La candidatura de Bonvehí guanya el congrés del PDECat amb un alt vot de càstig

La candidatura encapçalada per David Bonvehí i Míriam Nogueras ha guanyat el congrés del PDECat amb un suport del 65,27%. La llista dels militants de base ha aglutinat un important vot de càstig: un 28,9%. Aquests militants s’han presentat amb l’objectiu que l’assemblea pogués votar sense cap blocatge tots els membres de l’executiva pactada per tots els sectors del partit, i han acabat convertint-se en una expressió del malestar intern pels ‘acords de despatx’. L’assemblea ha aprovat comissió delegada que integraran Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, Bonvehí i Nogueras, amb un 93,9% dels vots. La nova direcció i la comissió han rebut el mandat d’encarrilar el partit cap a la Crida Nacional per la República. Sorgeixen de l’anomenat pacte dels Lledoners, clos després que la fins ara coordinadora general del partit, Marta Pascal, va renunciar a formar-ne part.

En la seva primera intervenció com a president del PDECat, Bonvehí ha fet autocrítica sobre com s’ha desenvolupat el congrés. ‘Hem fet coses que no les hem fetes bé,’ ha reconegut, i s’ha declarat partidari de desblocar les llistes. Bonvehí ha confessat que els darrers dies ha estat ‘col·laborador’ i alhora ‘víctima’ del vell funcionament del partit i ha advocat per canviar-lo. També ha demanat ajut a les bases per a aconseguir que la unitat de tots els sectors sigui real. ‘No serà fàcil, tot això,’ ha confessat. L’assemblea s’ha acabat, però les ferides continuen obertes.

El pacte de tots els sectors del PDECat ha estat difícil de sargir fins al darrer minut. Però finalment ha permès que Carles Puigdemont hagi tancat l’assemblea amb un vídeo gravat, que s’hi hagi llegit una carta dels presos polítics, que Quim Torra hi hagi fet el discurs que era previst per a l’acte d’inauguració i que les divergències internes van fer que s’anul·lés. També era la primera vegada que Artur Mas trencava la neutralitat pública que havia mantingut durant les setmanes de pugna entre famílies. Ha defensat la lleialtat de Pascal i Bonvehí envers Puigdemont i el procés tot i haver-ne divergit alguns moments.

Puigdemont ha agraït a Pascal la dedicació dels darrers dos anys perquè el partit funcionés, i ha reconegut que la ja ex-coordinadora general ha hagut de superar ‘tota mena d’adversitats.’ També ha remarcat la ‘empenta decisiva’ dels presos polítics del PDECat perquè el congrés hagi aprovat de sumar-se a la Crida. Torra ha posat en valor el ‘lideratge transversal’ de Puigdemont.  A parer seu, ara cal posar el focus en fer efectiva la República, i ha deixat entendre que aviat passaran coses. ‘Vindran setmanes i mesos enormement difícils,’ ha advertit, convençut que caldran encara ‘més sacrificis’.

Una de les filles de Jordi Turull, Laura, ha estat l’encarregada de llegir la carta signada pel seu pare, Josep Rull i Joaquim Forn. Els consellers empresonats als Lledoners han fet una crida a la cohesió interna. ‘No sortir d’aquesta assemblea amb unitat seria un error,’ han admès. També volien que, del congrés, en sortís un ‘sí nítid’ perquè el partit s’integrés a la Crida Nacional per la República impulsada per Puigdemont, Torra i Jordi Sànchez. La carta no s’ha volgut compartir fins a l’acte de cloenda, quan les famílies del partit havien registrat la llista que tant ha costat de pactar i s’ha enllestit la votació.  S’ha projectat un missatge en vídeo de Lluís Puig des de Bèlgica, i un altre d’homenatge als presos polítics i exiliats del PDECat. També hi ha intervingut Alex Salmond, ex-primer ministre d’Escòcia, amb qui l’antiga direcció va contactar en un moment d’incertesa sobre com cloure l’assemblea. Salmond ha defensat el dret d’autodeterminació i que les nacions puguin decidir el seu futur sense ingerències externes.

La candidatura de Bonvehí i Nogueras té vint-i-vuit membres. S’hi integra el gros de l’antiga direcció executiva de Pascal, incloent-hi Lluís Font i Meritxell Ruiz, dos noms que fonts pròximes a Pascal asseguraven que no hi entrarien. També hi ha Ferran Bel, Montserrat Candini, Maria Senserrich o Marc Castells, entre més. En canvi, Lourdes Ciuró, Francina Vila, Meritxell Budó i Carles Agustí estan alineats amb els anomenats sectors crítics.