02.05.2022 - 21:40
|
Actualització: 03.05.2022 - 07:54
Tomb de guió espectacular ahir, amb l’anunci del govern espanyol que Pedro Sánchez i Margarita Robles, justament els Mister X del Catalangate, també havien estat espiats amb Pegasus, segons que sembla que va descobrir una investigació del Centre Criptològic espanyol.
La credibilitat de l’anunci és més que dubtosa, no tan sols per raons d’oportunitat política, sinó també per motius tècnics evidents. Fins ara el centre aquest no havia descobert cap infecció amb Pegasus i és ben sabut que aquestes deteccions no són gens simples i normalment demanen processos que duren mesos, si no anys. De manera que, tal com, irònicament, va dir ahir l’investigador principal de Citizen Lab, John Scott-Railton, aquesta és una d’aquelles notícies que arriben en “un moment remarcable”.
Per a traure l’aigua clara de tot plegat, bàsicament caldrà seguir el rastre dels diners gastats en aquesta costosíssima operació. Mentrestant, ja han passat unes quantes coses interessants, que indiquen que l’afer és molt més gros i provoca molta més histèria i molts més maldecaps a Madrid que ells mateixos no volien reconèixer en un primer moment.
I el cas és que el CNI s’ha posat clarament en el punt de mira de tothom. Primer, per haver espiat els catalans, però ara també per no haver impedit que, qui siga, espie les màximes autoritats espanyoles.
Perquè ara imaginem-nos que de debò fóssem davant de dues operacions diferents. Podria passar que, per una banda, el govern espanyol espiàs l’independentisme i per una altra fos espiat, al mateix moment, pel Marroc, posem per cas –recordem que el Marroc ja va espiar Macron amb el Pegasus. Si això es confirmàs, quin descrèdit i quina infàmia tan gran de Sánchez, anant a Rabat a vendre els saharians, agenollant-se davant la mateixa gent que l’espiava. I quin ridícul, la cap de l’exèrcit, que s’ha passat dies dient bajanades sobre el Pegasus per a trobar-se finalment que ella mateixa ha estat espiada. Si el Marroc, com insinuen els espanyols, té aquesta enorme capacitat militar, potser que es rendesquen abans de començar cap guerra i els tornen ara mateix no tan sols Ceuta i Melilla, sinó Granada i tot.
O imaginem-nos –que és una altra possibilitat– que el mateix deep state, descontrolat i envalentit per l’aporellos del Borbó, actuàs en defensa de la seua pàtria contra el govern elegit. En una maniobra que només es podria considerar com un colp d’estat. Aleshores, quina imatge de república bananera donaria Espanya davant els seus socis europeus, quin perill real d’involució hi hauria, quanta raó que tindríem els catalans per a declarar-nos independents i quin conflicte més gros que tindria parat Madrid. I que difícil que seria per a Espanya trobar una eixida a una situació com aquesta i alhora mantenir això que en diuen l’ordre constitucional.
Perquè una conspiració hostil d’aquest nivell seria la prova definitiva que no es pot continuar així i requeriria per força haver d’atacar les clavegueres del règim per a desmuntar-ne les poderoses estructures, just en un moment en què Catalunya tan sols necessita una forta inestabilitat a Espanya per a agafar les maletes d’una bursada i fugir de pressa i corrents.
De manera que alguns caps hauran de començar a rodar ben aviat, molt aviat, en vista que Sánchez s’ha ficat ell tot sol en la cova amb el seu sobtat i remarcablement oportú canvi de guió. I que es preparen els encarregats de tallar-los, perquè, sabent quin peu calcen a les clavegueres espanyoles, la guerra allà dins, al cor mateix de l’estat, i la venjança contra el poder polític seran èpiques i l’afebliran a uns extrems impensables, potser en molt poc temps.
Hi ha dos detalls finals que no em resistesc a guardar-me al pap. El primer és que el Centre Criptològic espanyol depèn del CNI, cosa que no em sembla ni anecdòtica ni secundària. I el segon és que, just fa dues setmanes, dos mil militars de trenta-dos estats van participar en un exercici de ciberdefensa de l’OTAN que porta per nom Locked Shields. Va guanyar Finlàndia, seguida d’un equip conjunt de Polònia i Lituània, i Estònia fou tercera. I Espanya va quedar en l’última posició. L’última de totes. Hi participava amb un equip de seixanta persones, moltes provinents del Centre Criptològic espanyol. Curiós, si més no, que aquesta mateixa gent després trobe una infecció de Pegasus només en un cap de setmana…
PS. Aquesta vesprada presentaré “Fronteres” a Olot. A les set a l’Orfeó Popular. Si voleu, ens trobarem allí. La setmana vinent dimarts a la Llibreria Ona de Barcelona, dimecres a Perpinyà i dijous a Sant Cugat.
És gràcies als qui ja ens ajudeu que podem continuar creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i amb el nou concepte del diari. Imagineu-vos, doncs, què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que tenim ara! Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
