02.07.2018 - 20:20
|
Actualització: 02.07.2018 - 20:26
Divendres el jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va imposar una fiança als catorze membres del govern empresonats o exiliats, acusats de malversació. La fiança, de 2.135.948,6 euros, l’havien de pagar al cap de dos dies, amb l’amenaça que, si no ho feien, els embargarien béns personals. Tanmateix, la caixa de solidaritat, gestionada per l’ANC i Òmnium, ha pogut recaptar la xifra gràcies a la campanya d’aquest cap de setmana. En dos dies s’han recaptat entre 700.000 i 800.000 euros. Fonts de les entitats expliquen que abans del cap de setmana no hi havia els diners necessaris i que la campanya ha estat decisiva.
Encara no s’ha explicat com es farà el pagament de la fiança, però demà segurament se’n sabrà el procediment. De primer, va córrer per la xarxa una informació segons la qual Llarena no permetia que es recaptessin diners en cap caixa de solidaritat. Tanmateix, era una informació falsa, car la llei d’enjudiciament criminal no permet que un jutge posi aquesta condició i el magistrat no ho ha demanat mai.
Si els processats han d’abonar 2,1 milions d’euros és perquè Llarena, basant-se en els informes de la policia espanyola, creu que es van destinar 1,6 milions d’euros a l’organització del primer d’octubre. A aquests 1,6 milions, cal sumar-hi el mig milió d’euros que la llei també obliga a dipositar per a assegurar responsabilitats futures.
Tot i que Llarena no aportava informació ni documents que acreditessin la presumpta malversació, sí que especificava a què s’havien destinat, segons la seva versió. Ho deia en la interlocutòria de processament: 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 a repartir butlletes, al cens electoral i a les citacions de les meses i, finalment, 199.700 en la participació d’observadors internacionals.
Cinc milions en multes i fiances
Abans d’abonar aquests 2,1 milions, la caixa de solidaritat ja havia destinat més de tres milions d’euros a pagar fiances i multes. Una gran part van anar a parar al Tribunal de Comptes per a pagar multes als responsables del 9-N. Concretament, es van abonar 2,2 milions d’euros dels 5,2 totals que Mas, Rigau, Ortega i Homs van haver d’abonar. També es van pagar les fiances dels ex-consellers Carles Mundó (100.000) i Meritxell Borràs (100.000 euros), a més de les de Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, també de 100.000 euros. En aquest cas les fiances va ser retornades quan van tornar a ser empresonats.
També es van pagar les fiances dels quatre membres de la mesa: Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas (25.000 cadascú). Amb aquests darrers 2,1 milions, la caixa de solidaritat ja ha pagat més de cinc milions d’euros.