La batalla pels indecisos: Puigdemont hi projecta una victòria possible i Aragonès, la remuntada

Els partits apunten cap als indecisos en l’últim tram de la campanya d’aquestes eleccions: als que encara dubten i que fins i tot podrien decidir el vot durant el cap de setmana. La prohibició de no publicar enquestes s’imposa quan encara hi ha marge perquè les coses canviïn. L’enquesta diària de Vilaweb apuntava que un 15% encara no havia decidit el vot, preveia una participació d’un 60%, i per primera vegada registrava una lleugera baixada del PSC. L’allau d’enquestes publicades atorga sense excepcions la victòria a Salvador Illa, amb Carles Puigdemont en segon lloc. No és cap secret que els sondatges ajuden els partits a afinar les estratègies i alhora retraten una suposada realitat electoral que pot condicionar una part del vot, tot i que hi ha un debat obert entre els experts sobre fins a quin punt, amb els indecisos com els més proclius a amarar-se’n.

La majoria de sondatges apuntala l’estratègia de Junts de presentar les eleccions com un plebiscit entre Illa i Puigdemont. També el relat del PSC perquè Catalunya deixi enrere una dècada perduda i “giri full” del procés, si s’entén que Puigdemont n’és el símbol principal pel lideratge institucional de la legislatura de l’1-O. Però a Junts no creuen que el PSC pugui guanyar amb la distància folgada que coincideixen a atorgar-li la majoria dels sondatges, sinó que estan convençuts que el seu líder encara pot guanyar les eleccions. Fa uns quants dies que el missatge de Puigdemont és que hi haurà sorpresa i que guanyaran.

Abans de l’apagada informativa dels sondatges imposada per llei, la direcció de Junts feia córrer una enquesta pròpia de GAPS que preveia un empat tècnic entre Illa i Puigdemont entre 35 diputats i 38, amb ERC entre 26 i 30, la CUP entre 5 i 8 i Aliança Catalana entre 2 i 6. Una pugna oberta pel primer lloc que no ha detectat cap altre sondatge publicat. És una empresa amb qui el partit ja havia treballat en eleccions anteriors (les del 2017 i les darreres municipals a Barcelona) i a què atorguen fiabilitat perquè en van encertar els resultats. Junts intenta que Puigdemont capitalitzi un vot útil independentista que esbotzi les costures ideològiques. Té el seu electorat molt mobilitzat, però ha d’arribar als indecisos i als abstencionistes decebuts. Com més disputades són unes eleccions, més incentius hi ha per a participar-hi, molt més que quan s’estén la percepció d’una realitat inamovible en què el vot propi no hi podrà incidir. Aquesta és la batalla que té a les mans Junts, a cavall d’una insòlita i nombrosa mobilització de simpatitzants i militants a Argelers.

El PSC necessita que els seus no es refiïn i capitalitzar el vot majoritari anti-independentista. Junts, remoure els no convençuts. “Aquesta setmana, fins ben bé quan tanquin els col·legis electorals, hem de mobilitzar tots els que encara no han decidit anar a votar i convèncer els que han decidit anar a votar però no saben a qui”, deia Puigdemont en el míting del vespre, amb gent del Bages i del Berguedà. “Som l’únic vot que pot provocar un mal de panxa a Madrid”, afegia, dient, a més, que és l’única força independentista que té la victòria a l’abast. Puigdemont admetia que hi havia raons per a estar enfadat i desmobilitzat, però demanava als convençuts que persuadissin els seus entorns, encara que el resultat sigui que hi hagi gent que vagi a votar amb incomoditat.

ERC també s’abocarà amb els indecisos els dies que vénen. Al partit calculen que hi ha 200.000 persones que dubten entre votar Pere Aragonès i un altre candidat. És una xifra altíssima. La darrera enquesta del CIS, l’única que assenyala que Junts i ERC es disputen el segon lloc, apunta algunes dades interessants: el 44,4% de l’electorat que va votar ERC fa tres anys no té clar encara per qui es decantarà. Es troben en la mateixa situació els 26,5% dels antics votants del PSC i del 28,8% dels de Junts. La CUP i els Comuns tenen una bossa de vell electorat que encara dubta igual de nombrosa que la d’ERC, i Cs es troba en la mateixa situació. Quants d’aquests 200.000 indecisos que no veuen clar si votar Aragonès o una altra força política optaran per Esquerra? Quants decidiran que, vistes les notables davallades que els atorguen les enquestes (8 escons, en la darrera de VilaWeb aquest matí), el seu vot podria reforçar-lo o, per contra, els convencerà la crida a concentrar el vot dels que semblen en condicions de guanyar les eleccions?

“Fem que les enquestes no siguin una realitat”, sentenciava el director de campanya d’ERC, Oriol Duran, en el pòdcast que fan aquests dies amb el vice-conseller d’Estratègia del govern i estrateg del partit, Sergi Sabrià. En una conferència de premsa a EFE, Aragonès qualificava de “falta de respecte” que els candidats del PSC i de Junts es “reparteixin les cadires” abans de les eleccions. Mentre quedi temps, Esquerra no pensa renunciar al propòsit de passar davant de Junts, com fa tres anys, i Aragonès no admet en el seu discurs cap altra possibilitat. Una altra cosa és que aconsegueixin de canviar la percepció generalitzada que aquesta pugna electoral ja és de dos, i com els pot ajudar o perjudicar en la decantació del vot dels qui encara no saben què faran diumenge.

La lupa

Lluís Llach no va signar el manifest de suport a Puigdemont però ha revelat en una piulada a X que el votarà. Fa tres anys, Llach va fer públic que votaria la CUP i va participar en un acte del partit a Verges. Llach feia referència al manifest i subratllava que el candidat de Junts ha rebut el suport de persones “molt allunyades” del partit. “Estem davant d’un embat nacional decisiu”, diu, i considera que Puigdemont ha de tornar al Principat com a president. “Hi ha coses en la història de Catalunya que depassen els partits”, afegeix, en una altra piulada sobre la incomoditat que confessava Valtònyc, que va ser a Argelers en la presentació del manifest, perquè no creu en els partits ni en els discursos en campanya. “Votar-lo també pot ser un moment incòmode, però pot fer trontollar moltes coses”, deia el raper.

La frase

“El futur del govern de Catalunya el decidiran els catalans a les urnes i els futurs acords els decidirà, per descomptat, el senyor Illa”, deia la portaveu de l’executiva del PSOE, Esther Peña.