27.09.2023 - 21:40
Gerry Shih · The Washington Post
Mudbidri, Índia. En un començament, els missatges de WhatsApp parlaven de carreteres reformades, escoles noves i menjadors socials; els missatges habituals d’un govern en campanya electoral. Però a mesura que el maig s’acostava, els missatges van començar a agafar un caràcter més fosc.
Un dia, a Sachin Patil li va arribar una publicació viral en què apareixien els noms de 24 ciutadans hindús que, assegurava, havien estat assassinats per musulmans. Un segon missatge advertia les noies hindús del perill de ser raptades per homes musulmans amb l’objectiu d’enllistar-les a Estat Islàmic. En una altra d’aquestes publicacions virals es llegia una apel·lació urgent al vot: “Si el BJP és aquí, els teus fills estaran sans i estalvis. Els hindús estaran sans i estalvis.”
Quan va arribar el dia de les eleccions a l’estat de Karnataka, al sud de l’Índia, Patil, un treballador de banc de 25 anys resident en un poble tranquil als afores de la ciutat de Mangaluru, va dir que rebia 120 missatges polítics el dia en sis grups de WhatsApp. Segons que explica, eren recordatoris perquè votés el partit nacionalista hindú Bharatiya Janata (BJP), que governa l’Índia.
Encapçalat pel primer ministre Narendra Modi, el BJP i els grups nacionalistes hindús afiliats han estat a l’avantguarda mundial de l’ús de les xarxes socials per a objectius polítics, i han intentat d’instrumentalitzar-les per disseminar la seva ideologia i consolidar el seu control sobre la democràcia electoral més gran del món. Han perfeccionat la propagació de material inflamatori –sovint fals i de caràcter fanàtic– a escala industrial, cosa que ha despertat tant l’admiració com el rebuig més enllà de les fronteres de l’Índia.
La clau de l’èxit del BJP, un partit amb 180 milions de membres, és una màquina de missatgeria en massa construïda sobre plataformes de xarxes socials originàries dels Estats Units. Forma part d’un esforç més ampli de les forces de dretes alineades amb Modi per a instrumentalitzar la tecnologia –i restringir-ne l’ús que en puguin fer els opositors– en la consecució d’una agenda política ultranacionalista que pretén de marginar les minories religioses i suprimir l’oposició.
A mesura que els discursos de l’odi i la desinformació a l’Índia han agafat volada aquests darrers anys, els gegants de Silicon Valley han intentat repetidament de mantenir sota control tot aquest contingut incendiari. I sovint, arran de les dificultats per a aconseguir-ho, han optat per fer-ne els ulls grossos.
Paral·lelament, els Estats Units han estat cortejant agressivament l’Índia com a contrapès geopolític a la Xina, justament en un moment en què Modi ha accelerat volgudament el descens del seu país cap a l’autocràcia. Aquest mateix mes, l’acusació del govern del Canadà sobre la implicació d’agents indis en l’assassinat d’un destacat separatista sikh en terres canadenques ha tornat a centrar l’atenció del món en la deriva autoritària del govern de Modi, que suscita com més va més interrogants sobre els esforços dels països occidentals per estrènyer vincles amb Nova Delhi.
Aquesta primavera, els periodistes del Washington Post van passar unes quantes setmanes a Karnataka mentre l’estat es preparava per a les eleccions. L’experiència els va presentar l’estranya oportunitat d’accedir a la gran maquinària de missatgeria pro-BJP i de tractar amb els activistes que la dirigeixen. En converses amb els periodistes del diari, el personal del BJP i els aliats del partit van revelar com conceben i elaboren publicacions destinades a explotar les pors de la majoria hindú de l’Índia, i van explicar al detall com havien reunit un aparell extens de 150.000 treballadors especialitzats en xarxes socials per propagar aquest contingut a través d’una vasta xarxa de grups de WhatsApp.
Amb aquesta infrastructura, el partit va enviar missatges de reivindicació dels èxits del BJP i en contra del seu principal oponent, el partit del Congrés Nacional Indi (INC), directament a les butxaques de centenars de milions de persones.
