La Cambra eleva una dècima la previsió de creixement del PIB català del 2023 i manté la d’enguany

La Cambra de Comerç de Barcelona ha elevat una dècima la previsió de creixement del PIB català, fins al 2,4%, per a l’any passat mentre que manté en l’1,8% les estimacions per aquest 2024, d’acord amb l’Informe trimestral de conjuntura. Les previsions de l’ens cameral apunten un any que anirà de menys a més pel canvi de política monetària i gràcies al bon comportament de la inflació, que s’anirà moderant, d’acord amb el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira. En la compareixença de premsa, el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, ha explicat que demanarà a la Generalitat que es reobri el període per ocupar les dues cadires d’argent per part de les empreses interessades.

En la seva exposició, Rovira ha comentat que l’escenari central amb el qual treballa la Cambra és que la moderació de la inflació s’anirà consolidant al llarg del 2024 i donarà pas a una política monetària més relaxada que possibilitarà una reactivació al segon semestre d’aquest any. “Anirem de menys a més”, ha pronosticat Rovira. No obstant aquests “signes clars” que la inflació es troba controlada, el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, ha deixat clar que “no serà un camí de roses”. “Hi ha riscos i es podria descarrilar”, ha advertit. Sobre això, la Cambra ha analitzat a la baixa la previsió d’inflació anual a Catalunya per al 2024 del 3,9% al 3,1% i ha apuntat, com a factors de risc, a la inestabilitat geopolítica, la sequera i la resistència a la baixa de la inflació subjacent.

De cara al 2024, la Cambra estima una moderació de sis dècimes del creixement de l’economia catalana fins a l’1,8%. “És una previsió positiva, està molt per sobre de la mitjana europea i, per tant, l’economia catalana no només es recupera i es reactiva sinó que encapçala el creixement junt amb l’economia espanyola del conjunt de les economies europees”, ha subratllat. En relació amb el 2023, Rovira ha admès que “ha sorprès a l’alça” gràcies al dinamisme del mercat laboral i la forta recuperació del turisme estranger, a més de la moderació de la inflació.

Un altre dels aspectes que analitza l’informe de conjuntura és que la inversió productiva per treballador a Catalunya és inferior a la dels països europeus capdavanters i no ha convergit en l’any 2000 i 2019. Concretament, en aquell any es va situar en els 4.169 euros per treballador, una xifra molt superior a la mitjana europea però per sota a altres països com Bèlgica, Àustria i Alemanya.

Sobre els fons europeus Next Generation, afirma que el 84,6% dels fons mobilitzats per l’estat espanyol s’han destinat a inversió i no a augmentar la despesa corrent, tot i que encara no s’estan traduint en un increment de la inversió productiva, segons assenyala. El gruix dels recursos són transferències de capital a altres agents institucionals i econòmics per a la seva execució, però l'”elevada complexitat burocràtica” en dilueix l’impacte.

D’altra banda, en relació amb les cadires d’argent, Santacreu ha explicat que a principi de desembre van donar quinze dies perquè les empreses que volguessin ocupar una de les dues cadires d’argent pel ple ho demanessin, però que cap de les interessades va tenir temps suficient. Per això, ha anunciat que demanarà al Departament d’Empresa i Treball, com a òrgan tutelar, perquè autoritzi l’obertura d’un nou termini perquè li consta l’interès d’algunes companyies per entrar al ple.

Actualment, hi ha dues cadires d’argent després que l’anterior equip de govern passés de les 14 a les 2, una mesura que la Cambra no pot revertir fins a les següents eleccions, segons el president de l’ens. Santacreu també ha comentat que s’ha rebaixat de 150.000 euros a 75.000 euros l’aportació per ocupar una d’aquestes dues places al ple.