16.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.07.2023 - 22:19
The Washington Post · Sarah Kaplan
Sonen campanes d’alerta: el món és més calent que no ho ha estat en milers d’anys. Els advertiments sonen a l’Índia i el Japó, on hi ha inundacions extremes. Ressonen pels carrers que cremen de calor, a la Mediterrània, al sud dels Estats Units i a la Xina, als oceans, on la temperatura ha augmentat de manera extrema, a les muntanyes xopes de Vermont, on l’equivalent a dos mesos de pluja ha caigut en només dos dies. I es manifesten en incendis sense precedents que fa setmanes que cremen al Canadà, i que envien columnes de fum tòxic cap als Estats Units i Europa.
Els científics afirmen que no hi ha cap dubte que aquesta cacofonia la causa el canvi climàtic, i que continuarà intensificant-se a mesura que el planeta s’escalfi més i més. Les investigacions demostren que les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per les activitats humanes –especialment la combustió de combustibles fòssils– han fet pujar la temperatura de la Terra de més d’1,2 °C respecte dels nivells pre-industrials. A menys que la humanitat transformi radicalment i ràpid la manera com viatgem, generem energia i produïm aliments, la temperatura mitjana global s’incrementarà de més de 3 °C, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. I això causarà catàstrofes que faran que els desastres d’enguany semblin lleus.
L’única pregunta, segons els científics, és quan les alarmes seran prou estridents per a aconseguir que la gent desperti.
“Això no és la nova normalitat”, diu Friederike Otto, una científica climàtica de l’Imperial College de Londres. “No sabem quina serà la nova normalitat. La nova normalitat serà com sigui una volta deixem de cremar combustibles fòssils. I som molt lluny d’aconseguir-ho.”
L’arribada de l’estiu a l’hemisferi nord i el retorn del patró meteorològic del Niño, que sol elevar la temperatura global, contribueixen en aquesta temporada d’extrems simultanis, segons que explica Otto. Però el fet que aquests fenòmens estiguin succeint en el context del canvi climàtic causat pels humans fa que els desastres siguin més greus que mai. “Allò que podria haver estat un dia agradable sense el canvi climàtic ara és una onada de calor mortal”, diu. “Allò que abans era una tempesta d’estiu típica ara és la causa d’una inundació catastròfica.”
I el fet és que un dia que sol ser calorós normalment per al planeta, el 4 de juliol, ha estat enguany el més càlid registrat fins a la data. La temperatura global mitjana d’aquell dia a la Terra, superior a 17 °C, podria ser la més alta d’ençà de fa 125.000 anys.
Otto és codirigent de la xarxa World Weather Attribution, una coalició de científics que fan anàlisis ràpides per determinar com el canvi climàtic influencia els esdeveniments meteorològics extrems. D’ençà del 2015, el grup ha identificat desenes d’onades de calor, huracans, sequeres i inundacions que han estat més intenses que no esperaven, a causa de l’escalfament causat pels humans. S’ha determinat així que certs esdeveniments, com ara l’onada de calor que va causar més de mil morts al nord-oest del Pacífic el 2021, eren “virtualment impossibles” en un món sense emissions humanes de gasos d’efecte hivernacle.
En aquest punt, els investigadors afirmen que els vincles entre el canvi climàtic i els desastres meteorològics són clars com l’aigua. Quan la temperatura mitjana del planeta és més alta, les onades de calor poden arribar a extrems mai experimentats. I això va passar durant les onades de calor recents a l’Àsia sud-oriental, el sud d’Europa i el nord d’Àfrica, segons World Weather Attribution.
Quan les temperatures superen els aproximadament 40 °C, o quan es veuen agreujades per una humitat extrema, és més difícil que el cos humà es refredi mitjançant la suor. Els nens, les persones grans, els treballadors a l’aire lliure i les persones amb malalties esdevenen especialment vulnerables.
Aquests mesos més de cent milions de persones al sud dels Estats Units s’han enfrontat a aquestes condicions i els investigadors climàtics, com ara Jennifer Francis, temen que l’escalada de calor pugui causar molts morts. “Veiem temperatures que superen aquelles que poden mantenir la vida”, afirma Francis, científica principal del Woodwell Climate Research Center. “Hi ha llocs que ja s’han tornat gairebé inhabitables.”
Francis remata així l’explicació: “Tots aquests rècords es trenquen una vegada i una altra, i la meva esperança és que la gent comenci a connectar-ho mentalment. Perquè aquestes coses no haurien de passar, tot està connectat al fet que continuem escalfant el planeta.”
Com més calent és l’aire, més aigua pot retenir, cosa que converteix l’atmosfera en una esponja que absorbeix l’aigua de la vegetació i del sòl. Això agreuja les sequeres i prepara els boscs per a incendis com els que arrasen el Canadà aquests dies.