Però més enllà dels esforços oficials en línia del partit, el personal del BJP, els consultors de campanya i els partidaris del partit amb qui ha parlat aquest diari expliquen que també hi ha una campanya paral·lela a l’ombra. Revelen que el partit col·labora secretament amb creadors de contingut que dirigeixen allò que es coneix com a pàgines trol, i que s’especialitzen en la creació de publicacions incendiàries dissenyades per fer-se virals a WhatsApp i desfermar les passions de les bases del partit. Aquestes publicacions sovint tracen un dibuix ominós –i fals– d’una Índia on la minoria musulmana (un 14% de la població), esperonada pel partit laic i liberal de l’INC, abusa i assassina de manera rutinària membres de la majoria hindú. Una Índia on la justícia i la seguretat tan sols poden garantir-se mitjançant el vot al BJP.
L’Índia és el principal mercat de WhatsApp del món, amb més de 500 milions d’usuaris. Els investigadors, els funcionaris del govern indi i els treballadors de WhatsApp han reconegut el potencial de la plataforma com a eina per a afavorir la polarització i atiar la violència. Però, durant molt de temps, els detalls d’allò que succeeix dins l’ecosistema tancat del BJP a WhatsApp ha estat un misteri per als politòlegs i els partits de l’oposició, que han maldat per replicar l’èxit digital del partit.
“Hi ha uns altres partits de l’Índia que ho han intentat. Ho hem vist en altres països, com el Brasil. Però WhatsApp, realment, va ser dominat per primera vegada a gran escala pel BJP”, explica Kiran Garimella, un professor de la Universitat de Rutgers que ha estudiat el rol de WhatsApp en la política índia. “Per a construir aquesta infrastructura es requereixen recursos, planificació, inversió i una estructura organitzativa rígida. Però un 99% d’allò que passa en aquests grups està fora de tots els límits. No en cap informació.”
A Karnataka, pocs trols han aconseguit de tenir més influència a les xarxes que l’Astra, que significa “arma” en sànscrit. La majoria dels treballadors del BJP van dir que no en sabien la identitat real, tot i que molts van parlar amb entusiasme de la seva reputació.
L’Astra ha dissenyat tota mena de publicacions polaritzadores que s’ha compartit una vegada i una altra per WhatsApp a Karnataka. Una d’aquestes publicacions va ser la que va acabar rebent, precisament, en Patil. L’Astra ha estat festejat repetidament pels candidats locals del BJP, tot i que poques vegades ha intervingut en manifestacions i actes polítics. És una veu tan militant que, fins i tot, els dirigents del BJP temen que els acusi d’haver estat massa moderats amb els musulmans.
“Les pàgines com la de l’Astra són molt més importants que no els comptes oficials del BJP”, diu en Sudeep Shetty, que dirigeix les xarxes socials del partit al districte d’Udupi. “Són la nostra arma secreta.”
En persona, l’Astra –un jove espigat i amb ulleres de 28 anys que respon al nom de Sunil Poojary– no és tan temible com la seva reputació suggereix.
Un exèrcit immens
Enclavades entre la mar d’Aràbia i la serralada dels Ghats occidentals, les ciutats de Mangaluru i Udupi compten amb les millors universitats i tota mena de temples històrics. Als carrers, dones musulmanes vestides amb nicabs negres de cos sencer passen per davant dels sacerdots hindús que descansen sota les figueres sagrades. Ètnicament i culturalment diversa, però conservadora, la costa sempre s’ha situat al marge de la resta de l’estat, i ha esdevingut un focus de tensions religioses.
A la dècada dels vuitanta, la Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS) –l’organització de voluntaris paramilitars que fa de paraigua per als grups nacionalistes hindús– va desembarcar a l’estat. El grup va construir cases per a les tribus més pobres i va alimentar els necessitats. A poc a poc, va començar a redirigir els seus militants cap a la seva ala política, el BJP. Va establir campaments per a joves i els va començar a adoctrinar en la ideologia nacionalista hindú, també coneguda com a hindutva.
Al seu torn, el BJP va començar a derivar aquests militants cap a grups de línia dura com ara el Bajrang Dal, una organització coneguda per haver abordat i atacat musulmans acusats de contraban de vaques, uns animals considerats sagrats en l’hinduisme. Les bandes dels Bajrang Dal també es dedicaren a localitzar i separar per la força les parelles interconfessionals, sovint acusant-ne els homes musulmans de fer la “gihad amorosa”. L’organització també era coneguda per haver-se enfrontat recurrentment amb grups activistes musulmans.
Mentre l’agitació creixia als carrers, els partits feien la seva a les urnes. Però aquests darrers set anys, el BJP i l’INC, els dos partits més importants, han estès la pugna en un domini molt diferent: WhatsApp.
