La biblioteca vitivinícola d’Eduard Puig i Vayreda roman a Figueres i es posa a disposició de tothom

Abans-d’ahir es va fer l’acte oficial de donació del fons bibliogràfic de l’enòleg Eduard Puig i Vayreda (Figueres, 1942-2018) a l’Ajuntament de Figueres i la Biblioteca Fages de Climent de la ciutat, que conté gairebé dos mil volums, del segle XVII al segle XXI. La donació és una iniciativa del seu fill, Oriol Puig Bordas, que ha tingut la voluntat que aquesta biblioteca de temàtica vitivinícola, que el seu pare va anar construint al llarg de tota la vida, sigui pública i es posi a l’abast de tothom, i que sigui una bona eina entre els estudiosos del vi. Per això, la donació compromet l’ajuntament i la biblioteca a establir convenis de col·laboració amb les institucions vinícoles i acadèmiques del país, per donar a conèixer aquest fons i fer-lo viu entre els estudiants, estudiosos i la gent del sector. Fa un any que va començar el procés de catalogació del fons i ara com ara és pràcticament enllestit i entrat en el sistema de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya.

A l’acte, apadrinat pel sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca, hi van assistir autoritats acadèmiques i vinícoles, com ara la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, la nova presidenta del Consell Regulador de la DO Empordà, Carme Casacuberta i representants de la Universitat de Girona i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Puig i Vayreda, un enòleg il·lustrat

Eduard Puig i Vayreda va ser un home important en el món del vi i la gestió política, perquè va dirigir l’Institut Català de la Vinya i el Vi, l’INCAVI, entre el 1984 i el 1990, després de prendre el relleu del fundador de l’entitat, Jaume Ciurana. Abans, els anys 1980, va arribar a la batllia de Figueres (del 1981 al 1983), en el primer ajuntament democràtic després de la dictadura franquista, i va encapçalar un govern de concentració. Durant anys també va ser professor de la Universitat de Girona, un aspecte professional que li plaïa molt. Entenia el vi com un fet cultural. Va escriure molts articles i va escriure uns quants llibres, l’últim dels quals, El jardí de Dionís, va publicar-se poc abans de la seva mort sobtada, i es va convertir d’alguna manera en el seu testament vinícola, el seu llegat cultural.

Era un home cultivat, un humanista, amant de la música clàssica, la literatura i les arts en general. Els anys setanta va ser el fundador de Joventuts Musicals de l’Alt Empordà, es va vincular a Òmnium Cultural i va ser impulsor de l’Assemblea de Catalunya a l’Empordà. I més tard, del 1991 al 2007, va ser el president de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Un fons d’importància vitivinícola

Hores abans de l’acte de donació, vam parlar amb Oriol Puig Bordas sobre les característiques de la biblioteca del seu pare i les voluntats d’aquesta donació. Explicava: “El fons bibliogràfic vitivinícola que tenia el meu pare va anar creixent de mica en mica. No és fruit de cap adquisició d’una altra biblioteca, fins i tot diria que el meu pare no tenia cap intenció inicial de crear-ne cap. És en el curs natural de la seva vida, de les seves passions, dels seus estudis, recerques i professió (tota una vida dedicada al coneixement del vi i el seu entorn cultural), que va anar acumulant tot un fons de llibres específicament vinícoles. Eren llibres que comprava en llibreries d’aquí i d’allà, en viatges que feia, llibreries de vell de Barcelona, llibreries de Perpinyà (la Torcantis tenia un catàleg que li anava enviant)… Per tot això, al llarg dels anys havia anat acumulant aquests llibres fins que tota una sala de casa nostra es va convertir en aquesta biblioteca. És una biblioteca que arriba gairebé als dos mil volums i, per tant, té una certa entitat.”

“Aquest fons, el meu pare l’utilitzava per escriure els articles, llibres, per fer conferències… Era l’expressió de la seva inquietud permanent de saber. S’estimava els llibres i estava content de tenir una biblioteca especialitzada a casa. En tot cas, un cop el pare ja no hi va ser, la meva voluntat fou continuar donant al fons aquesta utilitat que ell li va donar durant la seva vida i la millor manera era fent-ne donació.”

“Una condició que vaig posar va ser que el fons no es podia disgregar i vaig considerar que s’havia de quedar a l’Empordà. L’altra condició és que no és una simple donació a l’Ajuntament de Figueres sinó que també requereix la col·laboració i participació de diferents entitats, com ara la DO Empordà, l’INCAVI, el VINSEUM, les universitats, etc., per donar a conèixer aquest fons i que l’Empordà com a regió vitivinícola no solament tingui els cellers i un pol important d’enoturisme, sinó també un pol d’atracció de coneixement del vi per mitjà d’aquests fons. La idea és aquesta i l’organisme que millor podia catalogar i custodiar els llibres em va semblar que era la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, l’ajuntament s’hi va avenir i ara ja és una realitat.”

Però més enllà del nombre de volums, per què destaca, aquesta biblioteca? Explica Puig Bordas: “Com deia, són gairebé dos mil volums de temàtica específica del món del vi. Hi ha llibres nous, però hi ha llibres del segle XVIII i el ventall de tipologia és molt ampli, en diferents llengües. Hi ha llibres de vell que tenen un cert valor perquè són primeres edicions. Hi ha llibres tècnics, de divulgació, algunes novel·les, fins i tot còmics del món del vi. El valor d’aquesta biblioteca radica en el nombre de volums que té i també en alguns dels llibres específics que conté, que són molt útils per a la recerca i el coneixement del vi. Crec que la utilitat d’aquesta biblioteca serà alta per al conjunt del sector.”

Què ens ensenya d’Eduard Puig i Vayreda la seva biblioteca? Diu Oriol Puig Bordas: “És l’expressió de la seva trajectòria vital. La conjunció del món del vi amb el món de la cultura mostra molt bé la personalitat, les inquietuds i l’interès que tenia Eduard Puig i Vayreda. Sempre havia pensat que el món del vi és quelcom que va més enllà del tast, que és símbol de civilització i de cultura. I aquesta passió i aquest convenciment es concentra a bastament en aquesta biblioteca.”