‘La bomba Carraixet’, el documentari sobre un dels episodis encara no aclarits de la transició al País Valencià 

La bomba Carraixet és el documentari dirigit per Helena Sánchez Bel i produït per Los Sueños de la Hormiga Roja que mostra com la família Giner, el nucli del grup musical Carraixet, reviu els fets del 9 d’octubre de 1979, quan un grupuscle d’extrema dreta va col·locar una bomba davall la seua furgoneta. Bona part del metratge se centra a explicar com la família va oblidar aquell episodi. I amb la família, el gruix de la societat valenciana.

La història que avui emet À Punt comença amb una imatge d’arxiu, probablement enregistrada en vídeo domèstic, de tot el clan Giner posant com per a una foto. El patriarca, Lleonard, diu a la càmera que qui els ha mantinguts vius i  amb ganes de continuar fent música és tot el públic que s’estima la cultura i que els ha seguits sempre. A continuació, ja en imatges actuals, es veu la família preparant una paella. Les filles han crescut i ja són mares, Lleonard ja no hi és, però l’estima per la música continua. El metratge avança i elles canten, improvisen, presenten la generació més jove i, finalment, agafen el fil per intentar de descabdellar una història que els va quedar enterrada al fons de la memòria.

Mari Carmen Giner i les seues germanes eren molt joves. Els havien contractat per a cantar al final d’una de les manifestacions de la diada davant les torres dels Serrans. Tenien la furgoneta amb els estris estacionada a prop i algú va llançar unes bosses de plàstic just davall el vehicle. La mare era dins donant el sopar a la filla més menuda. Algun dels assistents ho van veure i va avisar la policia, que va desallotjar la zona. Els artefactes no van arribar a esclatar. L’endemà, la premsa es feia ressò de la violència de la jornada, però la bomba a Carraixet hi ocupava un espai molt menut. Mai no se’n va saber l’autor i l’episodi va quedar enterrat.

També per a la família, que no en va parlar mai més. I amb aquesta memòria tan selectiva es va escriure la transició política al País Valencià. D’això, en parlen les protagonistes del documentari, però també periodistes i alguns dels protagonistes d’aquells dies.

Una de les virtuts del documentari és que s’hi comprova que, a mesura que les protagonistes fan memòria, s’adonen de la gravetat dels fets. Intenten d’explicar-se per què ho van oblidar tan ràpidament. Els pares, diuen, no les van voler educar en la por, sinó en els valors de la llibertat i l’estima a la terra. Corprèn com conten que, a banda aquell acte de violència, foren objecte de molts més durant aquells anys.

La bomba Carraixet és un capítol més del relat d’una època que no s’acaba mai d’escriure. El documentari, de cinquanta-cinc minuts de durada, ha comptat amb la participació d’À Punt Mèdia i es va presentar al Teatre Micalet el mes de novembre passat.