La carta a The New York Times que recomana a Felipe VI ‘que es busqui una bona feina’

Una article d’opinió escrit en forma de carta per l’escriptor argentí resident a Madrid Martín Caparrós, adreçat a Felipe VI, ha tingut un impacte notable a la xarxa. És un article publicat a l’edició en espanyol de The New York Times, titulat ‘A sa majestat, el rei d’Espanya’, en què li demana dimiteixi, que abdiqui, que plegui. ‘La seva única opció per no ser una nota a peu de pàgina, senyor Samajestat, un paràgraf perdut, és abdicar.’

I continua: ‘Imagineu el cop: vostè a la pantalla anunciant que vol ser un ciutadà com tots, viure com un més, fer les coses pel seu propi esforç, perquè va entendre que privilegis com el seu, per pur mèrit de bressol, ja no tenen cap sentit en aquests temps; que tots els espanyols han de ser iguals i que això ho inclou, i que per això declara caduca i caducada la institució que representa, i proposa acabar-la.’

Perquè, diu Caparrós, ‘també sabem, senyor Samajestat, que vostè té una vida rara. Per començar, mai va haver de guanyar-se-la: té, des d’abans de néixer, les seves necessitats bàsiques -i moltes altres- satisfetes. Té, des d’abans de néixer, per un sistema capriciós que només se li aplica a vostè, la seva vida més o menys definida. I li va tocar, en aquesta estranya loteria personal, un treball rumbós però bastant rutinari.’

I amb to irònic afegeix: ‘Mai és fàcil ser un hereu: ser aquest que ho deu tot als esforços -polítics, econòmics, públics, ocults- del pare. I la monarquia és la quinta essència de l’herència. No només per això és una institució tan estranya, tan d’altres temps, d’altres societats.’

Li acaba recomanant que faci l’abdicació d’aquí a un cert temps, no ara mateix. ‘No li dic que ho faci ara mateix, perquè podria semblar una capitulació. Qui sap d’ací a un parell d’anys, quan acabin de jutjar al seu cunyat fraudulent, quan el seu pare ja no soni a elefants difunts o arribistes de revistes, quan aquests episodis s’hagin difuminat en les memòries. Quan ja no sembli que el problema de la seva institució són els seus errors i excessos sinó la pròpia institució; quan tots puguin apreciar la grandesa immarcescible del seu gest.’