30.01.2024 - 21:40
La Candelera, que se celebra el 2 de febrer –data que marca la meitat de l’hivern, atès que arriba exactament quaranta-quatre dies després del solstici d’hivern i cinquanta dies abans de l’equinocci de primavera–, és una festa religiosa que commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i clou el cicle nadalenc. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any, i la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.
En la tradició jueva, les mares havien d’esperar quaranta dies després del part per purificar-se, i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Així i tot, aquesta festivitat té, en realitat, un rerefons pagà que es creu que prové dels antics costums romans que feien durant les Parentalia, una festa per a retre culte a les ànimes dels difunts, en què es feien processons amb espelmes.
Fins fa pocs anys, a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. És una de les moltes festes de la llum que es fan, i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.
Per tots aquests motius, la Candelera és un dia important del calendari festiu. I per això els més rigorosos amb la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.
Què diuen els refranys de la Candelera?
“Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu” és una dita molt popular que segur que heu sentit moltes vegades. Com que aquesta festivitat cau al mig de l’hivern, sempre s’ha considerat que és una data idònia per a pronosticar la meteorologia i, especialment, els dies de fred que queden. Així doncs, seguint el refrany, si el dia de la Candelera plou –plora–, vol dir que l’hivern està a punt d’acabar i, en canvi, si fa sol –riu–, encara quedaran dies de fred. Ara bé, sembla que aquest refrany té com més va menys sentit, tenint en compte que fa mesos que arrosseguem una forta sequera i que els hiverns són cada vegada menys freds, amb temperatures més comunes de la primavera que no pas de l’hivern. Potser, doncs, refranys com “Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l’hivern és fora” escaurien més al temps actual.
Tanmateix, existeix una altra interpretació sobre aquesta dita que té a veure amb el calendari lunar. És la següent: si hi ha lluna nova, no es veu la Candelera –plora– i, per tant, la primavera s’avançarà. Si, per contra, hi ha lluna plena, la Candelera riu i l’hivern s’allargarà unes setmanes més. Alguns altres refranys sobre aquesta festivitat tenen a veure amb l’allargament del dia. Per exemple: “Per la Candelera, una hora sencera”; “Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere”.
A muntanya també hi havia la creença popular que pels volts de la Candelera era quan els óssos començaven a despertar-se de la hibernació. Per això, existeixen dites com: “Per la Candelera l’ós surt de l’ossera, i, si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó” o “Per la Candelera l’ós surt de la cova, i si veu que plou no se’n mou”.
On se celebra la Candelera?
El dia de la Candelera és costum portar espelmes a beneir i fer processons amb candeles enceses que després es conserven a casa. Una de les celebracions més impactants és la de la catedral de Palma, també anomenada Festa de la Llum. A primera hora del matí, els raigs del sol travessen la rosassa major i fan que els colors dels vitralls es projectin just sota la façana principal, tot formant un vuit. Aquest fenomen excepcional es pot veure dues vegades l’any; el 2 de febrer i també l’11 de novembre, el dia de Sant Martí, i dura tan sols una hora.
A més, al voltant d’aquesta data, algunes poblacions catalanes celebren la seva festa major, la festa major d’hivern o les festes de l’ós. Són aquestes:
Ametlla de Mar
La Mare de Déu de la Candelera és la patrona de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i, per tant, la festa major sempre cau per aquestes dates. Com sempre, s’organitzen desenes d’actes tradicionals i religiosos –com la processó, l’ofrena floral o el Ball de la Candelera– que es combinen amb els populars, com les rues de gegants, el correbars i els concerts. Avui a les 20.00 es farà el pregó de la festa major, i tot seguit es donarà el tret de sortida a quatre dies de festivitat. En podeu consultar tota la programació ací.
Calafell
A Calafell (Baix Penedès) també se celebra la Candelera amb la festa major d’hivern. Alguns dels actes més destacats són la missa que es farà el dia 2 de febrer a les 17.00 al castell de la Santa Creu, i el dinar popular que es farà l’endemà, a partir de les 11.30 a la plaça Mariano Soler. La resta de programació la podeu consultar ací.
Castelló d’Empúries
De l’1 al 4 de febrer, Castelló d’Empúries (Alt Empordà) celebrarà la Candelera amb una programació diversa per a tots els castellonins: concerts, sardanes, dinar popular, conferències, xocolatada i tota mena d’activitats.
Esponellà
Com cada primer dissabte de febrer, Esponellà (Pla de l’Estany) fa una missa a les 11.30 a l’església del poble amb benedicció de candeles. Més tard, a les 16.00, hi haurà sardanes amb la cobla Bisbal Jove i, després, es clourà la festa amb el ball del tortell a càrrec de les Pabordesses de la Mare de Déu de la Candelera d’Esponellà.
Fatarella
A la Fatarella (Terra Alta) celebren la festa major per Sant Blai, el 3 de febrer. Així i tot, el dia abans, el de la Candelera, una cercavila recorre els principals carrers del poble anunciant l’inici de la festa major amb una de les bandes de música del poble. A més, el dia 2 a les 17.00 es farà la benedicció de candeles.
Molins de Rei
Molins de Rei (Baix Llobregat) és un altre dels municipis que commemora aquesta data. Enguany, s’hi farà la 173a Fira de la Candelera, amb una llarga llista d’activitats.
Perafita
A Perafita (Lluçanès) se celebra la Candelera amb cercaviles de carruatges de cavalls, bastoners, geganters i capgrossos.
Vallespir
La creença que l’ós es despertava de la hibernació pels volts de la Candelera ha deixat en moltes poblacions de muntanya les festes de l’ós. Són especialment famoses les de la comarca del Vallespir, però el patró de la festa és si fa no fa igual a tot arreu: un home disfressat d’ós es dedica a espantar la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat la hibernació.
Tot i que actualment se solen fer pels volts de carnestoltes, que gairebé sempre és al mes de febrer, el sentit original va lligat a aquesta creença popular que es viu per la Candelera. Aquestes són algunes de les fetes de l’ós que se celebren enguany:
–Arles. 4 de febrer. El dia començarà amb un dinar popular a la plaça del poble. En acabat, començarà la festa, en què els habitants aniran disfressats de caçadors per anar a caçar l’ós. Finalment, l’animal acaba a la plaça central, on és afaitat, moment en què representa que recupera l’aspecte humà.
–Prats de Molló i la Presta. 11 de febrer. En aquestes dues poblacions se celebra el ritu del pas de l’home salvatge al civilitzat. Tres joves es cobreixen amb pells d’animals i s’empastifen amb oli i sutge abans de perseguir els vilatans amb les seves urpes per espantar-los. Quan es troben cara a cara, l’home salvatge empastifa l’home civilitzat.
–Sant Llorenç de Cerdans. 18 de febrer. En aquesta població, la festa de l’ós uneix el ritu de pas i la rua de Carnaval. Com a les altres, també hi ha una persecució entre caçadors i ós pels carrerons del poble. Un cop capturat i afaitat, l’ós torna a ser humà.