Ajith Kumar Ullal, el cap de xarxes socials del BJP a Mangaluru, treballa en una “sala de guerra” situada a l’oficina del partit al centre de la ciutat. Des d’allà, comanda una “cèl·lula” de xarxes socials, formada per nou voluntaris, que s’encarrega d’una zona de la costa de Karnataka en què viuen uns 1,5 milions de persones. La cèl·lula inclou el seu adjunt, que exerceix de redactor, i tres dissenyadors gràfics que s’encarreguen de combinar els texts amb fotografies i logotips per crear publicacions rectangulars, justament el format que els usuaris solen compartir més per WhatsApp.
Els treballadors voluntaris, que durant setmanes s’havien encarregat de combinar els números de telèfon dels registres de votants amb la informació recollida porta a porta, van afegir tants residents als seus grups de WhatsApp com van poder. En total, el BJP ha arribat a tenir en campanya electoral uns 150.000 treballadors dedicats exclusivament a feines relacionada amb WhatsApp, segons que explica l’antic cap de xarxes socials del BJP a Karnataka.
Ullal mateix, de fet, pertany a uns dos-cents grups de WhatsApp. “Tots i cadascun dels voluntaris del BJP que tenen un mòbil són guerrers de les xarxes socials”, resumeix.
Ha començat una revolució
Aquesta revolució en les comunicacions polítiques va començar l’any 2016, quan el conglomerat Reliance va entrar en el sector de les telecomunicacions i va començar a oferir als seus clients dades gratuïtes il·limitades, cosa que desfermà una guerra de preus entre les operadores. En tres anys, les dades mòbils de l’Índia van passar de ser les més cares a les més barates del món.
A final d’aquella dècada, els funcionaris del BJP van començar a reunir grans bases de dades de números de telèfon, i cercaven maneres d’agilitzar el procés de missatgeria. Durant unes eleccions a l’estat de Gujarat, el partit va fer servir un programari escrit en codi Python capaç de manipular la interfície web de WhatsApp per enviar, amb tan sols uns pocs clics, propaganda electorals a desenes de milers de destinataris.
L’any 2018, WhatsApp va introduir nous límits en el reenviament de missatges a l’Índia després d’haver constatat l’augment de missatges en massa infundats que havien causat assassinats i altres tragèdies.
El BJP va haver de recórrer aleshores a la seva gran fortalesa: la disciplina organitzativa. “Tothom que vulgui saber com funciona el BJP cerca tecnologia d’alta fidelitat, extraordinària”, diu un antic director de campanya del BJP. “Una part d’això hi és, sí. Però la realitat és que, majoritàriament, és treball manual.”
En un estudi de camp fet l’any 2020, els usuaris indis van dir als investigadors de Meta que, als grups de WhatsApp, “havien vist una gran quantitat de contingut que fomentava el conflicte, l’odi i la violència”, dirigit sobretot contra la minoria musulmana. “És probable que la retòrica antimusulmana […] aparegui en les eleccions vinents”, advertia l’estudi, facilitat a aquest diari per la denunciant Frances Haugen. Un antic treballador de Meta que va investigar les eleccions índies diu que el problema fa anys que és reconegut dins l’empresa, però matisa que els executius no han trobat una solució per a moderar una plataforma que, per disseny, és privada.
Al començament de la campanya electoral, Ullal va afegir periodistes de The Washington Post a un dels seus grups de WhatsApp, i durant les setmanes següents, el seu equip es va dedicar a difondre principalment missatges de campanya típics sobre serveis públics i els assoliments del govern, entre més. Però quan s’acostava el dia de les eleccions, el tenor de la campanya va canviar dràsticament i el grup de WhatsApp es va omplir de missatges incendiaris i apel·lacions al fanatisme religiós.
Una publicació comparava els polítics de l’INC amb Tipu Sultan, un rei musulmà del segle XVIII que sovint és vilipendiat per haver matat, presumptament, hindús. Una altra publicació alertava que un vigilant hindú que havia estat detingut el març per haver matat a cops un musulmà en realitat era “víctima d’una conspiració”.
Normalment, el personal del BJP no es dedica a crear contingut inflamatori, segons que explica un subordinat d’Ullal. Sigui com sigui, va ser el personal d’Ullal qui va decidir de compartir aquests continguts. “Hi ha coses que potser no podem dir, però les pàgines trols sí que poden”, diu n’Alva.