El costat més negatiu d’aquest fenomen és que una atmosfera més càlida i humida també augmenta la quantitat de pluja que pot caure durant una tempesta. A Vermont i Nova York, la quantitat aproximada de precipitació que era normal de registrar en un parell de mesos ha caigut ara en tan sols dos dies, molt més ràpidament que la regió no pot absorbir, amb el terreny muntanyós i el sòl ja saturat.
Els efectes de les pluges extremes són encara més desastrosos als països més pobres, on les persones i els governs tenen molts menys recursos per a fer-hi front. Rachel Bezner Kerr, una sociòloga de la Universitat de Cornell que treballa amb comunitats agrícoles a Malawi, va perdre aquesta primavera dos col·legues quan una inundació sobtada va arrasar el nord del país. Penjani Kanyimbo i Godfrey Mbizi es van ofegar mentre feien una enquesta per a Soils, Food and Healthy Communities, una organització sense ànim de lucre dedicada a l’agricultura sostenible.
“És una d’aquestes amargues ironies”, diu Bezner Kerr. “Ells intentaven de treballar en una solució, però es van trobar que aquestes parts del món que contribueixen tan poc al problema s’enfronten, en canvi, a les pitjors conseqüències.”
La severitat dels extrems registrats a terra només és igualada per les condicions enormement calentes als oceans. Les temperatures mitjanes globals de la superfície de la mar també van assolir un rècord màxim aquesta primavera i encara es mantenen prop d’1 °C per sobre la mitjana per a aquesta època de l’any.
“D’alguna manera, això és més preocupant que el fet que l’atmosfera sigui extremadament càlida”, explica Ted Scambos, investigador polar de la Universitat de Colorado a Boulder. La terra i l’aire s’escalfen i es refreden relativament de pressa, però l’oceà absorbeix la calor molt més lentament.
“Això significa que ara mateix emmagatzemem molta calor a l’oceà“, diu Scambos. “I com més esperem [per actuar davant el canvi climàtic], més temps trigarem a tornar l’escalfament oceànic a una situació normal.”
A l’oceà Atlàntic i al golf de Mèxic, les altes temperatures de l’aigua probablement afegiran combustible a la temporada d’huracans d’enguany, perquè les tempestes seran més humides i intenses.
A prop del Pol Sud, on treballa Scambos, sembla que els oceans excepcionalment càlids han pertorbat el corrent d’aigua freda que normalment envolta l’Antàrtida. Aquest febrer, per segon any consecutiu, l’extensió del gel marí al voltant del continent ha assolit el rècord de mínims. Tot i que l’Antàrtida és immersa en el fred amarg de la nit polar que dura mesos, el gel s’ha recuperat molt lentament. I això no és una bona notícia per als glacials de l’Antàrtida, que necessiten el gel marí com a protecció contra l’agressió de les ones oceàniques.
“Observem quelcom que no s’assembla a cap comportament que hàgim vist mai en el món del gel marí antàrtic”, afirma Scambos mentre intenta de trobar paraules per a expressar com se sentia en veure el planeta enfilar-se cap a aquest territori tan desconegut. “És…”, diu. Sospira i nega en silenci amb el cap, i després diu: “Això és més o menys la imatge que durant dècades hem dit que passaria. I mentre siguem capaços d’aguantar, ens enfrontarem a aquesta mena de clima i a coses pitjors, fins que decidim que hem de fer front de veritat al problema i ho canviem radicalment tot.”
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, que inclou centenars dels principals experts climàtics del món, ha instat els països a reduir a vora la meitat les emissions al final de la dècada i a eliminar la contaminació que escalfa el planeta a mitjan d’aquest segle. Les emissions globals de diòxid de carboni van assolir un rècord l’any passat i, malgrat això, els governs continuen aprovant nous projectes de combustibles fòssils que gairebé fan impossible que el món aconsegueixi els objectius climàtics fixats, segons que afirmen els científics.
Bezner Kerr recorda al respecte la consternació que va sentir en veure que el president dels Estats Units aprovava el projecte Willow, un desenvolupament petrolífer d’Alaska que es preveu que generi 239 milions de tones mètriques de diòxid de carboni durant la seva vida útil de trenta anys. “Però què fa? Què caldrà perquè la gent vegi que hem creat un planeta gairebé inhabitable?”, diu Bezner Kerr. “Vaig sentir que no hi ha la voluntat política per a fer front a la realitat.”
Poc temps després, el fum dels incendis forestals del Canadà va arribar a la seva ciutat natal, Ithaca (Nova York), i va tenyir durant dies el cel de color taronja. Alguns amics i col·legues de Bezner Kerr van començar per primer vegada a demanar-li ajuda i explicacions per a poder processar la por que sentien. I va ser aleshores quan ell va pensar que potser sí que la gent finalment s’adona que les alarmes sonen per a nosaltres.
Scott Dance, de The Washington Post, ha contribuït en aquest informe.
