14.06.2024 - 19:50
No tot evoluciona de manera tan caòtica i preocupant com la política. Ho dic per l’economia. És bo de recalcar-ho, perquè no és gens habitual que, en una sola setmana, quatre institucions de l’estat espanyol prenguin la decisió d’enlairar el seu punt de mira en la previsió del creixement anual. I aquesta setmana ha passat. Va començar, dilluns, el Consell General d’Economistes; dimarts, va seguir el Banc d’Espanya; dijous va ser el servei d’estudis de CaixaBank i avui, finalment, el BBVA Research. El denominador comú en tots ha estat la revisió a l’alça del creixement esperat enguany en l’activitat econòmica.
Potser sí que les coses van una mica més bé que no s’acostuma a comentar. O potser els analistes de la bola de vidre estan escarmentats i fan les primeres previsions de l’any amb temor que els critiquin per optimistes i, per si de cas, baixen una mica el punt de mira. Perquè és evident, que, al cap d’uns mesos, sempre és més agraït millorar les previsions anteriors que no pas rebaixar-les. Recordem que això mateix ja va passar l’any passat.
Sigui pel motiu que sigui, la notícia setmanal em sembla positiva, tot just quan ens disposem a tancar la primera meitat de l’any. El cas és que fins ara es treballava amb un augment del PIB previst per a l’any de l’1,9% i ara es farà pensant amb quatre o cinc dècimes més, concretament, entre el 2,3% del Banc d’Espanya i el 2,5% del BBVA. Cal dir que els augments que es preveuen són molt importants. No és una dècima i prou…
Les raons que addueixen les institucions esmentades són semblants per a arribar a concloure que enguany serà millor que no es preveia. Per exemple, aquest matí, el BBVA explicava que la revisió obeïa al fet que la recuperació s’havia intensificat més que no es preveia en el càlcul fet fa tan sols tres mesos, gràcies a les exportacions de serveis, en part per les millores de competitivitat, l’augment de la força laboral i l’execució dels fons NGEU. Però, sobretot, insisteix en el fet que la millora de la previsió es deu al canvi en la contribució de la demanda externa. Ara s’espera que aquesta demanda aporti tres dècimes al creixement del PIB en el conjunt de l’any, mentre que abans es preveia que en restés tres. Això es deu a la revisió a l’alça en l’expectativa de creixement anual mitjana de les exportacions de serveis, malgrat la deterioració en les perspectives de les vendes de béns a l’exterior.
No obstant això, en el futur, s’espera una desacceleració a mesura que la contribució de la demanda externa es vagi tornant negativa, en part pels mateixos límits al creixement del sector turístic. I, en to pessimista, en canvi, afirma que la inversió en transport i habitatge presenta obstacles que no es resoldran a curt termini.
Entre els factors que actuaran com a elements addicionals del dinamisme del PIB durant els trimestres vinents, els analistes del Banc d’Espanya esmenten que la demanda interna serà el principal suport de l’activitat econòmica a llarg termini, especialment, el component del consum privat. I destaquen la moderació gradual de l’impacte negatiu sobre l’activitat per part de l’enduriment acumulat en les condicions de finançament, la reactivació gradual de l’economia europea i global, el creixement poblacional previst, l’avanç de les rendes reals dels agents econòmics en un context de desacceleració de la inflació i el desplegament més gran dels fons NGEU.
De totes maneres, malgrat l’augment positiu en el creixement previst, assenyala els riscs geopolítics internacionals i, a escala espanyola, adverteix que continua havent-hi una incertesa elevada –compte amb aquest punt– quant al ritme d’execució dels projectes associats al programa NGEU i a la capacitat de l’estalvi de les llars. També veu incertesa en la persistència del dinamisme considerable que els serveis, especialment els turístics, han mantingut al territori espanyol aquests darrers trimestres.
El Consell General d’Economistes, per la seva banda, es basa en el fort creixement del 0,7%, registrat el primer trimestre de l’any, i en les bones expectatives per a aquest segon trimestre sustentades en l’impuls del turisme i del sector serveis. A més, les dades sobre el dinamisme renovat i la recuperació d’Europa fan que s’esperi una millora de les exportacions, atès que, a l’estat espanyol, més del 65% són dirigides a la zona euro.
Els motius que presenta el servei d’estudis de CaixaBank em semblen especialment interessants, perquè atribueix la millora de les perspectives a un “canvi en el patró de creixement”, basat en més demanda interna com a motor de creixement, en detriment de l’externa, i a un menor protagonisme del consum públic, conjuntament amb la reactivació del privat i la inversió. Insisteix en la millora del consum privat per les bones dades de creació d’ocupació i de creixement de la població, que han repercutit en un fort augment de la renda bruta disponible (RDB) de les llars, que va avançar d’un 11,0% interanual el 2023. Aquest augment en la RBD ha situat la taxa d’estalvi en l’11,7%, per sobre de la mitjana històrica del 8,2%. Creuen que una part d’aquest estalvi contribuirà a un augment del consum privat.
I també, en aquesta setmana de notícies positives, hem sabut la confirmació del creixement de l’economia catalana del primer trimestre. Finalment, el PIB de Catalunya ha registrat una variació interanual del 2,5% el primer trimestre del 2024, segons l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat). Això representa, en termes interanuals, una dècima més que l’avanç de l’economia espanyola (2,4%), i dos punts més sobre de la taxa de la UE-27 (0,5%). D’aquesta xifra, jo destacaria sobretot a la indústria, que mostra un creixement del 4,4%, sis dècimes superior al trimestre anterior (3,8%). I també que, per branques d’activitat, sobresurten els augments de la indústria de l’automoció, de l’alimentació i dels productes informàtics i farmacèutics, segons els indicadors d’activitat del sector.
En aquest punt de l’exercici, no em sembla malament rebre una injecció d’optimisme i veure que els “savis de l’economia” milloren les seves previsions d’enguany, la qual cosa hauria de ser positiva per a tots. Si l’encerten, és clar.
