13.07.2019 - 21:50
A mitjan mes de juny, el Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, que aplega entitats, particulars i institucions de la comarca, impulsora de la candidatura del Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, van fer públic, mitjançant una nota de premsa, que el ministeri de Cultura espanyol, que és qui en té la competència, retirava de manera estratègica la candidatura arran d’un informe d’ICOMOS que en desaconsellava la inscripció a la llista del Patrimoni Mundial. L’explicació completa us la vam oferir en aquest article.
Si la candidatura hagués tirat endavant, s’hauria examinat durant la 43a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, a Bakú (Azerbaidjan), el 5 de juliol. En aquesta sessió, Elisa de Cabo, representant de l’estat espanyol, va ser molt crítica amb el procés d’avaluació d’ICOMOS i va defensar els valors de la candidatura, ‘una proposta precursora i avançada’ d’un paisatge que ‘no és solament testimoni d’un passat i un present, sinó també un compromís inequívoc amb un futur possible, viable i sostenible’. Podeu consultar-ne la intervenció íntegra.
Elisa de Cabo va dir: ‘Aquest paisatge representa milions d’homes i dones de tots cinc continents, els referents dels quals, igual que en aquest paisatge, són el respecte per una agricultura de petita escala, el respecte mediambiental, la preservació de la biodiversitat i la fidelitat a la seva terra i el seu paisatge, que és allò que finalment assegura la seva supervivència, viabilitat i sostenibilitat. De manera que, ja d’aquest mateix instant, volem convidar l’òrgan consultiu corresponent a tenir les sessions de treball que calguin, per poder tornar a presentar aquesta candidatura, que entenem que és un paisatge que encara no és representat a la llista. Aquest paisatge agrícola representa una proposta precursora i avançada. Això podria haver contribuït a aquest desenllaç inesperat i impensable fa tan sols unes quantes setmanes. Perquè aquest paisatge no és únicament testimoni d’un passat i d’un present, sinó d’un compromís inequívoc amb un futur possible, viable, desitjable, sostenible, en completa sintonia amb la filosofia de Nacions Unides i la UNESCO, i naturalment de l’Agenda 2030. Per això entendreu l’obligació que tenim en persistir en la defensa d’aquest paisatge i d’inscriure’l en la llista del Patrimoni Mundial.’
L’associació Prioritat reitera que la ‘retirada estratègica’ ha de servir per a reforçar la candidatura i, en especial, per a treballar sobre l’ens de gestió, que és la peça clau que ha de garantir el model de desenvolupament de present i de futur d’aquest territori i preservar-ne els valors de paisatge que la candidatura ha sabut fer visibles. Prioritat ara vol aprofitar aquesta ‘pròrroga’ per encaixar els nous desafiaments que es presenten en la gestió del paisatge, i que ja es van conformant amb noves eines de participació popular, com ara la creació de fòrums d’àmbits diversos (fòrum agrari, de turisme, ensenyament, cultura) i projectes com ara el banc de terres (a l’entrevista amb Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, es detallen els tres nivells de gestió).
I per les institucions implicades (consell comarcal, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya), aquesta ‘retirada estratègica’ de la candidatura, també seria bo que els permetés de treballar noves dinàmiques per a encaixar una gestió ‘precursora i avançada’: la gestió dels valors del paisatge del Priorat, que en bona part implica comprendre que calen noves formes de governança, més participatives, menys jeràrquiques, comptant amb la gent del territori i partint d’aquest compromís que la candidatura explica tan bé. Així mateix, ha de permetre de dotar de recursos l’ens de gestió per poder-lo fer efectiu.
I és que el Priorat és un territori que no té condicionants severs, perquè ha preservat els valors fonamentals del seu paisatge. Ara el desafiament és crear un model de gestió que vetlli perquè aquests valors no es malmetin, entenent que el paisatge és dinàmic. En això la gent del Priorat no pot fallar (i les institucions tampoc), perquè el paisatge agrari de petita escala ha de continuar essent el seu paisatge de futur.