Una “batalla civilitzadora” perpètua
Mirant enrere uns mesos després, Poojary diu que creu que la ira que circula per WhatsApp va contribuir al vessament de sang, i que la violència pot justificar-se pel servei de l’hinduisme.
Santosh Kenchamba, que dirigeix una altra pàgina trol molt influent, explica que els assassinats de musulmans formen part d’una “batalla civilitzadora” perpètua per part d’activistes hindús a les xarxes per a fer de l’Índia un estat hindú i posar al seu lloc els musulmans.
A mesura que la campanya s’escalfava a l’abril, Poojary va començar a rebaixar el to de les seves afirmacions falses a WhatsApp contra els musulmans –com ara, que membres d’aquestes minories, incentivats per l’INC, havien assassinat desenes d’activistes hindús.
Un dels votants que va rebre aquests missatges preelectorals va ser Patil, el treballador del banc. Explica que, quan era més jove, no hauria pensat mai que la majoria dels musulmans representés una gran amenaça. Però durant aquests darrers cinc anys, Patil rebia, com més va més preocupat, missatges de WhatsApp sobre el perill que suposadament representaven els musulmans. Ha escoltat missatges de veu anònims a WhatsApp que pretenen ser d’extremistes musulmans conspirant per matar hindús. A mesura que s’acostaven les eleccions del maig, va rebre advertències sobre la possibilitat de més violència en cas que l’INC guanyés.
Patil no ha qüestionat en cap moment aquesta desinformació. En canvi, ell i els seus amics –que diuen que tan sols consumeixen notícies de WhatsApp– han arribat a una conclusió inevitable.
“Els hindús estan en perill”, diu Patil.
Una lluita sense fi
Quan la campanya va arribar al punt àlgid a començament de maig, Modi va aterrar a la costa per encapçalar un acte ple de gom a gom. Després d’una hora parlant sobre l’economia, el volum de la veu de Modi va començar a pujar. Els seus braços van estirar-se al cel. Finalment, va explicitar la seva fúria per la proposta de l’INC de prohibir el Bajrang Dal.
Va ser aleshores quan la multitud, entre la qual hi havia Poojary, va esclatar en exaltació.
Però fins i tot amb la intervenció d’última hora del primer ministre, les eleccions estatals van ser decebedors per al BJP. Els analistes de televisió van dir que el partit s’havia debilitat, en part, per les lluites entre els seus dirigents, i que l’INC havia obtingut prou escons per a prendre el control de la legislatura estatal a Karnataka.
En un carrer tranquil al nord de Mangaluru, Patil, que finalment va votar el BJP, es preocupa per la seguretat dels hindús. Amb l’INC dirigint ara l’estat, diu, els musulmans s’envalentiran.
Però els avisos que va rebre Patil havien contribuït a l’èxit electoral el BJP en aquesta part de l’estat, on operatius com ara Poojary i Ullal havien omplert les pantalles dels votants amb el seu contingut divisor. Dels 13 escons en disputa, el partit en guanyà 11. Al costat de la mar, les carreteres estaven cobertes cada 100 metres per pancartes que felicitaven una de les estrelles en ascens de la regió, el membre de l’Assemblea Legislativa Yashpal Suvarna.
Poojary, per la seva banda, semblava alleujat. Els cinc candidats locals del BJP a què havia donat suport a les xarxes socials havien guanyat. Però també li preocupava, admetia, que –ara que el congrés controlava la policia estatal– fos acusat de difamació o difusió d’informació falsa.
Així i tot, Poojary no va poder evitar de continuar remenant l’olla. Amb prou feines havien acabat les eleccions, i ja difonia publicacions que comparaven el nou govern estatal de l’INC amb Tipu Sultan, l’opressor musulmà. Va dir, amb l’ús d’una imatge de sang esquitxada, que un home sant hindú ja havia estat assassinat a prop de Bangalore.
A la seva oficina sense finestres, Poojary encara donava instruccions al seu editor de vídeos i dissenyador gràfic cada pocs minuts. El seu telèfon encara s’il·luminava constantment amb les notificacions de WhatsApp.
“Els musulmans han guanyat”, va dir. “Per ara.”
Es va disculpar, ens va saludar i va tornar a la feina.
Mohit Rao i Shams Irfan han contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
