13.09.2018 - 09:00
|
Actualització: 13.09.2018 - 09:18
La xarxa d’escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord, creu que l’actual falta d’espais els impedeix de créixer. La directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si al llarg de la història d’aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien. Bertrana ha apuntat a la falta d’entesa amb les administracions locals com a principal factor. De fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos ‘purament escolar’, però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació. Això fa que la majoria d’ajuntaments no disposin d’instal·lacions aptes per a l’obertura de nous centres.
Actualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la ‘fita’ dels 1.000 alumnes matriculats. De tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha dit que ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si les administracions haguessin cedit els locals que La Bressola necessitava. Bertrana ha assegurat que ‘any rere any’ han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes.
Davant d’aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit. Les negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que avui dia La Bressola estigui ‘festejant els 2.000 alumnes’.
La direcció general assegura que es conformen amb escoles en barracons perquè ‘l’escola no és les parets que la formen, sinó qui la fa’, detalla Bertrana. Així i tot, les normatives de seguretat els impedeixen obrir nous centres en locals que no són ‘purament escolars’ tal com passava ‘a finals del 70’, quan va engegar la iniciativa educativa a la Catalunya Nord.
La directora ha assegurat que estan ‘en negociacions’ amb diversos municipis per obrir nous centres, però ha lamentat que mentre ‘no es concreten les mesures, perdem mainada i locutors del català’. A més, Eva Bertrana ha reblat que precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que ‘l’objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base’.
L’educació secundària és prioritària
Un dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi –l’edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès – perquè ‘s’ha quedat petit’.
Bertrana indica que volen ‘desdoblar’ aquest centre per tal de donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català. En cas en què aquest nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que de cara a l’any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat ‘tota la seva vida’ a La Bressola.
En segon terme, la Bressola també es plantegen la ‘creació d’un liceu’ per tal que els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d’aquesta manera ‘tancar el cicle’ abans no vagin a la facultat.
L’espina del centre a Vallespir
Per altra banda, la directora general assegura que en molts casos l’entesa amb les administracions locals no es produeix perquè els municipis no tenen equipaments per les necessitats de l’escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.
El que sí que lamenta Bertrana és que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè ‘és una de les comarques que més ha preservat el català’ i per això s’ha convertit en una ‘espina clavada’ per a la direcció.
La Bressola: una escola moderna, vertical i en català
El model d’escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns s’ajuden als altres a consolidar tot el coneixement adquirit. Segons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d’èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català.
Això comporta que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir utilitzant el català fora de les aules, una situació insòlita per l’alta imposició del francès.
