29.12.2018 - 21:50
A començament d’octubre, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va fer un avís que després van seguir més institucions internacionals. L’OMC va fer una cosa de pur sentit comú: va rebaixar la previsió de creixement del comerç global per al 2018 al 3,9%, cinc dècimes menys que els càlculs de l’abril. També va dir que els intercanvis comercials globals es moderarien encara més el 2019. L’OMC estima ara una pujada del 3,7% l’any entrant, enfront del 4% previst l’abril passat. Tot això és conseqüència de les tensions comercials originades pel proteccionisme de Donald Trump, les polítiques monetàries més restrictives que apliquen la Reserva Federal (Fed) dels EUA i el BCE i la por d’una gran volatilitat financera, en general.
La conseqüència que l’OMC n’extreu, de tot plegat, és lògica: si no hi ha tant comerç internacional i hi ha més riscs financers, els països creixeran menys. Per això s’espera que el 2019 el producte interior brut mundial creixi d’un 2,9%, mentre que enguany l’augment serà del 3,1%. L’FMI, l’OCDE, el BCE i la CE hi han anat al darrere, sempre amb un discurs comú: el creixement serà menor que no s’esperava. I afectarà l’eurozona. L’estat espanyol, és clar, és entre els assenyalats, i amb una taca més grossa que alguns altres: l’alt nivell de deute públic.
Quan aquesta setmana Trump s’ha enfurismat amb el president de la Fed, Jerome Powell, per haver pujat un altre quartet els tipus d’interès, no actuava pas com a president, sinó com a empresari. I la primera cosa que se li acut és d’acomiadar el seu servent infidel. I, tot seguit, pensa que tot plegat pot desembocar en un preu més alt del diner i afectar els seus amics multimilionaris que, potser, han ampliat el negoci i s’han tornat a endeutar fins al coll. Molts analistes, que veuen el risc de l’endeutament, de seguida han donat suport a Trump. Tot plegat no sembla pas que sigui un exemple seriós de com han de funcionar les coses al país que té encara la clau del món.
I a nosaltres, com ens afectarà tot això? Doncs, simplement, ens marca el camí que seguirem. I ens el marca per la via de l’exportació. Segons l’última enquesta sobre clima exportador a Catalunya, feta el tercer trimestre del 2018, l’indicador de la cartera de comandes (que és la diferència entre els percentatges d’empresaris que n’esperen més i els que n’esperen menys) té un valor negatiu (-4,2). Aquest valor indica una disminució de 18,3 punts respecte del trimestre anterior i de 8,6 punts respecte del tercer trimestre del 2017. A més, és la primera vegada que se situa en una posició negativa d’ençà del tercer trimestre del 2016 (-1,8). Els exportadors intueixen que els costarà més de vendre a l’exterior. Recordem, d’una altra banda, que la desacceleració en aquest punt ja és evident, perquè el ritme de pujada s’ha atenuat considerablement a mesura que avançava l’any: ha passat de créixer al 5% el primer trimestre a l’1,5% el tercer… Però, evidentment, el fet més important és que encara pugem.
La reducció en l’estirada de l’exterior qui més la nota és la indústria. Un sector en què aquests últims mesos ja s’ha vist, la desacceleració. Segons la comptabilitat catalana, el primer trimestre creixia al 5,2% i el tercer al 2,7%. En l’indicador del clima industrial també s’observa una desacceleració important el tercer trimestre. Durant tot l’any la diferència entre els empresaris optimistes i els pessimistes voltava els 16 punts i el tercer trimestre baixa fins a 6. De totes maneres, sembla que l’activitat en la indústria i l’exportació poden mantenir-se a un nivell acceptable, encara que les xifres de creixement interanual aquests trimestres vinents seran poc vistoses, perquè es compararan precisament amb els trimestres en què el sector havia crescut més.
En els serveis, no sembla pas que hi sigui tan evident, aquesta desacceleració. Fa molts trimestres que el sector creix a un ritme entre el 2,5% i el 3% i no hi ha res que faci pensar que hagi de canviar. Destaquem els serveis immobiliaris i professionals, que pugen entre el 3,5% i el 4% i marquen un ritme creixent tot l’any. El comerç suscita dubtes, amb un comportament irregular aquests últims mesos que pot continuar el 2019. Malament, sense pal·liatius, es presenten les vendes en les grans superfícies, una fórmula que va quedant despenjada dels nous hàbits dels consumidors.
És segur que les vendes que arrabassen les plataformes d’internet al comerç físic continuaran fent-ho el 2019: segons les últimes enquestes de la Generalitat cada vegada més catalans compren per aquesta via (pràcticament el 50%). Per això, és probable que els índexs de vendes al detall tinguin un comportament més negatiu que no pas les estatístiques de consum, del punt de vista familiar. Un consum que pot mantenir el ritme (un 2%), després de les pujades salarials (minses, això sí) que es registren en moltes empreses (no tan sols el salari mínim) i el manteniment de la nova contractació que s’espera que pugui créixer entorn d’un 2%.
La construcció, que el 2018 ha crescut d’un 5%, pot mantenir el ritme de creixement uns quants mesos. El treball públic, en època d’eleccions municipals, sempre es nota. Segons la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), del gener al setembre del 2018 la licitació oficial d’obres a Catalunya ha augmentat d’un 16% respecte del mateix període del 2017, i ha arribat a 1.201,4 milions d’euros, gràcies sobretot a l’impuls de l’administració local. I la CCOC assenyala tot seguit que aquest import és inferior a la mitjana dels vint darrers anys, uns 2.800 milions d’euros per al mateix període o 3.750 milions anuals, a preus constants. Vet aquí la gran assignatura pendent de Catalunya: la inversió publica.
I queda el turisme. Durant l’any ha estat motiu de controvèrsia. Certament, no ha vingut tanta gent… però ha gastat més. A Catalunya, la diferència clau ha estat en els espanyols, que han baixat d’un 1,2%, mentre que la xifra d’estrangers ha crescut d’un 2,6% i fins a l’octubre havien gastat un 6,3% més en total i un 7,6% més per persona. El 2019, cal pensar que la tendència continuarà, perquè enguany s’ha vist que els estrangers que vénen a Catalunya no havien canviat la destinació per Turquia, Egipte ni Tunísia, com passava.
La conclusió a què arriben la Cambra de Comerç i el govern és que el 2019 tornarem a créixer al voltant del 2,5%, sempre que no passi res d’anormal (el 2018 sembla que haurem crescut d’un 2,7%). Aquest hauria de ser el punt de referència a tenir en compte. Però tinguem present que hi ha una diferència important respecte a dotze mesos enrere: ara com ara, hi ha més riscs i tenen una probabilitat més alta de materialitzar-se, perquè majoritàriament vénen de fora… i són per a tothom.
