30.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 30.07.2019 - 21:58
Edicions la Campana, des de la seva fundació, el 1985, fins avui, que s’ha venut al grup internacional Penguin Random House, no es pot entendre sense Isabel Martí i Josep Maria Espinàs. Ells són les dues peces mestres d’aquest projecte, que ara pren un nou rumb, després de trenta-tres anys de vida, quatre-cents llibres al seu catàleg i alguns dels èxits editorials més sonats dels darrers anys, com la descoberta d’Albert Sánchez Piñol amb la publicació de La pell freda.
Isabel Martí i Josep Maria Espinàs van fundar la Campana i ells hi van imprimir el caràcter i la personalitat fins avui. Ja fa anys que Espinàs va deixar de ser copropietari de la Campana, però el seu vincle no s’ha trencat mai i ha estat sempre irreductible. Ha estat el pare espiritual, l’home de confiança, l’home savi de la casa. Tot i la seva edat (l’Espinàs ja en té noranta-dos), fins fa poc encara anava cada dia a l’editorial i hi tenia el seu despatx. Espinàs es va inventar el nom de l’editorial a partir del joc fonètic d’Isabel i ‘It’s a bell’ (‘És una campana’).
La Isabel Martí i en Josep M. Espinàs es van conèixer a la seu d’Enciclopèdia Catalana, on ella feia de secretària i ell formava part del consell literari de l’editorial Proa. Espinàs ja havia deixat d’escriure novel·les i feia gairebé deu anys que escrivia un article cada dia al diari Avui. I era un home molt popular en aquell temps, perquè també conduïa un programa d’entrevistes a TV3 que es deia ‘Identitats’. Isabel Martí, encara sense ofici però amb molt d’instint, li va proposar de fundar l’editorial publicant la transcripció d’un primer recull d’entrevistes que Espinàs havia fet en el programa ‘Identitats’ (entrevistes amb Tísner, Pere Calders, Eliseu Climent, Pere Duran Farell, Salvador Espriu, Pau Garsaball, Lluís Llach, Joaquim M. Puyal i Oriol Regàs).
La Campana va començar publicant Espinàs, i Espinàs ha estat el gran autor del segell, amb quaranta-quatre llibres publicats, entre els quals la sèrie ‘A peu per…’ També d’ell és el títol més venut de l’editorial fins ara: El teu nom és Olga, que es va convertir en un long-seller.
Els anys vuitanta, doncs, per a la Campana van ser els de la seva fundació i els primers èxits editorials, amb la publicació dels llibres de l’Espinàs. També fou l’inici de col·leccions com ‘100 pàgines triades per mi’ (J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo…) i la col·lecció d’humor i sàtira. I als noranta, la Campana incorporava al seu catàleg autors com Nèstor Luján, Lluís Permanyer, Carles Sentís, Miquel Pairolí, Amin Maalouf… Un dels llibres més venut va ser el de Josep-Maria Terricabras Atreveix-te a pensar.
La Campana va fer una entrada al segle XXI de cavall sicilià: el 2004 publicava La pell freda, donant a conèixer Albert Sánchez Piñol. Començava el camí literari d’aquest autor, que no ha deixat de créixer. Va ser Isabel Martí qui va acompanyar La pell freda de Sánchez Piñol, de la manera que tan bé sap fer, i va aconseguir que els lectors se’n fessin ressò, el compressin i el gaudissin. Després va arribar Pandora al Congo i més tard Sánchez Piñol va tornar a fer la campanada amb la seva gran obra, Victus, sobre l’11 de setembre de 1714 i el setge de Barcelona. Precisament, fa pocs dies, Rosa dels Vents, el segell editorial en català de Penguin Random House (fins ara l’únic), anunciava l’edició a la tardor d’un llibre de Sánchez Piñol, Homenatge als caiguts, un recull d’articles escrits per al programa ‘Els matins de Catalunya Ràdio’. Era una pista que marcava aquesta nova etapa, però Sánchez Piñol no es va explicar aleshores i la idea de la venda de la Campana segurament no va passar pel cap de ningú.
Abans de la irrupció de Sánchez Piñol, la Campana ja havia obtingut un altre èxit, 13,99 euros, de Frédéric Beigbeder, el 2001. I el 2005, Isabel Martí continuava encertant amb la publicació de Tor. Tretze cases i tres morts, de Carles Porta. Però tot i els èxits, la crisi econòmica va fer mal a la Campana, que va viure mesos plens d’angoixes econòmiques, fins que el llibre de Jonas Jonasson L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra va funcionar, essent el més venut el dia de Sant Jordi del 2012. Durant tres anys seguits, Isabel Martí va aconseguir de situar en la primera posició dels més venuts de Sant Jordi alguna de les seves novetats editorials. El seguiren: Victus el 2013, i un altre títol de Jonas Jonasson, L’analfabeta que va salvar un país, el 2014.
I també de les mans d’Isabel Martí ha arribat als lectors Wonder, d’R.J. Palacio (5.000.000 d’exemplars venuts a tot el món); L’escola contra el món, de Gregorio Luri; El factor humà, de John Carlin; La noia del tren, de Paula Hawkins; les novel·les de la misteriosa Elena Ferrante i, recentment, el primer llibre escrit pel president Carles Puigdemont després de l’1-O i des de l’exili, Escolta, Europa: això va de democràcia. Precisament, poc abans de saber-se la venda de la Campana a Penguin Random House, Carles Puigdemont ha anunciat per Twitter un nou llibre, petit, amb la Campana, Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat.
Però tornant al principi, a la importància del tàndem Isabel Martí – Josep Maria Espinàs, no ha passat desapercebut que en les declaracions que l’editora fa en la nota de premsa que explica la compra de la Campana per part de Penguin Random House, ella aparegui dirigint-se a Espinàs, tot dient-li: ‘Qui podia pensar, estimat Espinàs, quan vam començar el 1986 i el català en el món editorial era cosa de pocs, que un gran grup amb seus a Amèrica i Alemanya voldria comptar també amb el català? Sempre ens ha acompanyat la sort, ara també. I sé que hem fet un pas endavant.’ Van començar plegats i acaben plegats. Tot i que Isabel Martí continuarà com a assessora del segell, per a ella s’acaba una etapa, és un punt final; per a la Campana en comença una altra, un punt i seguit.
