El president del govern espanyol, de fa unes quantes hores, utilitza els mitjans per fer propaganda i per amenaçar, a veure si així doblega al president Torra. Diu que allargarà el 155 però no diu quantes hores ni quants dies. I aquesta és la pregunta que si algun periodista pogués fer-li li hauria de fer. Això i com ho pensa dur a terme, de quina manera pensa cometre la il·legalitat que anuncia. Cride l’atenció sobre el fet que ‘analitzar’ i ‘allargar’ són conceptes molt poc concrets i per això resulta curiós que siguen precisament aquests els conceptes que fa servir l’executiu espanyol. Saben que impedir la publicació del decret no és legal i per això defugen la contundència. Però, mentrestant, fan per manera que els mitjans i l’opinió pública els executen la feina d’amenaçar dient que faran allò que ells no s’atreveixen encara a dir que faran. Quan ho facen, si és que ho arriben a fer, ja en parlarem. Però mentrestant no cal que els amplifiquem la campanya.
Fa anys que sentim citar una frase d’Hiram Johnson, que diu que en una guerra la informació és la primera derrotada. He cercat l’original i encara és millor i més interessant. Johnson diu: ‘Entre les calamitats de la guerra hi ha la disminució de l’estima per la veritat, substituïda per falsedats interessades, que la credulitat encoratja.’ Que la credulitat encoratja! Aquesta és la clau, efectivament, de la carta de Rajoy.
PS. És molt probable que dimarts es faça pública la sentència del cas Gürtel, que sembla que serà demolidora per a Rajoy. Ajornar –ni que siga unes hores– la presa de possessió dels consellers, prevista dimecres, li permetria de desviar els titulars dels diaris. I, passada la tempesta, ja ho veurem…
